Aquest 9 de juny... ¡Votamos las europeas!

 

Abordar crisis globals com al 2008 (retallades i més retallades) o com al 2020 (fons europeus de solidaritat)??? Reconèixer que tenim un problema demogràfic i fer polítiques democràtiques comunes d'immigració o culpar a la immigració de tots els mals i fer polítiques repressives i d'expulsió? Avançar-se a l'emergència climàtica i fer polítiques verdes per frenar el desastre climàtic o negar que tenim un problema enorme amb el clima i retrocedir en les polítiques ambientals??? Avançar en polítiques d'igualtat de drets de les dones o tornar-les a les cavernes??? Continuar reconeixent el dret a estimar com vulguis o tornar a considerar malaltes a les persones que estimen algú del seu propi sexe???  Continuar pensant en Europa globalment amb infrastructures com l'eix ferroviari del Corredor del Mediterrani o tancar-se cadascú a casa seva i frenar la construcció europea, com va fer José Maria Aznar quan era president al 2002??? Avançar cap a una política fiscal comuna que gravi les grans empreses (començant per Amazon o Google) i les persones ultrariques o deixar que cada país rebaixi impostos als seus propis rics??? Continuar avançant en els drets dels treballadors i les treballadores o tornar a les jornades interminables i la desregulació laboral d'allà on mana l'ultradreta??? Tot això és el que decidirem el diumenge que ve, 9 de juny.

No va de Feijóo contra Sánchez. No va de Puigdemont contra ERC. No va d'independència sí o d'independència no. No va de Podemos contra Sumar. No va de qui està més o menys cabrejat amb Europa, si Vox o el tal Alvise, tan perillosos i cavernícoles els dos. No va de les cuites més o menys casolanes de cadascun dels 27 països que formem la Unió Europea. Va de si volem construir junts un projecte mínimament comú, democràctic, sostenible i just o de si volem tornar a campi qui pugui cadascú a casa seva.

Agradi més o agradi menys, el món es configura en aquest segle XXI entorn grans potències globals, que determinen molt el nostre present i determinaran més el nostre futur. Cal analitzar el món que tenim i el món al que volem tendir i que hem de possibilitar amb el nostre vot, i no quedar-se a casa per culpa de rabietes, decepcions, passotisme o altres emocions paralitzants. Rússia, Xina i la Índia avancen com a motors d'un ordre mundial nou i estrenyen les seves formes de coordinació. Europa ha de ser una gran potència al seu nivell i al nivell dels Estats Units, i tenir una veu pròpia i diferenciada dels Estats Units. Una Europa dividida i de serveis mínims davant les quatre grans potències que he esmentat seria una molt mala notícia: quedar-se a casa i no votar el 9 de juny és un mal servei al nostre present i, pitjor encara, al nostre futur. Si algú se sent descontent amb una Europa que considera lenta i burocràtica però que tant ens ha ajudat per sortir de la pandèmia d'una manera coordinada i amb perspectiva social i ambiental, es pot imaginar si Europa deixa de ser un paraigües comú i cada país deixa la seva ciutadania abandonada a la seva sort???

No insistiré en recomanar-te el vot: ja ho vaig fer aquí. Però sí que insistiré, fins a les vuit del vespre de diumenge que ve, en què pensis reflexivament el teu vot, en què vagis a votar!!!