D'on surten i a què es destinen els 751M€ de l'Àrea Metropolitana? (i també nocions bàsiques sobre l'ÀMB)
Hi ha moltes persones que no en són conscients, però molts dels serveis públics que utilitzem dia a dia tenen com a responsable una administració local... que no és l'Ajuntament:
Capítol 1: Impostos directes.
Es tracta del tribut metropolità, que fins ara es girava als 18 municipis que tenien integració tarifària i formàvem part de la Zona 1, i que a partir de 2019 es girarà als 36 municipis, donat que (com reclamaven els ajuntaments!) , els 18 municipis que fins ara formaven part de la Zona 2 s'incorporaran a la Zona 1 i es beneficiaran de reduccions del 29 al 55% sobre el preu que pagaven ara. És l'aportació directa dels ciutadans i les ciutadanes al finançament dels serveis de transport públic, medi ambient, habitatge, etc. que he exposat més amunt que gestiona l'ÀMB. El sanejament d'aigües brutes i la gestió de residus es financen bàsicament amb la taxa que explico en l'apartat del capítol 3.
Com l'IBI, es calcula amb un tipus sobre el valor cadastral, bonificat per acord del ple de l'ÀMB. Tothom en rep al càrrec a primers de juliol:
Capítol 3: Taxes.
Aquest capítol agrupa una multitud de taxes per serveis que presta l'ÀMB. La taxa més important és la TMTR (taxa metropolitana de tractament de residus), que paguem tots en el rebut de l'aigua i es dedica íntegrament al sanejament d'aigües brutes (finança, per exemple, la depuradora de Sant Feliu) i a la gestió de residus. Al 2019, té una previsió de 124,9M€,
El conjunt de taxes vinculades als serveis prestats per la gestió de residus en les plantes de reciclatge genera entorn de 30M€. El conjunt de taxes vinculades als diversos tiquets i targes de transport públic genera entorn de 20M€. La resta de taxes vinculades als diferents serveis de l'ÀMB completa els 186,7M€ d'aquest capítol.
Capítol 4: Transferències corrents.
Més de la meitat del pressupost de l'ÀMB ve de transferències corrents d'altres administracions públiques: 396M€ de 751M€.
La més important és la transferència dels Pressupostos Generals de l'Estat: 119,1M€. La segona, és la que l'Autoritat del Transport Metropolità transfereix a l'ÀMB per a les polítiques del transport públic metropolità: 99M€. I la tercera, és l'aportació que fem els 36 ajuntaments perquè l'ÀMB gestioni els serveis que tenim compartits i que he exposat més amunt: 69M€ (dels quals 2,12M€ corresponen al nostre Ajuntament per als serveis comuns que tenim compartits). Per fer un repàs de les transferències que superen els 10M€, l'Agència Catalana de l'Aigua transfereix 30M€ a l'ÀMB perquè sigui aquesta qui gestiona les infrastructures de sanejament de l'aigua en el seu territori.
Per a la resta de transferències corrents inferiors a 10M€ (i que responen a serveis molt diversos: des de la gestió de les rondes del Litoral i de Dalt fins a serveis portuaris), cal anar directament al pressupost de l'ÀMB. La meva intenció en aquest escrit és fer una presentació al ciutadà o ciutadana interessats en saber com funciona una institució tan important i mostrar aquesta importància... no entrar en el detall minuciós, que s'escapa al que jo pretenc.
Capítol 5: Ingressos patrimonials.
Bàsicament són els cànons per a dues concessions: Aerobús i bus turístic, per import de 20M€, i el cànon d'Abemcia (Empresa Metropolitana del cicle Integral de l'Aigua), per un import de 15M€, un cànon vinculat a un model de gestió de l'aigua amb què ICV-EUiA i els Comuns estem en desacord i amb diversos litigis en curs. La resta d'ingressos per aquest concepte completen els 38,4M€ que preveu el pressupost.
Capítol 7: Transferències per a inversions.
Són diners que transfereixen l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) o l'Agència Catalana de Residus (ARC) per fer inversions en les instal·lacions que presten serveis en aquests dos àmbits.
A què es destinen 751 milions d'euros per a 2019?
Capítol 1: Personal.
