Que tinguem un 2021 sense distanciaments.

 

Per a mi, l'any que deixem enrera es resumeix perfectament en aquesta imatge que ha corregut ràpidament per les xarxes socials: un 2020 que es va trencar amb la Covid-19 al març i ens ha obligat a viure distanciats i amb mascareta, i alhora l'esperança del 21: que la vacuna que s'ha començat a distribuir massivament ens torni a una vida potser encara amb mascareta uns mesos... però ja sense el drama dels distanciaments. 

2020 ha deixat moltes cases amb el cor encongit i llocs injustament buits a taula. Molts projectes vitals aturats. Molts llocs de treball penjant d'un fil. Moltes esperances frustrades. Molta angoixa, molta por. Per a les persones que no vam viure la Guerra Incivil, segurament el pitjor any de les nostres vides. Absències. Patiment. Distanciaments. Un mal any.

A casa, un Nadal només amb “la nostra bombolla” i ma mare a casa, sense fills, sense nétes, tots a Barcelona. Com a tantes altres llars, un Nadal sotmès a la disciplina conscient i necessària per fer front a la segona onada de la Covid-19. Sort de les vídeo conferències per desitjar-nos bon Nadal i bon any! D’altra banda, des de març no puc anar al Gaudí a fer el meu voluntariat educatiu i només vaig a fer reforç a Mirabolà. Però espero poder tornar al Gaudí el proper setembre! Com espero de tot cor que tothom pugui reprendre, al llarg de l'any, els seus projectes personals, els seus llocs de treball, tornar a tenir expectatives, tornar a tenir esperances. Com espero que, d’aquí a uns mesos, progressivament, sense precipitacions, tornem a abraçar-nos, a tocar-nos, que acabem amb els distanciaments. Que a totes les cases, les nits de Nadal, de Cap d’Any, els Reis, tornin a ser com sempre.

Les vacunes hi ajudaran, però serà més decisiva la nostra responsabilitat col·lectiva. Vacunes i responsabilitat, totes dues, no només vacunes. Al 2021, i amb el calendari de prioritats establert pel Govern, tots ens anirem vacunant (espero que la decisió de no fer-ho sigui molt minoritària). I espero també que entenguem que no n`hi ha prou amb les vacunes. També, amb els calendaris i ritmes que marquin el Govern i la Generalitat, caldrà responsabilitat personal i social, disciplina conscient i efectiva.

I posats a esperar, m'agradaria pensar que tot allò que al març estàvem segurs que aprendríem (valorar les petites coses, més consciència de la idea prioritària de la sostenibilitat, importància vital dels serveis públics, respecte als treballadors i treballadores dels serveis essencials per a la vida diària, etc) ho aprenguem de debò. També que el distanciament que només fa que créixer i es quedarà, el distanciament social lligat a la desigualtat, el distanciament entre rics cada cop més rics i pobres cada cop més pobres, també comenci a revertir-se: el 14 de febrer tindrem una oportunitat magnífica per votar a qui considerem que prioritza la lluita contra la desigualtat social a Catalunya. Però aquí he de confessar el meu escepticisme...

En tot cas, bon Any Nou a tothom, amb moltes abraçades i sense distanciaments!!!