Soterrament: informació per a les companyes i els companys del PSC.
Benvolgudes amigues i amics:
Amb la consciència que és possible que arribem a acords positius per a Sant Feliu d'aquí a pocs mesos, amb el respecte que es mereix tothom que aspira a la representació democràtica dels seus veïns i veïnes i amb la normalitat que persones i organitzacions diferents ens expressem de manera diferent i les confrontem, us voldria fer arribar algunes precisions.
En l'acte de presentació de la Lourdes com a candidata a les properes eleccions municipals, he llegit que els i les socialistes us heu atribuït "en exclusiva" la consecució de les obres del soterrament.
Permeteu-me que discrepi totalment. I permeteu-me també que expliqui objectivament i amb arguments les meves discrepàncies, pensant especialment en les persones que encara dubten a qui votar el proper 28 de maig.
Vagi per endavant el que jo crec fermament que ha estat clau en la llarga lluita que hem viscut: les dues imatges que he adjuntat, i els 35 anys que les separen, entre 1983 i 2018. És a dir, la lluita ciutadana, la unitat política i la persistència.
Jo estic convençut que ho teniu present, i que atribuir-vos un paper "exclusiu" forma part del clima especial que es dóna en un entorn festiu com el vostre acte de presentació i en què, com es diu en castellà, "una se viene arriba".
Les paraules són importants, però el que hauria de comptar més a l'hora de votar són les decisions polítiques i les seves concrecions en acció de govern.
I mai està de més fer una mica d'història i d'explicació dels fets. Estar ben informat i argumentar, confrontar i decidir amb dades és molt millor que un "subidón" en un acte o una identificació cega i acrítica amb un líder o una "lideressa". Ho intentaré fer resumint més de 40 anys de lluita unitària, que no és exclusiva de ningú, en aquestes dues fotos i quatre moments.
1. Fins 1983, primera foto, les mobilitzacions. Concentracions al pas a nivell després que un tren provoqués la mort d'una mestra de l'Escola Nadal i en ferís greument una altra. Jo llavors era mestre de l'Escola Pau Vila i vaig assistir a les mobilitzacions veïnals, com en tantes altres manifestacions en anys anteriors. A Sant Feliu, alcalde comunista amb majoria absoluta, en Cesc Baltasar. A Catalunya, primers governs de Jordi Pujol, encara lògicament poc actius en el tema. A Madrid, govern del PSOE amb majoria absoluta, amb Felipe González. Aquesta distribució del poder va persistir fins al Pacte del Majestic (1996): Cesc, Pujol, Felipe. En aquells llargs tretze anys, cap ministre de Madrid va voler rebre el nostre alcalde. La decisió política dels i de les socialistes que manaven llavors, semblava ser ben clara: "mentre Sant Feliu tingui alcalde comunista, no tindrà soterrament". Ningú, a Madrid, va voler rebre a Francesc Baltasar. Ningú. Els i les militants socialistes de Sant Feliu participaven evidentment aquí a les mobilitzacions, però no van aconseguir que cap membre del Govern d'Espanya rebés l'alcalde de Sant Feliu allà. Fins 1996
2. 1996, Pacte del Majestic. Després de les eleccions generals de març de 1996, en les converses que portarien a José María Aznar al Govern d'Espanya gràcies al pacte del PP amb CiU, tot va canviar. Nou escenari de governs: Cesc, Pujol, Aznar. En aquell nou escenari, dues regidores del nostre Ajuntament, sempre al costat de l'alcalde i pensant primer en Sant Feliu, van tenir un paper molt decisiu: Luisa Sáiz, del PP, i Carme Solsona, de CiU. Elles sí que van insistir davant dels seus companys de partit a Barcelona i Madrid perquè, en les negociacions del Pacte del Majestic sí que s'inclogués el soterrament de les vies. I ho van aconseguir. Per primer cop a la història, en els Pressupostos generals de l'Estat (PGE) de 1997, hi havia una partida de 100 milions de pessetes per redactar el projecte d'obres. Aquest primer projecte es va aprovar inicialment l'any 2000. Per primer cop, en els PGE de 2001, hi va haver una partida de 1.500 milions de pessetes per a l'inici de les obres i un preacord de finançament amb Generalitat (promogut pel llavors conseller Pere Macias) i Ajuntament . Amb un govern del PP que sí que rebia al nostre Ajuntament. Semblava tot ben encarrilat, però tot es va frenar a l'abril de 2002. En una reunió a la Generalitat on vam assistir l'alcalde Merino, el regidor Juan Antonio Vázquez i jo mateix, un conseller de la Generalitat d'infausta memòria per a mi, Felip Puig, ens va comunicar que la Generalitat no posaria ni un sol euro ni aprovaria cap acord per soterrar les vies de Sant Feliu. Punt i final sobtat i frustrant d'aquella primera temptativa. Fins 2006.