Un dels criteris de funcionament d'una administració local de segon nivell (és a dir, que dóna suport al primer nivell: els ajuntaments) és limitar la seva pròpia estructura de personal. En el cas de l'ÀMB, per sota del 5% del global del pressupost de despeses, complint tant els compromisos amb els ajuntaments com els acords amb la representació sindical.
Capítol 2: Béns corrents, i capitol 4: Transferències corrents.
Aquests són els dos grans capítols que preveuen el finançament dels serveis metropolitans: sumen 607 dels 751M€ del total del pressupost de 2019. En el capítol 2 hi ha la prestació de serveis que gestiona o contracta directament l'Àrea, i en el capítol 4 hi ha les transferències a organismes en què participa l'Àrea, però que no contracta o gestiona directament.
La despesa més important de l'ÀMB fa referència als diversos aspectes de la mobilitat i el transport, amb un import global aproximat de 300M€. Inclou el cost del transport públic metropolità (totes les línies urbanes i interurbanes que passen per Sant Feliu, per tant), la tarifació social i la tarja rosa per als usuaris i les usuàries del transport públic, les polítiques de suport a la mobilitat sostenible, el transport nocturn, etc.
La segona despesa més important fa referència a la gestió dels residus, per un import aproximat de 170M€. Inclou la gestió dels ecoparcs , les polítiques de minimització de residus, la recuperació de l'antic abocador de residus del Garraf, etc.
Seguint per volum de despesa, la tercera despesa més important és el cicle integral de l'aigua, amb un import aproximat de 65M€. La resta, fins a 606M€, respon a una diversitat de conceptes que recomano consultar directament al web de l'Àrea: manteniment dels parcs metropolitans, manteniment de les platges metropolitanes, manteniment de les rondes, transferències als ajuntaments per a les polítiques socials i per als programes contra la pobresa energètica, i un llarg etcètera.
Capítols 3 i 9: interessos i amortització dels préstecs concedits a l'ÀMB.
Els capìtols 3 i 9 serveixen per finançar les inversions. Són, respectivament, els interessos i les amortitzacions dels préstecs que té l'Àrea. Aquests capítols tenen un pes baix en el pressupost de l'ÀMB: 576m€ i 5,37M€, respestivament. Això es deu a finances sanejades amb escàs recurs als préstecs per finançar inversions, que es nodreixen bàsicament del pressupost ordinari. Això fa que l'endeutament sigui baix: segons les darreres dades públiques pròpies, el deute total de l'Àrea a 31/12/2017 era de 36.997.250€, la qual cosa mostra un endeutament molt baix: donat que els ingressos corrents de l'any passat van ser de prop de 617M€, la ràtio d'endeutament és molt baixa, només del 6% (deute total en relació a ingressos corrents, 37/617).
Capítols 6 i 7: inversions reals i transferències per a inversions.
El capítol 6 es refereix a les inversions que fa directament l'ÀMB: 40,5M€. El capítol 7 es refereix a les transferències que fa l'ÀMB a altres administracions (principalment als ajuntaments metropolitans) per cofinançar les inversions que aquestes impulsen: 56,3M€ l'any que ve.
Les inversions pròpies més importants (cap. 6) fan referència als plans de sanejament i de residus (prop de 12M€). La resta, són múltiples inversions lligades o bé a les pròpies competències de l'ÀMB o a la inversió o renovació en edificis, instal·lacions o vehicles propis.
Les transferències més importants (cap. 7) s'adrecen als ajuntaments per als seus programes d'inversions. Es tracta de 38M€. (En el cas de Sant Feliu, 1,3M€, que s'adreçaran a les remodelació del camp de futbol de Falguera, al mòdul de serveis del Parc Esportiu de les Grases i a la remodelació del Centre Cívic Roses). Hi ha també transferències als ecoparcs, que es gestionen conjuntament amb l'Agència Catalana de Residus, per un import de 6M€. Diverses partides menors completen els 56,3M€ qu l'ÀMB transferirà a administracions amb què treballa conjuntament. Donat el caràcter de "nocions bàsiques" d'aquest escrit, crec que no cal entrar-hi. Qui hi tingui més interès, trobarà tota la informació aquí.
Per què els Comuns valorem positivament aquest pressupost?
