Horitzó Equitat.
Pensava en tot això al llegir fa uns dies, al diari Público, que gairebé 3 de cada 5 catalans té un sou brut inferior a 1.100 euros al mes. Extrapolo: 3 de cada 5 de les treballadores i treballadors de Sant Feliu. Poca broma.
Pensava en això al veure, aquest agost, alguns programes d'Un lloc estrany, a TV3, que gairebé una sisena part dels catalans (sí: els que viuen i treballen a Catalunya, i la definició no és meva...!) han nascut fora d'Espanya. Concreto a Sant Feliu: mirant les estadístiques de l'Idescat, un 10,1% dels santfeliuencs i, en la franja més alta, un 18,7% dels nostres joves entre 20 i 29 anys.
I després vaig anar a buscar, al web de l'ajuntament, l'evolució de l'atur a Sant Feliu: de gener de 2008 a desembre del mateix any, hem passat del 8,1% d'aturats a l'11,1%.
I, per acabar, vaig voler mirar, també a l'Idescat, les dades de població de Sant Feliu per franges d'edat i amb indicació del lloc de procedència, comparant l'any 2008 amb l'any 2000. N'he fet un resum molt resumit per facilitar el debat i compartir una reflexió que considero imprescindible sobre la nostra ciutat (la que és, no la que cadascú somia):
Sort de les més de les quatre mil persones que han vingut de fora aquests vuit anys, perquè tot i així no hem parat d'envellir i sortir del mercat laboral: al 2000, gairebé el 12% dels nostres conciutadans tenia més de 65 anys, al 2008, ja eren prop del 14%...
I, per comprovar que el que deia el diari Público era veritat, he tornat a l'inici: comprovar la nostra estructura salarial a partir de les dades de l'Idescat. I això és el que diu, referit a l'any 2006: salari brut mitjà anual de 21.210,04€. (però... 24.287 el salari anual mig dels homes i 17.178 el salari mensual mig de les dones; 21.820 el salari mig dels espanyols i 16.322 els dels estrangers,...)
I, amb tot això, jo tinc una idea molt clara del Sant Feliu que vull, una visió fàcil de comprendre i que espero que, en nom de la igualtat i la cohesió social, compartim la majoria de la nostra ciutadania. Un horitzó d'equitat:
Un Sant Feliu on 3 de cada 5 nens de les escoles bressol sigui de famílies mileuristes, on el 10% dels nens de l'escola de música hagi nascut fora de l'Estat, on el 14% dels usuaris de la piscina tingui més de 65 anys, on l'11,1% dels nens que van a colònies o casals d'estiu tingui el seu pare o la seva mare en atur, on a totes les escoles hi hagi tota la nostra riquesa d'infants i adolescents i tinguin el 85% d'èxit escolar que diuen que hi ha nord enllà, on hi hagi a les nostres entitats, a les sales de teatre, als concerts de l'auditori, a les exposicions, a qualsevol àmbit de la vida local un 56% de mileuristes, un 11% d'immigrants, un 14% de gent gran, un 11% d'aturats,...
Aixó sí que seria, amb majúscules, un Sant Feliu per a tothom... Aquest és l'horitzó d'equitat en què crec. Caldrà identificar primer les barreres en aquest camí (econòmiques, culturals,...), definir criteris per superar-les, i consensuar les polítiques públiques (d'equipaments, fiscals, de comunicació, socials,...) que les superin. No hi ha d'haver, en el Sant Feliu que crec que podem i hem de construir, obstacles per a la igualtat, sinó que l'hem d'omplir d'oportunitats per a la igualtat.
(Aquest és l'escrit 250 del meu bloc. El primer va ser el 8 de desembre de 2006. 32 mesos d'explicar i explicar-me, de compartir amb tothom que vulgui la meva visió de Sant Feliu. Una mitjana de 2 escrits a la setmana, un total de 496 comentaris absolutament lliures, dels quals no n'he hagut d'eliminar ni un... Moltes gràcies a les persones que participeu, a les persones que em seguiu, una mitjana de 25 persones diàries aproximadament des que vaig començar a comptar a finals de 2007. Moltes gràcies a tothom!)
Comentaris