Benvingut, Mossèn Jordi d'Arquer. Gràcies, Mn. Roca.

Avui fa una setmana de la Festa Major d'estiu, del nostre patró Sant Llorenç. La festa, encara més escarransida de la que hi havia "abans del canvi", per entendre'ns. Al final, tot i que ni constava a l'agenda d'activitats de l'estiu, hi va haver el concert d'havaneres. Gràcies als qui, amb la seva insistència, ens van permetre gaudir d'un agradable concert la nit de dilluns passat!

No és això, però, el que vull comentar. Vaig anar, com a membre de la comunitat cristiana de Sant Feliu, a la missa de Festa Major. No hi vaig anar com a regidor i a lloc reservat a les autoritats. De petit, en la dictadura franquista, veia les autoritats sota el pal·li; en una democràcia laica crec que no s'ha de canviar el pal·li per una primera fila reservada, i mai he ocupat cap lloc reservat.

Però tampoc és això el que vull comentar. M'havien comentat feia uns dies que Mossèn Roca deixava la parròquia i que aviat es nomenaria nou rector. No sabia, però, que es faria en el marc de l'ofici de Festa Major. No havia llegit el full parroquial que ho anunciava. En el decurs de la cerimònia, vaig saber que Mn. Roca anava de rector a Vallirana i que el vicari, Mn. Jordi Tres, anava de rector a Capellades. No fa massa, només dos anys, ja vaig fer un comentari sobre el canvi anterior a la rectoria de la nostra parròquia.

Hi va haver tota la litúrgia que correspon a un acte així, els corresponents discursos d'agraïment i de benvinguda. Em va agradar molt el discurs del nou rector, Mossèn Jordi d'Arquer, especialment tres idees que comparteixo al cent per cent, tant en l'activitat eclesial com la política:

1) cal una església arrelada en la seva història, crítica amb la seva història, però profundament decidida a servir a les persones d'aquest temps, una església i una parròquia per al segle XXI,

2) cal fer-ho en una societat i una ciutat complexes, en un temps i una realitat que, amb independència de com ens agradi o no, és la que cal conèixer, en la que hem de parlar, treballar, gaudir, compartir, en la que hem de ser una eina de millora de la vida personal i comunitària,

3) això no ho pot fer un rector, una persona sola, sinó que cal comptar amb les aportacions, les veus, els temps, de totes les persones que formem la comunitat


La música em va sonar bé, i la lletra, encara millor: un discurs conscient de les dificultats d'una tasca en temps de profundes descreences, però necessitat alhora de valors que orientin el rumb de la gent que ens toca viure-hi. Em va agradar.

Descreences, afegeixo, tant religioses com polítiques. Jo, que conec tots dos móns, totes dues litúrgies, totes dues grandeses, misèries i contradiccions, veig molts punts en comú en la desafecció política i la desafecció religiosa, i també veig amb recança el buit creixent de tot sentit de pertinença activa a una comunitat (ja sigui en el sentit religiós o polític del terme). Sense nords personals i col·lectius, per més desacreditats que estiguin, hi ha el gran caldo de conreu de l'individualisme, el tantsemenfotisme, el consumisme i tots els "ismes" que redueixen la vida al cercle personal més íntim, que no van darrera cap utopia, que no qüestionen el món que ens ha tocat viure.

Ens calen propostes creïbles i factibles d'església (hi ha qui riu sorneguerament dels errors que comet el Papa, però l'església viu també en Pere Casaldàliga o Vicent Ferrer, per dir només dos catalans coneguts i reconeguts arreu, al costat de milers d'homes i dones anònimes que són un referent clar de fe i compromís), com també ens calen propostes creïbles i factibles per construir un socialisme del segle XXI (tot i que algú rigui també sorneguerament de Chávez o Morales, però la idea d'una transformació social que acabi amb tota dominació de l'home sobre l'home i que construeixi la justícia social viu també en la tasca diària de molts homes i dones que, a cadascun dels seus països, treballa diàriament amb aquest objectiu).

M'he enrollat molt (...ho deu fer l'estar de vacances...), i només volia agrair la tasca dels dos mossèns que ens deixen i saludar el nou rector. Una oportunitat per agrair la tasca dels mossèns que, dilluns passat, també vaig poder saludar personalment: mossèn Pere Corbera, mossèn Lluís Pou, mossèn Joan Guardiola, mossèn Francesc Nicolau,... Persones que han dirigit la parròquia durant molts anys, dels quals n'he format part des que, com es testimonia en aquesta foto, hi vaig ser batejat fa 52 anys.