Com a portaveu del nostre grup metropolità, el qual és coautor i coresponsable del pressupost que vam aprovar el 30 d'octubre, vaig explicar el per què del nostre vot favorable. I no ho vaig fer entrant en els números, sinó exposant els objectius, la raó de ser, dels números que estàvem aprovant. En la meva tesi d'anar al moll de l'os, de veure el bosc i no perdre's per les branques...
Ho vaig fer, a més, des d'una perspectiva global: es tracta del darrer dels quatre pressupostos del mandat, i es tracta de veure si ha donat resposta als principals compromisos dels Comuns en aquests quatre anys:
1. Prioritzar i consolidar polítiques socials.
Treballant colze a colze amb els ajuntaments des de la perspectiva de garantia de drets per a tota la ciutadania de l'ÀMB. Un objectiu prioritari que es concreta en els programes per fer front a la pobresa energètica, de suport a les polítiques socials locals, a les polítiques d'exempcions tributàries en aigua i residus a les famílies en risc de vulnerabilitat, als plans d'accessibilitat i de garantia de la mobilitat, etc.
2. Posar les bases per a una política metropolitana d'habitatge de lloguer assequible i social.
- qui gestiona el transport públic, tant l'interurbà com les línies SF1, SF2 i SF3?
- qui s'encarrega actualment que l'aigua surti per l'aixeta cada vegada que l'obrim?
- què se'n fa de les escombraries un cop l'Ajuntament les recull cada vespre?
- qui protegeix els nostres espais naturals, com Collserola o el Parc Agrari? o de les platges del litoral on ens banyem, des de Tiana fins a Castelldefels?
- qui protegeix el nostre medi ambient, des dels abocaments fins a la contaminació?
- qui està fent possible actualment una política pública d'habitatge, en absència del Govern d'Espanya i del de la Generalitat?
- qui està posant les bases per a una nova política pública energètica, des de la perspectiva del bé comú i la transició energètica i del benefici a la ciutadania?
La resposta a totes aquestes qüestions és: l'Àrea Metropolitana de Barcelona (ÀMB). Gestiona de manera conjunta un seguit de serveis bàsics que seria pràcticament impossible (i molt més car i ineficient) si els ajuntaments ens en féssim càrrec individualment.
En aquest escrit de fa tres anys i mig, explicava què era l'Àrea. En faig un brevíssim resum:
Com a administració pública que és, l'estructura pressupostària de pressupostos de despeses i d'ingressos, ordinaris i per a inversions, ordenada per capítols de despesa és la mateixa que per al pressupost de l'Ajuntament. El pressupost complet de l'ÀMB es pot consultar aquí.
En aquest escrit de fa tres anys i mig, explicava què era l'Àrea. En faig un brevíssim resum:
- L'Àrea Metropolitana de Barcelona està formada per 36 ajuntaments: Badalona, Badia, Barberà, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola, Cervelló, Corbera, Cornellà, el Papiol, el Prat, Esplugues, Gavà, l'Hospitalet, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Ripollet, Sant Adrià, Sant Andreu, Sant Boi, Sant Climent, Sant Cugat, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles i Viladecans.
- L'ÀMB està regulada per la Llei 31/2010, del 3 d'agost, de l''Area Metropolitana de Barcelona. El seu article 14 estableix les competències de l'ÀMB: a) Urbanisme, b) Transport i mobilitat, c) Aigües, d) Residus, e) Medi ambient, f) Infraestructures d'interès metropolità, g) Desenvolupament econòmic i social, i h) Cohesió social i territorial.
- L'ÀMB té, com a òrgans de govern, la Presidència, el Consell Metropolità (equivalent al ple de l'Ajuntament) i la Junta de Govern. Tot i que no és preceptiu legalment, la presidència de l'ÀMB l'exerceix l'alcaldessa de Barcelona, la companya dels Comuns Ada Colau. El govern està constituït pels Comuns (dels quals formem part els regidors i les regidores d'ICV), el PSC i ERC. A l'oposició, hi ha el PDCat, la CUP, el PP, Ciutadans, i les candidatures independents que governen a Barberà i a Torrelles. A l'Àrea, sóc el portaveu dels Comuns al Consell Metropolità i formo part de la Junta de Govern. També formo part de la Comissió Executiva, que prepara els assumptes que es porten a aprovació a Junta de Govern i Consell Metropolità.
