Porta a porta, vot a vot.

M'agrada especialment la música dels timbres sonant gairebé a l'hora en un replà. M'agrada pensar que trucarem gairebé 15.000 timbres, tots els situats en edificis de tres plantes o més. M'agrada que mantinguem intacte aquest hàbit democràtic des de les primeres eleccions de 1979. M'agrada que tanta gent ens ajudi enguany, molta gent nova, com el Pedro a la foto de dalt, en un edifici del barri Falguera. M'agrada que tanta gent treballi a la seu, preparant el material que repartirem casa per casa, com es pot veure a la foto de baix.

Les eleccions municipals són una gran ocasió per enfortir la relació d'un partit o d'una coalició amb la ciutadania, i per enfortir el treball cooperatiu dels seus militants i simpatitzants entorn un objectiu comú: guanyar les eleccions per tirar endavant un molt bon projecte de ciutat. Tenir tanta gent treballant i a tot arreu és un orgull i una satisfacció que em sembla que només ICV-EUiA podem exhibir. Comptem amb tothom i tothom sap que es compta amb cadascú. En els nostres actes participen companys i companyes recents i de sempre: fins i tot algun nou company se sorprèn de la normalitat, la qualitat i l'alegria dels nostres debats interns i de la nostra forma de treballar. I és que es necessita molta gent entusiasta per arribar a 15.000 portes i guanyar vot a vot, casa a casa, les eleccions de diumenge que ve.

La resposta em sembla ser més positiva que mai. Alguns, molts pocs, ens tanquen les portes enfadats. La majoria, ens escolten amb amabilitat. I he trobat força gent que m'ha convidat a passar a casa seva o m'ha donat la mà amb una complicitat que fins i tot a mi m'ha sorprès. El porta a porta ens està anant molt bé!

Aquest entusiasme només té una sola condició, que caldrà garantir de totes totes: això no pot ser flor d'un dia, aquesta forma de treballar no pot durar només fins al dia 22. Molta gent ens ho reclama! I sé que en això no fallarem: jo tinc l'obsessió que l'única manera d'enfortir "lo" polític és enfortir prèviament "lo" social. I això no es fa des d'un despatx amb un grup reduït d'experts o col·laboradors, sinó dia a dia a peu de carrer al costat de les persones a les quals, simplement, aspirem a representar i amb qui volem treballar quotidianament al seu costat. Suposo que, a escala local, és allò a què aspiren els milers de joves amb qui coincideixo i que demanen, amb tota la raó i des del fons del seu cor, una democràcia real.

Gràcies, moltíssimes gràcies (no em cansaré de repetir-ho!) a tothom!!!