Bicampanya: 100 dies per a les municipals, 70 dies per a les generals.

Portada d'un llibre mexicà trobat a Google amb la cerca "dos campañas".

Bé, de fet he arrodonit les xifres: en queden 97 per a les municipals i 68 per a les generals. No gaires dies per encarar un cicle electoral decisiu: 28-A, generals; 26-M, municipals i europees.... i amb tota certesa, després de la sentència del judici del procés, catalanes. Gairebé podríem parlar de "tricampanya" perquè tot, absolutament tot,k ja gira en clau electoral en tots quatre fronts.

Espero no sorprendre a ningú:
en totes quatre eleccions votaré les candidatures d'En Comú Podem.

Una pinzellada ràpida i global: temps hi haurà per abordar amb profunditat cadascuna de les cites electorals.

A les municipals, em sembla obvi: #DeJordiALidia !!!

A les generals, en la meva perspectiva, només hi ha tres opcions de govern possible:

• govern de les tres dretes: retrocés en drets i llibertats, enquistament de la polarització a Catalunya, anys de plom, por. Cal lluitar-hi absolutament en contra.
• govern del PSOE amb Ciutadans: mirada al centre, sortida en fals i a la defensiva (no és l'opció prioritària de cap dels dos), govern de mirar-se pel retrovisor, poca ambició, poca il·lusió. Cal lluitar-hi absolutament en contra, tot i que és un mal menor en relació a l'anterior...
• govern del PSOE amb Unidos Podemos/En Comú Podem: mirada a l'esquerra, consolidar els avenços socials que hem posat damunt la taula per donar suport al PSOE (increment del salari mínim, pensions, dependència,...), consolidar el diàleg com a mecanisme d'abordar el conflicte polític entre el Govern i la meitat del poble de Catalunya amb l'Estat. És la meva opció.

Per fer possible aquesta tercera opció, que farà per descomptat a Pedro Sánchez president, cal que Unidos Podemos, que En Comú Podem tingui un bon resultat, que no aboqui al PSOE a un acord amb Ciutadans per ser l'única suma possible al Congrés dels Diputats.

A les europees, perquè és l'escenari on es decidiran les grans polítiques econòmiques i de drets humans i socials que ens afecten cada cop més. L'escenari on es decidiran més polítiques liberals que afavoriran la llibertat de mercat per damunt de la justícia social, o bé més polítiques que tendeixin a controlar i regular els beneficis empresarials per fer possible polítiques de lluita contra la desigualtat i a favor d'una subjecció de l'economia per part de la política en benefici de l'interès general. Per això, també a les europees, En Comú Podem és la meva opció.

A les catalanes, previsibles després de l'estiu però que encara no estan en agenda, perquè en una situació de polarització i bloqueig com la que, per insuficiència de suports (i d'arguments!) d'uns i altres, fa massa temps que vivim, votar els Comuns desbloqueja i posa les prioritats en els continguts socials que milloren la vida de la gent, tal com vaig exposar en aquest article de fa un any.