- El finançament de l'ÀMB està fixat per l'article 40 de la Llei de l'Àrea. Els ingressos més importants provenen de: a) els pressupostos generals de l'Estat, b) les aportacions de cadascun dels 36 ajuntaments basades en l'IBI (en el cas de Sant Feliu, 2,12M€ el proper 2019), c) el tribut metropolità, que paguem els ciutadans de l'ÀMB (antigament conegut com a "recàrrec metropolità del transport"), d) les taxes pels serveis prestats (en el cas del sanejament, hi ha una part que paguem dins del rebut de l'aigua), e) els cànons per concessions (Aerobús, societat mixta d'aigües, etc), f) transferències d'altres administracions (Generalitat, Agència Catalana de l'Aigua, etc) i g) altres ingressos propis. Tot seguit, informant del pressupost de 2019, es pot veure la dimensió d'aquests ingressos.
- El Grup ÀMB inclou empreses tan importants com TMB (autobusos urbans i metro), l'Impsòl (responsable de la política metropolitana d'habitatge), l'Institut Metropolità del Taxi i altres organismes. El pressupost agregat de tot el grup és de 1.794M€ per a l'any 2019, el tercer més gran de Catalunya, després de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. En aquest escrit, però, em refereixo només al pressupost estricte de l'Àrea Metropolitana, no de la globalitat del grup.
D'on surten 751 milions d'euros per a 2019?
Capítol 1: Impostos directes.
Es tracta del tribut metropolità, que fins ara es girava als 18 municipis que tenien integració tarifària i formàvem part de la Zona 1, i que a partir de 2019 es girarà als 36 municipis, donat que (com reclamaven els ajuntaments!) , els 18 municipis que fins ara formaven part de la Zona 2 s'incorporaran a la Zona 1 i es beneficiaran de reduccions del 29 al 55% sobre el preu que pagaven ara. És l'aportació directa dels ciutadans i les ciutadanes al finançament dels serveis de transport públic, medi ambient, habitatge, etc. que he exposat més amunt que gestiona l'ÀMB. El sanejament d'aigües brutes i la gestió de residus es financen bàsicament amb la taxa que explico en l'apartat del capítol 3.
Com l'IBI, es calcula amb un tipus sobre el valor cadastral, bonificat per acord del ple de l'ÀMB. Tothom en rep al càrrec a primers de juliol:
Capítol 3: Taxes.
Aquest capítol agrupa una multitud de taxes per serveis que presta l'ÀMB. La taxa més important és la TMTR (taxa metropolitana de tractament de residus), que paguem tots en el rebut de l'aigua i es dedica íntegrament al sanejament d'aigües brutes (finança, per exemple, la depuradora de Sant Feliu) i a la gestió de residus. Al 2019, té una previsió de 124,9M€,
El conjunt de taxes vinculades als serveis prestats per la gestió de residus en les plantes de reciclatge genera entorn de 30M€. El conjunt de taxes vinculades als diversos tiquets i targes de transport públic genera entorn de 20M€. La resta de taxes vinculades als diferents serveis de l'ÀMB completa els 186,7M€ d'aquest capítol.
Capítol 4: Transferències corrents.
Més de la meitat del pressupost de l'ÀMB ve de transferències corrents d'altres administracions públiques: 396M€ de 751M€.
La més important és la transferència dels Pressupostos Generals de l'Estat: 119,1M€. La segona, és la que l'Autoritat del Transport Metropolità transfereix a l'ÀMB per a les polítiques del transport públic metropolità: 99M€. I la tercera, és l'aportació que fem els 36 ajuntaments perquè l'ÀMB gestioni els serveis que tenim compartits i que he exposat més amunt: 69M€ (dels quals 2,12M€ corresponen al nostre Ajuntament per als serveis comuns que tenim compartits). Per fer un repàs de les transferències que superen els 10M€, l'Agència Catalana de l'Aigua transfereix 30M€ a l'ÀMB perquè sigui aquesta qui gestiona les infrastructures de sanejament de l'aigua en el seu territori.
