De dol, novament, per la mort d’una conciutadana a l’estació.
Quins sentiments expressar? Dir-los? Callar-los? Fa un any i mig, vaig ser al funeral de la Denise, la noia de 15 anys que va morir al pas a nivell. Vaig pensar, vaig voler creure, que seria la darrera mort que hauríem de plorar a Sant Feliu.
Ahir a la tarda, malauradament, un accident dramàtic va segar la vida de Maria S., de 72 anys. No va ser al pas a nivell, sinó en el pas de fusta que hi ha l’altre extrem de l’andana, davant el pàrking de l’estació, en un molt mal estat de conservació. Ella anava amb cadira de rodes i és l’únic lloc per on poden accedir a l’andana en direcció a Molins les persones que no poden utilitzar el pas inferior.
Vull tornar a pensar, vull tornar a voler creure que la nostra veïna Maria serà la darrera mort que haurem de plorar a Sant Feliu. Sé que el projecte de soterrament va endavant i sé que aviat començaran les obres.
Però també sé que és una mort que s’hauria pogut evitar. També sé que l’Ajuntament va demanar al seu dia que, de la mateixa manera que es va arreglar el terra del pas a nivell, s’arreglés també el del pas on va morir la Maria. El Ministeri de Foment va decidir arreglar-ne un i no arreglar l’altre: algú, al Ministeri, assumirà ara les conseqüències nefastes de la seva decisió?
És un moment tristíssim per a la molta gent que coneixíem alguna de les seves filles. Sé que sabrem estar personalment al seu costat per donar-los un consol que endevino molt i molt difícil. Però també caldrà ser institucionalment al seu costat en els tràmits legals que seguiran a aquest tràgic accident i per exigir, novament i amb més força, al Ministeri de Foment les mesures imprescindibles per garantir la seguretat de totes les persones, ja sigui amb mobilitat completa o reduïda, que fan ús de l’estació mentre encara no comencin les obres del soterrament.
Ahir a la tarda, malauradament, un accident dramàtic va segar la vida de Maria S., de 72 anys. No va ser al pas a nivell, sinó en el pas de fusta que hi ha l’altre extrem de l’andana, davant el pàrking de l’estació, en un molt mal estat de conservació. Ella anava amb cadira de rodes i és l’únic lloc per on poden accedir a l’andana en direcció a Molins les persones que no poden utilitzar el pas inferior.
Vull tornar a pensar, vull tornar a voler creure que la nostra veïna Maria serà la darrera mort que haurem de plorar a Sant Feliu. Sé que el projecte de soterrament va endavant i sé que aviat començaran les obres.
Però també sé que és una mort que s’hauria pogut evitar. També sé que l’Ajuntament va demanar al seu dia que, de la mateixa manera que es va arreglar el terra del pas a nivell, s’arreglés també el del pas on va morir la Maria. El Ministeri de Foment va decidir arreglar-ne un i no arreglar l’altre: algú, al Ministeri, assumirà ara les conseqüències nefastes de la seva decisió?
És un moment tristíssim per a la molta gent que coneixíem alguna de les seves filles. Sé que sabrem estar personalment al seu costat per donar-los un consol que endevino molt i molt difícil. Però també caldrà ser institucionalment al seu costat en els tràmits legals que seguiran a aquest tràgic accident i per exigir, novament i amb més força, al Ministeri de Foment les mesures imprescindibles per garantir la seguretat de totes les persones, ja sigui amb mobilitat completa o reduïda, que fan ús de l’estació mentre encara no comencin les obres del soterrament.
Descansa en pau, Maria.
Comentaris
Per finalitzar, volia fer una pregunta.
La pregunta, d'on saca tota aquesta informacio, hi ha alguna web que publiqui totes aquestes noticies relacionades amb el poble i comarca i que no sigui la web del ajuntament?
Pel que fa a d'on trec la informació, no té gaire secret... Viure des de sempre al poble, conèixer molta gent i formar part d'un partit amb molta comunicació interna hi ajuda molt!