“Los salarios en España”: un informe brillant de CCOO i una lectura des de Sant Feliu.

Al bloc col•lectiu somdesantfeliu.blogspot.com, hi he escrit dos articles sobre la composició social de Sant Feliu. Un primer sobre edats, procedència,...., un segon sobre educació, llengua familiar,... i he volgut acabar amb un tercer sobre temes laborals (ocupació, salaris,...).

Per preparar aquest tercer, he volgut buscar dades sobre estructura salarial a Espanya i a Catalunya, amb l’INE i l’Idescat, respectivament. Les dades que hi he trobat fan referència a salaris mitjans i, a més, són antigues: del 2005 per a l’Estat, del 2002 per a Catalunya. Les dades que hi podeu trobar són dures i conegudes: salari mitjà discret en relació a Europa, discriminació salarial de les dones, sous baixos per als joves, costos salarials menors en els contractes temporals, salaris més baixos per als treballadors immigrants. Però no he sabut trobar ni a l’INE ni a l’Idescat una bon retrat de com es distribueixen les franges salarials.

A Google he trobat aquest magnífic informe del Gabinet Tècnic Confederal de CCOO: “Los salarios en España”. El recomano de dalt a baix, tot i que també està fet abans de l’esclat de la crisi. Hi he trobat, a més, una aproximació al que buscava. Tot i que sabem el salari mitjà, com es distribueix el conjunt de la població activa en els diferents trams o franges salarials?

Una primera aproximació la tenim en aquesta taula:

Al 2004, el SMI se situava en 6659,16€/any. En el primer grup salarial de la taula, l’informe de CCOO ja explica que cal considerar els treballadors a temps parcial i els qui no van treballar l’any 2004 complet. . Aquell any, el salari mig era de 19.976,40€, és a dir, 1.664,70€bruts/mes. Però era una estructura salarial molt desigual, perquè aquell mateix any el 64,2% de la població activa cobrava menys de 1.333€ bruts/mes. Per acabar de tenir aquell context, l’atur registrat a finals d’any a Espanya era del 10,56% i a Catalunya una mica inferior, el 9,37%

No he sabut trobar dades més recents i tan completes, només la darrera nota de premsa de l’INE sobre el tema. Però si extrapolem aquestes dades, a falta d’actualitzacions recents, estic segur que avui ens donarien una estructura salarial similar, si no més precària encara. Cal tenir present que, en els cinc anys transcorreguts, l’atur ha crescut tant a Catalunya com a Espanya en més de vuit punts. Per entendre’ns, sense dades millors, crec que cal considerar que aquesta és l’estructura salarial del nostre país i també de la nostra ciutat. Tanmateix, agrairé a qui me les pugui donar dades més recents o més ajustades sobre la realitat salarial a Catalunya o a l'entorn metropolità de Barcelona.

Aquesta situació planteja qüestions de fons, també des de la nostra perspectiva municipal. Qüestions que van molt més enllà de la situació conjuntural actual de crisi i de les taules amb millor o pitjor funcionament que hi anem creant:

• tenim ben dissenyades les polítiques públiques que han d’atendre a tothom i especialment als sectors socials de rendes més baixes? Per començar, tenim les dades adequades per dissenyar bé aquestes polítiques públiques?
• tenim els serveis públics municipals prou adequats per fer efectiva la igualtat d’oportunitats en l’accés (a escoles bressol, a piscina, a colònies d’estiu,...) per a tots els ciutadans, especialment per als treballadors i treballadores de salaris entorn dels 1.000€?

Jo estic convençut, en definitiva, que la política social és molt més que una política assistencial, que l’equitat és molt més que la caritat. Ens cal avançar molt i molt sobre aquest tema, i per aconseguir-ho, considero imprescindible, de la mateixa manera que en politica urbanística, un Consell Assessor per a les polítiques socials.

Perquè la política social, com la urbanística, requereix informació completa, participació de la ciutadania, treball tècnic de qualitat i coordinat amb totes les administracions, i, sobretot, voluntat d’arribar a tothom. Tal com reitero dia sí i dia també, per fer una ciutat més equitativa.

Jo estic convençut que, en política social, també farem reviure Sant Feliu.