Per a la resta de transferències corrents inferiors a 10M€ (i que responen a serveis molt diversos: des de la gestió de les rondes del Litoral i de Dalt fins a serveis portuaris), cal anar directament al pressupost de l'ÀMB. La meva intenció en aquest escrit és fer una presentació al ciutadà o ciutadana interessats en saber com funciona una institució tan important i mostrar aquesta importància... no entrar en el detall minuciós, que s'escapa al que jo pretenc.
Capítol 5: Ingressos patrimonials.
Bàsicament són els cànons per a dues concessions: Aerobús i bus turístic, per import de 20M€, i el cànon d'Abemcia (Empresa Metropolitana del cicle Integral de l'Aigua), per un import de 15M€, un cànon vinculat a un model de gestió de l'aigua amb què ICV-EUiA i els Comuns estem en desacord i amb diversos litigis en curs. La resta d'ingressos per aquest concepte completen els 38,4M€ que preveu el pressupost.
Capítol 7: Transferències per a inversions.
Són diners que transfereixen l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) o l'Agència Catalana de Residus (ARC) per fer inversions en les instal·lacions que presten serveis en aquests dos àmbits.
A què es destinen 751 milions d'euros per a 2019?
Un dels criteris de funcionament d'una administració local de segon nivell (és a dir, que dóna suport al primer nivell: els ajuntaments) és limitar la seva pròpia estructura de personal. En el cas de l'ÀMB, per sota del 5% del global del pressupost de despeses, complint tant els compromisos amb els ajuntaments com els acords amb la representació sindical.
Capítol 2: Béns corrents, i capitol 4: Transferències corrents.
Aquests són els dos grans capítols que preveuen el finançament dels serveis metropolitans: sumen 607 dels 751M€ del total del pressupost de 2019. En el capítol 2 hi ha la prestació de serveis que gestiona o contracta directament l'Àrea, i en el capítol 4 hi ha les transferències a organismes en què participa l'Àrea, però que no contracta o gestiona directament.
La despesa més important de l'ÀMB fa referència als diversos aspectes de la mobilitat i el transport, amb un import global aproximat de 300M€. Inclou el cost del transport públic metropolità (totes les línies urbanes i interurbanes que passen per Sant Feliu, per tant), la tarifació social i la tarja rosa per als usuaris i les usuàries del transport públic, les polítiques de suport a la mobilitat sostenible, el transport nocturn, etc.
La segona despesa més important fa referència a la gestió dels residus, per un import aproximat de 170M€. Inclou la gestió dels ecoparcs , les polítiques de minimització de residus, la recuperació de l'antic abocador de residus del Garraf, etc.
Seguint per volum de despesa, la tercera despesa més important és el cicle integral de l'aigua, amb un import aproximat de 65M€. La resta, fins a 606M€, respon a una diversitat de conceptes que recomano consultar directament al web de l'Àrea: manteniment dels parcs metropolitans, manteniment de les platges metropolitanes, manteniment de les rondes, transferències als ajuntaments per a les polítiques socials i per als programes contra la pobresa energètica, i un llarg etcètera.
Capítols 3 i 9: interessos i amortització dels préstecs concedits a l'ÀMB.
Els capìtols 3 i 9 serveixen per finançar les inversions. Són, respectivament, els interessos i les amortitzacions dels préstecs que té l'Àrea. Aquests capítols tenen un pes baix en el pressupost de l'ÀMB: 576m€ i 5,37M€, respestivament. Això es deu a finances sanejades amb escàs recurs als préstecs per finançar inversions, que es nodreixen bàsicament del pressupost ordinari. Això fa que l'endeutament sigui baix: segons les darreres dades públiques pròpies, el deute total de l'Àrea a 31/12/2017 era de 36.997.250€, la qual cosa mostra un endeutament molt baix: donat que els ingressos corrents de l'any passat van ser de prop de 617M€, la ràtio d'endeutament és molt baixa, només del 6% (deute total en relació a ingressos corrents, 37/617).
Capítols 6 i 7: inversions reals i transferències per a inversions.
El capítol 6 es refereix a les inversions que fa directament l'ÀMB: 40,5M€. El capítol 7 es refereix a les transferències que fa l'ÀMB a altres administracions (principalment als ajuntaments metropolitans) per cofinançar les inversions que aquestes impulsen: 56,3M€ l'any que ve.
