El pressupost municipal, els arbres i el bosc.

En el passat ple d'octubre, es va aprovar el pressupost municipal per a l'any 2019 amb el meu vot de qualitat i amb l'abstenció d'un dels dos representants de Veïns per Sant Feliu, el regidor Jordi Sospedra.

Com vaig dir al ple, va ser el meu vint-i-vuitè i darrer debat pressupostari: des de 1992 fins a 2019. ¨Dels 28 pressupostos, 4 els vaig viure com espectador i sense responsabilitat, quan ni de lluny pensava que estaria set mandats a l'Ajuntament (pressupostos de 1992 a 1995), 8 els vaig viure com a regidor d'Hisenda (de 1996 a 2003), 8 com a portaveu de l'oposició, confrontant primer amb Joan Massagué i després amb Lourdes Borrell (pressupostos de 2004 a 2011) i, finalment, 8 anys com a alcalde (pressupostos de 2012 a 2019).

Vaig voler fer un seguir d'agraïments per un treball que he seguit durant tant de temps:

• als tècnics de l'àrea econòmica: des d'intervenció i secretaria fins a l'oficina del pressupost i a la gerència municipal.
• als gestors del pla de treball i el pressupost de cada departament, des dels tècnics fins al personal administratiu que porten els registres comptables de cada regidoria,
• als regidors d'Hisenda que han treballat amb mi en aquesta darrera etapa: primer amb el convergent Manel Carrión (2011-15) i actualment amb el socialista Josep Maria Rañé (2015-19)

I finalment, després d'escoltar les set intervencions dels portaveus i regidors que van prendre la paraula, i aprofitant que era el meu darrer debat pressupostari, vaig fer una reflexió final que alhora era una demanda: 

1. tots vostès han parlat de tal arbre o tal altre... però cap de vostès ha fet una anàlisi del conjunt del bosc
2. a set mesos de les municipals, a Sant Feliu li convé una reflexió i unes propostes globals sobre "el bosc", sobre el model de ciutat, sobre la visió de conjunt que uns i altres en tenim, i no li aporta res una discussió sobre "tal arbre o tal altre", sobre aspectes puntuals, sobre temes del dia a dia que no signifiquen res sobre el rumb que uns i altres volem donar a Sant Feliu.

Per què vaig fer aquestes peticions a tots els portaveus i regidors?
Amb les dues reflexions que acabo d'exposar, vaig acabar la meva intervenció en el ple. Però aquí, amb més temps i amb una perspectiva de conjunt, en el meu blog, vull plantejar la meva visió de com va anar el debat del darrer pressupost del mandat en què ens trobem. El debat del pressupost de 2020 es farà, amb tota certesa, amb una nova alcaldessa a Sant Feliu.

El que més em va sorprendre és que totes les persones que van parlar ho van fer en termes globalment positius del pressupost, sobretot pel seu contingut social i per les inversions. Com que amb els elements centrals del pressupost hi estaven d'acord i no els van posar en discussió ("el bosc"), cada persona que va intervenir va posar l'accent en algun aspecte concret amb què justificar el seu vot contrari ("tal arbre o tal altre"). A més, en un pressupost que és el darrer i simplement tanca el Pla d'Actuació del Mandat i deixa els comptes municipals en molt bones condicions, com molt bé va explicar el regidor d'Hisenda, Josep Maria Rañé.

Em va sorprendre perquè, a més, amb el regidor d'Hisenda, hem mantingut reunions amb tots i cadascun dels sis grups de l'oposició, tant per explicar el pressupost com per negociar la possible incorporació d'alguna proposta que permetés el seu suport o, com a mínim, la seva abstenció. Només el grup del PDCat va demanar una segona reunió per negociar el seu suport al pressupost de 2019: cap altre grup ens va demanar obrir un procés o de més informació o d'aportació de propostes.

El "no" als pressupostos va tenir, doncs, en la meva opinió, molt poc del que ha de ser un bon debat pressupostari: com faria servir el meu grup 44,2M€ per avançar en la direcció del Sant Feliu que pretenem i que expliquem? Per contra, es va centrar en si aquests cent mil euros, en si aquella partida... A l'espera de l'acta del ple, el resum del debat pressupostari es pot seguir en aquest enllaç del Fet a Sant Feliu o en aquesta ressenya del web municipal. En el meu propi "resum", òbviament subjectiu i sense voluntat de ser exhaustiu, el "no" als pressupostos, mancat d'una anàlisi global i d'una exposició del rumb que els hauria d'orientar, es va justificar:

• en alguns desacords parcials (la forma de contractació de cinc policies, els criteris de manteniment o la no reducció de l'IBI, en el cas del regidor Luis Serrano; el descontentament amb temes com el cementiri o les auditories de serveis i també el tema de l'IBI, en el cas del regidor Silvestre Gilaberte; la no rebaixa de la pressió fiscal, l'excessiva dependència del totxo o el poc estalvi net, en el cas del PDCat;...)
• pel costum, com va explicar Ciutadans, votant en contra perquè aquest pressupost és "un recauchutado de los presupuestos anteriores", que també van votar en contra
• per discrepància en el mètode, com és el cas d'ERC, en què va justificar el vot contrari per no haver seguit la metodologia de pressupostos participatius que defensen (però que no expliquen, tot s'ha de dir), com ha exposat l'Oriol al seu blog
• o pel context general, sense centrar la mirada en Sant Feliu, com és d'esperar en un debat d'aquesta mena. Va ser el cas del Partit Popular, com l'Eli explica també al seu blog: "no podemos ser la muleta de un gobierno que hace guiños a los separatistas".

És a dir... pel mal estat d'algun arbre, perquè ja havien dit que el bosc no els agrada, perquè no m'agrada com regueu el bosc o perquè el temps no és el que hauria de ser..... però sense dir quin és el bosc que tenen al cap, quin és el bosc que proposen, que defensen, que somien, que els apassiona... I a sis mesos i mig de les eleccions municipals, el que Sant Feliu ("el bosc") necessita no és que es busquin pegues al model de ciutat que gestionen altres... sinó que s'expliquin i es confrontin clarament les diverses visions o models de Sant Feliu que hom aspira a liderar, a governar, a gestionar. 

Que els arbres, en definitiva, no ens amaguin el bosc!