Tots els Mamadous com a realitat de present i com a esperança de futur.

Es diu Mamadou. Va néixer a Guinea Conakry aviat farà 18 anys. Viu des de fa dos anys a Mirabolà, el centre que gestiona Suara Cooperativa a Sant Feliu des de fa cinc anys i que, en la meva opinió com a ciutadà i com a voluntari des de fa quatre anys, fa una feina extraordinària Va arribar a Espanya fa tres anys, fugint de la misèria i jugant-se la vida, en patera des de les costes africanes. Li agrada estudiar i li agrada el basquet. L'any passat va treure's el Graduat en Educació Secundària, aquest juny ha aprovat el 1r curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d'Instal·lacions elèctriques i automàtiques, i el mes que ve començarà el segon curs, amb pràctiques en algun centre de treball. Mirant-ho fredament... qui ha de tenir por del Mamadou?

He conegut i he ajudat a alguns nois a Mirabolà, i sé de primera mà la importància de la feina que fan els seus i les seves professionals. En cinc anys, han acollit i format a gairebé cinquanta nois que han arribat a Sant Feliu cercant el seu dret a una vida millor, a risc de la seva pròpia vida, xops en una patera o amagats en un camió. Gairebé vint dels nois que hi han passat, han format part també d'algun Pla d'Ocupació que la Unió Europea finança per a la seva incorporació al món del treball, i en què l'Ajuntament s'implica al cent per cent. Una cinquantena de joves que són una mostra innegable i molt propera d'una realitat que ja és irreversible: milions d'homes i de dones fugiran, de la guerra i la misèria allà on hi hagi guerra i misèria, a risc de perdre-ho tot, fins i tot la pròpia vida, fins i tot la vida dels nadons que moltes dones porten en braços. Els moviments de població cercant millors condicions de vida es donen des del Paleolític: res de nou, doncs. Cal entomar bé la realitat dels moviments massius de persones, no tancar-hi els ulls i simplement resignar-s'hi i molt menys limitar-los cada cop amb tanques més altes a Melilla o negant-los ajuda a la Mediterrània.

Però, és que, a més, necessitem aquest Mamadou i molts altres Mamadous!!! L'evolució demogràfica de Catalunya, Espanya i Europa és claríssima: més longevitat i menys naixements. En parlava, fixant-me justament en el meu bloc de pisos i en la meva família, aquí. Amb cada cop més persones majors de 65 anys i amb una taxa de naixements estancada, només la immigració permet donar resposta en positiu a la necessitat de tenir, a mig i llarg termini, una societat demogràficament equilibrada, des del garantiment de la mà d'obra necessària per la instal·lació i manteniment de xarxes elèctriques i de comunicació en el futur (veieu per què és tan bo que en Mamadou es formi aquí i es quedi aquí?) fins al funcionament de les nostres escoles o l'atenció a les persones en situació de dependència. Són només uns exemples, però que em permeten afirmar amb contundència que, lluny de ser un problema, les persones que tenen el coratge d'arriscar-ho tot per tenir una vida millor poden ser i han de ser una oportunitat per consolidar una societat equilibrada i amb futur, lluny del risc d'una lenta agonia per envelliment i manca de població infantil i jove. 

Els moviments massius de persones que fugen de la misèria i de la guerra no es poden abordar des del món local, ni tan sols nacional. Com la lluita contra l'emergènia climàtica o contra l'obscena desigualtat  que no para de créixer arreu del món, necessita de polítiques globals, com a mínim europees. Per això són imprescindibles les polítiques europees d’asil i d’acollida de persones refugiades, per més que generin incomprensió en alguns sectors socials. Polítiques que, a Catalunya, passen per la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA).  Però mentre tot això passa i mentre anem a Àfrica per explotar-ne els seus recursos sense facilitar el seu desenvolupament econòmic, molts africans i africanes continuaran arriscant la vida per viure ni que sigui una mica com ho fan els europeus i les europees. Que potser no hi tenen dret? Que potser nosaltres no faríem el mateix, si estiguéssim en les seves circumstàncies? Que potser no ho van fer milions d'espanyols en diferents moments dels segles XIX i XX?

Per tot això, benvinguts, Mamadou i tots els teus companys, benvingudes les polítiques europees d’acollida i gràcies, amigues i amics que els acolliu a Mirabolà!!!