Les inversions pròpies més importants (cap. 6) fan referència als plans de sanejament i de residus (prop de 12M€). La resta, són múltiples inversions lligades o bé a les pròpies competències de l'ÀMB o a la inversió o renovació en edificis, instal·lacions o vehicles propis.
Les transferències més importants (cap. 7) s'adrecen als ajuntaments per als seus programes d'inversions. Es tracta de 38M€. (En el cas de Sant Feliu, 1,3M€, que s'adreçaran a les remodelació del camp de futbol de Falguera, al mòdul de serveis del Parc Esportiu de les Grases i a la remodelació del Centre Cívic Roses). Hi ha també transferències als ecoparcs, que es gestionen conjuntament amb l'Agència Catalana de Residus, per un import de 6M€. Diverses partides menors completen els 56,3M€ qu l'ÀMB transferirà a administracions amb què treballa conjuntament. Donat el caràcter de "nocions bàsiques" d'aquest escrit, crec que no cal entrar-hi. Qui hi tingui més interès, trobarà tota la informació aquí.
Per què els Comuns valorem positivament aquest pressupost?
Com a portaveu del nostre grup metropolità, el qual és coautor i coresponsable del pressupost que vam aprovar el 30 d'octubre, vaig explicar el per què del nostre vot favorable. I no ho vaig fer entrant en els números, sinó exposant els objectius, la raó de ser, dels números que estàvem aprovant. En la meva tesi d'anar al moll de l'os, de veure el bosc i no perdre's per les branques...
Ho vaig fer, a més, des d'una perspectiva global: es tracta del darrer dels quatre pressupostos del mandat, i es tracta de veure si ha donat resposta als principals compromisos dels Comuns en aquests quatre anys:
1. Prioritzar i consolidar polítiques socials.
Treballant colze a colze amb els ajuntaments des de la perspectiva de garantia de drets per a tota la ciutadania de l'ÀMB. Un objectiu prioritari que es concreta en els programes per fer front a la pobresa energètica, de suport a les polítiques socials locals, a les polítiques d'exempcions tributàries en aigua i residus a les famílies en risc de vulnerabilitat, als plans d'accessibilitat i de garantia de la mobilitat, etc.
2. Posar les bases per a una política metropolitana d'habitatge de lloguer assequible i social.
Impulsant, malgrat dificultats i retards, una nova política metropolitana, marcada com a prioritària en el Pla d'Acció Metropolità que impulsem els Comuns, amb ERC i el PSC. Una nova política que es concreta sobretot en la creació d'un nou operador metropolità d'habitatge social: Habitatge Metròpoli Barcelona (HMB) i, mentre no entra en vigor, amb objectius que assumeix l'Impsòl. Un nou operador que ha de permetre la promoció i construcció d'habitatge públic de lloguer assequible i social, un objectiu que no podrien fer sols els ajuntaments metropolitans.
(Com que afecta només a Sant Feliu, no ho vaig dir al ple de l'ÀMB, però sí és convenient en el meu blog: l'ÀMB, per mitjà de l'Impsòl, promourà l'any que ve la construcció de 34 habitatges de lloguer al carrer del Pla (obres que començaran al febrer) i de 54 habitatges (1/3 de compra i 2/3 de lloguer) al carrer Anselm Clavé (obres que començaran al setembre)).
3. Garantir una gestió eficient dels espais naturals metropolitans.
L'ÀMB té una visió de conjunt de la gestió dels espais naturals (Collserola, Garraf, Marina i parc agrari), dels eixos fluvials (Llobregat i Besòs), del litoral metropolità i de molts espais verds urbans (a Sant Feliu, gestiona i programa activitats al Parc de Torreblanca i al Parc del Llobregat). Si una política metropolitana va molt més enllà que la suma de diverses polítiques locals, és evident que les polítiques medioambientals i de protecció de l'entorn natural ha de ser, i és, una prioritat per a l'Àrea.
4. Consolidar polítiques de sostenibilitat ambiental.
Per als Comuns, l'eix verd és fonamental, i des del govern de l'ÀMB ho fem amb una triple perspectiva: el desenvolupament sostenible, la lluita contra la contaminació atmosfèrica (i per la salut!) i la lluita contra el canvi climàtic, reunides totes elles en el Pla metropolità del Clima i l'Energia. En aquesta perspectiva, el pressupost de 2019 preveu l'ampliació a tots els municipis metropolitans de la zona 1, amb el que això suposa d'impuls al transport públic metropolità, com també la posada en marxa de l'operador energètic metropolità, clau en les polítiques d'estalvi i de transició a un nou model energètic, o la posada en marxa també del nou model de gestió de residus, en la perspectiva de complir el mandat de la Unió Europea en els 36 municipis metropolitans.
