Resultats electorals, pactes i models de ciutat, de ciutadania i de govern.

1. Resultats.
Ja han passat quatre dies des de les eleccions de diumenge passat. Temps perquè cada partit faci les seves valoracions sobre els resultats electorals i defineixi les seves estratègies de negociació amb els altres.

Ahir vam tenir una assemblea multitudinària a la nostra seu. Vaig presentar-hi els resultats i treure’n algunes conclusions. ICV-EUiA-ISF vam guanyar a cinc dels vuit barris de Sant Feliu (Can Maginàs, les Grases, Falguera, Mas Lluí i Roses-Castellbell) i vam quedar segons als altres dos (darrera de CiU al centre i darrera del PSC a Can Calders i la Salut), però vam perdre 717 vots: un de cada set electors de 2007 no ens va votar. Vam recuperar barris on havíem perdut el 2003 i el 2007: Falguera i Roses- Castellbell. Vaig agrair moltíssim la feina feta per tothom al llarg de la campanya: extraordinària per la quantitat de gent implicada i per la intensitat i qualitat del seu treball.

Per contra, el PSC va perdre 2.200 vots: un de cada 3 electors del PSC al 2007 no el va tornar a votar: una pèrdua del 34,3% del seu vot és un pèssim resultat en qualsevol elecció. Els resultats de CiU són bons en els seus feus i el PP ha experimentat una crescuda extraordinària a Sant Feliu: tenen un increment de 694 i 852 vots, respectivament. CiU és la segona o tercera força a 9 seccions electorals, però el PP és segon o tercer a 19 de les 31 seccions electorals de la nostra ciutat. Molta atenció a aquesta realitat incontestable: PP té la mateixa representació que CiU i difícilment admetrà un tracte que no tingui això en compte.

Cal afegir una darrera valoració a les eleccions de diumenge. D'una banda, sobre la participació: si al 2007 ja va ser baixa (55,5%), el dia 22 encara ho va ser més: 52,4%. I, d'altra banda, sobre els vots nuls, que es van més que triplicar (de 125 al 2007 a 391 el 2011) i els vots blancs, que gairebé van doblar (de 532 a 927). Sens dubte, l'acció del proper govern ha de donar la volta a aquesta situació, tal com vaig expressar ja en un escrit anterior.

2. Pactes.
Vaig informar també de les primeres converses amb tots els grups municipals. El mateix dia de les eleccions, vaig parlar amb Lourdes Borrell, Rosa Maria Martí, Sergi Jiménez i Carles Soriano. En aquests dies, hem tingut ja els primers contactes formals amb tots els que han obtingut representació: PSC, CiU i PP.

Com no podia ser altrament, vaig exposar el criteri seguit: intentar acord amb la segona força més votada, per estricte respecte a la ciutadania i perquè així ho havíem anunciat al llarg de tota la campanya.

Vaig informar, per tant, dels primers contactes amb el PSC, amb dos elements claus. Primer, les negociacions entorn les diferències i coincidències programàtiques entre les dues forces polítiques. En el camp de les diferències, les relatives al planejament (Mas Lluí, finançament i PGM del soterrament, i metro) i als mecanismes de participació. En el camp de les coincidències, les polítiques socials. Com vaig exposar, estem treballant ja en un esborrany de document per abordar les unes i les altres. Segon, els resultats haguts en molts municipis catalans, que exigiran suport d’ICV-EUiA al PSC a molts ajuntaments i a la inversa en molts menys, un dels quals Sant Feliu, tal com estan negociant les direccions d’ambdós partits, per tal de facilitar la constitució del major nombre possible de governs d’esquerres.

També vaig informar dels contactes amb CiU i PP. Com a alcaldable amb més suport de la ciutadania, vull parlar amb tothom, en la mesura que tothom representa una part rellevant de la nostra ciutat. Amb CiU, vam constatar també les diferències i les coincidències programàtiques, i les vam analitzar inicialment amb la voluntat de no tancar cap porta a la consideració d’algun tipus d’acord el proper 11 de juny. Amb el PP, vaig reiterar al seu portaveu la simpatia personal per als regidors i regidores del seu partit, però vam constatar la distància entre els projectes del seu partit i la nostra coalició i li vaig demanar respecte a la llista més votada.

L’assemblea, després de dues hores i mitja de debat amb més de 20 intervencions de prop d’un centenar d’assistents, va aprovar les línies de treball iniciades. Crec que va ser tot un reflex del nivell de debat polític i de bon funcionament de la nostra coalició.


3. Models.
Aquests dies, alguns membres de CiU i del PSC, destaquen en els mitjans electrònics (sobretot twitter), les coincidències de model de ciutat entre les dues formacions i el PP i la conveniència de repetir govern PSC+CiU. Un govern que forçosament hauria d'incorporar al PP, ja que si no, Lourdes Borrell no sumaria els 11 vots necessaris com a mínim per tornar a ser alcaldessa.

Quan parlen de “model de ciutat” antagònic amb ICV-EUiA parlen sobretot, com ja vaig exposar a l’assemblea, de quatre grans temes: 1) planejament del Mas Lluí, 2) metro i 3) finançament i 4) planejament del soterrament.

Pel que fa als dos primers (Mas Lluí i futur traçat de la L3), la coincidència amb el PP no és certa, ja que no els va votar a favor. Es van votar només amb els 11 vots de PSC i CiU a l’anterior mandat, majoria que avui ja no tenen. Pel que fa als dos segons, caldria donar informació completa: en el cas del finançament mai hem dit que s’hagi de revisar el conveni de 2006, sinó interpretar-lo a la llum del nou Estatut d’Autonomia i del traspàs de rodalies a la Generalitat. I pel que fa al planejament, el procés de debat de les al•legacions plantejades al desembre permetria un acostament significatiu de posicions, si prèviament hi ha voluntat política d’acostar-les. No hi ha d’haver, per tant, cap dificultat insalvable per cercar aproximacions en els temes del planejament urbanístic.

Però el tema del model de ciutat no ha de ser ni de lluny el nucli del futur acord de govern. Cal parlar del model de ciutadania i del model de govern. Nosaltres hem defensat en tot moment una ciutadania activa, dialogant i equitativa, amb prioritat per a les polítiques socials i ple respecte a la igualtat de drets, deures i oportunitats per a totes les persones que vivim a Sant Feliu. PSC i CiU podrien explicar que tenen més coincidències amb el PP que amb nosaltres en política social?
I també estem defensant un model molt més participatiu de govern municipal: amb els consells assessors d’urbanisme i de polítiques socials, amb l’objectiu d’enfortir el nostre teixit social, de donar un gir de 180º a la política informativa i a la relació amb la ciutadania. És imaginable que, en els criteris de com governar la ciutat, el PSCi CiU de Sant Feliu tinguin més coincidències amb PP que amb nosaltres?

Aquestes són, sens dubte, algunes de les importants consideracions que tots haurem de fer abans del proper 11 de juny per configurar el millor govern possible per a la nostra ciutat, a partir de la representació que la ciutadania ens va atorgar diumenge passat. I és que, al final, les coses sempre són com són i no com nosaltres les voldríem.