3. 2006, conveni pel soterrament. Al juny de 2003, Sant Feliu va tenir un alcalde socialista, Vázquez. Al novembre de 2003, amb el primer tripartit, Catalunya va tenir un president socialista, Maragall. A l'abril de 2004, després dels horribles atemptats d'Atocha, Espanya tenia un president socialista, Zapatero. Escenari totalment diferent i inèdit dels tres governs, tots tres socialistes: Vázquez, Maragall, Zapatero. Un escenari absolutament favorable. El juny de 2006, Ajuntament, Generalitat i Govern d'Espanya signen un acord històric, un conveni que el ple de Sant Feliu va ratificar per unanimitat. L'Estat faria les obres i en pagaria el 50%, mentre que Generalitat i Ajuntament es repartirien l'altre 50% en un conveni posterior (que mai es va arribar a signar). Simultàniament, es va aprovar un nou Estatut de Catalunya, el qual va obrir un nou escenari d'inversions de l'Estat a Catalunya, finançades íntegrament per l'Estat. En compliment del conveni, l'any 2010 es va elaborar el projecte d'obres que actualment s'està executant i que tots els partits de Sant Feliu vam valorar positivament. Però, pel que fa al finançament, es van manifestar clarament dues postures: la del PSC i CiU, que calia aplicar el conveni del soterrament de 2006 (uns 20-25 milions d'€ per a l'Ajuntament), i la d'ICV-EUiA, que calia que les obres les pagués íntegrament l'Estat (0€ per a l'Ajuntament). I dues concepcions de ciutat: a) PSC+CiU: imposar un planejament urbanístic amb torres de 14 pisos que permetessin obtenir 25-30M€ per finançar una part del soterrament, o b) ICV-EUiA: no pagar ni un euro per finançar soterrament i fer un concurs públic i una votació per definir el planejament urbanístic posterior al soterrament. A mi, en el ple em van dir moltes vegades que trencava la lluita unitària per interès partidista i que només volia posar pals a la roda del soterrament. A mi...!!! Finalment, el 30/11/2010 es va aprovar planejament impulsat per Vázquez poc abans de renunciar, amb el nostre vot en contra. Aquest planejament es va abandonar amb el canvi d'alcaldia. Resumeixo en aquest quadre les coincidències i les diferències entre PSC+CiU i ICV-EUiA :
4. 2018, darrera foto, l'Estat assumeix íntegrament el cost de les obres del soterrament. A les eleccions municipals de 2011, ICV-EUiA guanya les eleccions municipals. Els tres governs quedaven configurats així: Jordi San José a Sant Feliu, Artur Mas a Barcelona i Mariano Rajoy a Madrid. De seguida vam renunciar al planejament de les torres de 14 pisos i vam plantejar la negociació en els termes que sempre havíem defensat: soterrament pagat al 100% per l'Estat. Estalvio la relació de viatges i negociacions que vam fer, totes elles amb tots els portaveus municipals, tots ells també a la foto que ho va immortalitzar. El resultat és ben conegut: el 18 de gener de 2018, per primer cop, un ministre del Govern d'Espanya (Iñigo de la Serna, del Partit Popular) anunciava públicament la immediata licitació de les obres, a partir del projecte de 2010 i pagades al 100% pel Govern d'Espanya. I tot el que ha vingut darrera, amb el conegut retard a causa de la pandèmia: concurs públic d'idees a l'abril de 2019, inici de les obres a juny de 2021, consulta ciutadana a novembre de 2021... I tot, tot, definitivament en marxa i amb 0€ de la ciutat de Sant Feliu!
Acabo. Amigues i amics del PSC, persones que encara podeu (re)pensar el vostre vot, espero haver informat i demostrat, de manera completa i clara, que ningú, ni el PSC ni ningú, es pot atribuir res en exclusiva: que les mobilitzacions i les negociacions han estat constants i unitàries, patrimoni de tothom, exclusiva de ningú. (Bé, humilment i per ser rigorós del tot, l'únic mèrit en exclusiva d'ICV-EUiA és que el soterrament no li hagi costat ni 1€ a Sant Feliu, i que el planejament urbanístic que s'haurà de fer posteriorment s'hagi decidit en un concurs públic i una consulta ciutadana, com hem defensat des de 2007)