Tres exposicions i una proposta.

Com tot a l'any 2020, les Festes de Tardor d'enguany han estat diferents, rares, molt basades en la voluntat de les persones i entitats que en porten el pes des de fa dècades (i a les quals cal agrair enormement el seu treball!), però sense la possibilitat que els nostres carrers i places, plens de la gent que és el protagonista de les Festes, hagin pogut viure amb intensitat i alegria aquests tres dies màgics d'octubre. 

Però les Festes han tingut també un element novedós i positiu a destacar (segurament, per allò que en castellà en diem: “a la fuerza ahorcan”): la presència dels actes que s'han pogut fer a Internet. I en especial, molt en especial, tres exposicions magnífiques sobre les nostres Festes de Tardor i les seves arrels seculars en la Diada de Sant Rarimi:

1. Els orígens. De festa petita a Festa Major. Des dels orígens al segle XVII fins a l’any 1982, amb moltes bones fotos dels anys 50, 60 i 70 del segle passat.
2. Creant la Festa (1983-2002). Amb els moments i els protagonistes de creació i consolidació del nostre model participatiu de festes en vint anys apassionants.
3. I la Festa continua! (2003-2019), amb un recorregut fotogràfic molt bo i molt recent de totes les activitats que habitualment configuren la nostra Festa.

Recomano molt vivament totes tres exposicions, però demano una atenció especial a la segona, la que retrata els orígens de la festa actual i els raonaments de fons que la van motivar, de la mà de dues persones claus i decisives en tot el que celebrem i gaudim avui: qui va ser regidor de Cultura entre 1983 i 1991, una persona imprescindible per conèixer aquesta i altres històries de la història local, l'Àngel Merino, i qui va ser el cap del Departament de Cultura i mà dreta de l'Àngel a l'Ajuntament, en Jaume García. L'Àngel i en Jaume desgranen tot el procés de creació de les festes a la dècada dels vuitanta, i la creació successiva d'elements simbòlics i de colles a la nostra ciutat i el gran esforç de coneixement i difusió que es va fer, especialment a les escoles. Encara recordo com, amb els i les alumnes del meu curs de 2n d'EGB de l'Escola Monmany, vam baixar fins a la piscina de l'Escorxador per veure, pocs dies abans de la seva estrena a 1984, aquella bèstia nova i magnífica que era la Garsa!

És clar que la mobilització progressiva de tota la ciutat en aquests dies màgics d'octubre de cada any es deu al treball de centenars de persones, de desenes d'entitats, es deu al sentit de ciutat i de col·lectivitat que s'ha anat construint al llarg dels anys reflectits en aquestes tres exposicions. Però també és clar que hi ha un punt d'inflexió als primers anys de la democràcia recuperada, un moment inicial carregat de visió de futur i d'amor a la ciutat, un tret de sortida d'un matrimoni afortunat entre la festa i la cohesió social, una empenta inicial que trenta-i-molts anys després només fa que créixer. I també és clar, a mi em sembla molt i molt clar, que aquell moment màgic d'inici té dos noms, que tohom coneix, i que em sembla que ha arribat el moment que cal reconèixer: l'Àngel Merino i en Jaume García.

Per això, plantejo una proposta que em sembla que es justifica i s'argumenta en la pròpia història de la Festa de Tardor, tan ben explicada en aquests tres videos, i que jo mateix, en el cas concret de l'Àngel, vaig exposar també en aquest escrit de fa tres anys. La plantejo a títol individual, tot i que l'he comentada amb moltes persones que hi estan plenament d'acord. Plantejo una proposta que ha de ser recollida per les persones que tenen capacitat de decisió per fer-la seva i per aprovar-la formalment, és a dir, les persones que han tingut l'honor de ser nomenades Mocador d'Honor en anys anteriors i que, com a tals, decideixen els mocadors d'honor de cada any. Plantejo, en definitiva, que considerin la concessió del Mocador d'Honor 2021 a l'Àngel Merino i en Jaume García

Estic convençut que és una bona proposta, que serà estudiada i valorada amb carinyo. Estic també convençut que ni l'Àngel ni en Jaume la reclamen o l'esperen: en l'enorme i festiu batec de la ciutat a cada 12 d'Octubre se senten més que reconeguts i estimats. Però també estic convençut que el reconeixement i l'agraïment, a més de viure's implícitament a cada Festa de Tardor, s'han de palesar de maner a explícita, han de trobar un moment de dir-se en veu alta i mirant-se als ulls, un moment compartit amb tota la ciutadania en un acte públic com el que dóna inici a cada Festa de Tardor. Si voleu, i permeteu-me una exageració plena d'admiració, un moment de donar públicament les gràcies als pares!