5. Avançar en la transparència i la qualitat democràtica de l'ÀMB.
Tot i la seva importància, l'ÀMB és una gran desconeguda per a molts ciutadans i ciutadanes metropolitans. Calia millorar aquest coneixement i també la visibilitat i transparència de la gestió metropolitana, cosa que estem aconseguint per mitjà de l'Agència de Transparència Metropolitana.
6. Afavorir el desenvolupament econòmic i la cohesió social als municipis de l'ÀMB.
Per a nosaltres, l'ÀMB és l'àmbit de planificació i de cooperació que millor permet el coneixement exterior de l'economica metropolitana i la captació d'oportunitats i recursos per al desenvolupament sostenible, la diversificació i qualitat de la indústria i els serveis, i la generació d'ocupació de qualitat. I el pressupost de l'Àrea permet als municipis metropolitans avançar conjuntament en aquests objectius.
Finalment, els Comuns volem destacar un darrer aspecte, que també recull i fa possible aquest pressupost: el treball per aprovar, abans que acabi el mandat, el document de bases del Pla Director Urbanístic (PDU) metropolità, pas previ i imprescindible per tenir un Pla general metropolità (PGM) que superi el planejament vigent, que el temps ja ha superat llargament...... de 1976!
L'ÀMB té una visió de conjunt de la gestió dels espais naturals (Collserola, Garraf, Marina i parc agrari), dels eixos fluvials (Llobregat i Besòs), del litoral metropolità i de molts espais verds urbans (a Sant Feliu, gestiona i programa activitats al Parc de Torreblanca i al Parc del Llobregat). Si una política metropolitana va molt més enllà que la suma de diverses polítiques locals, és evident que les polítiques medioambientals i de protecció de l'entorn natural ha de ser, i és, una prioritat per a l'Àrea.
4. Consolidar polítiques de sostenibilitat ambiental.
Per als Comuns, l'eix verd és fonamental, i des del govern de l'ÀMB ho fem amb una triple perspectiva: el desenvolupament sostenible, la lluita contra la contaminació atmosfèrica (i per la salut!) i la lluita contra el canvi climàtic, reunides totes elles en el Pla metropolità del Clima i l'Energia. En aquesta perspectiva, el pressupost de 2019 preveu l'ampliació a tots els municipis metropolitans de la zona 1, amb el que això suposa d'impuls al transport públic metropolità, com també la posada en marxa de l'operador energètic metropolità, clau en les polítiques d'estalvi i de transició a un nou model energètic, o la posada en marxa també del nou model de gestió de residus, en la perspectiva de complir el mandat de la Unió Europea en els 36 municipis metropolitans.
5. Avançar en la transparència i la qualitat democràtica de l'ÀMB.
Tot i la seva importància, l'ÀMB és una gran desconeguda per a molts ciutadans i ciutadanes metropolitans. Calia millorar aquest coneixement i també la visibilitat i transparència de la gestió metropolitana, cosa que estem aconseguint per mitjà de l'Agència de Transparència Metropolitana.
6. Afavorir el desenvolupament econòmic i la cohesió social als municipis de l'ÀMB.
Per a nosaltres, l'ÀMB és l'àmbit de planificació i de cooperació que millor permet el coneixement exterior de l'economica metropolitana i la captació d'oportunitats i recursos per al desenvolupament sostenible, la diversificació i qualitat de la indústria i els serveis, i la generació d'ocupació de qualitat. I el pressupost de l'Àrea permet als municipis metropolitans avançar conjuntament en aquests objectius.
Finalment, els Comuns volem destacar un darrer aspecte, que també recull i fa possible aquest pressupost: el treball per aprovar, abans que acabi el mandat, el document de bases del Pla Director Urbanístic (PDU) metropolità, pas previ i imprescindible per tenir un Pla general metropolità (PGM) que superi el planejament vigent, que el temps ja ha superat llargament...... de 1976!
Comentaris