Gràcies de tot cor, Penya Blanc-Blava de Sant Feliu!

Fa uns dies, em van trucar de la Penya Blanc-Blava de Sant Feliu. Em van explicar que la junta havia decidit organitzar un torneig solidari de Nadal i, en el marc d'aquest torneig, em volien dedicar unes paraules de reconeixement. Em va fer il·lusió, molta il·lusió: era la primera vegada, des de les eleccions de maig, que una entitat de Sant Feliu em feia una invitació així. Em van citar per ahir, 28 de desembre, en el marc del I Torneig solidari Jordi Mascó, i també de la presentació dels equips de la Penya.

Després de la desfilada dels equips des dels més menuts als més grans, van parlar la Lídia, l'alcaldessa, i en Bernat Dausà, regidor d'Esports. Tot seguit, el president de la Penya Blanc-Blava, Miguel Fajardo, va explicar breument els motius pels quals la Junta havia decidit fer-me un petit acte d'agraïment i lliurar-me una placa per deixar-ne memòria: haver estat al costat de la Penya en tots els actes a què havia estat convocat o les gestions que se m'havien demanat, haver facilitat el desenvolupament d'esdeveniments com aquest, haver assistit a les commemoracions pròpies al local de la Penya, haver mostrat públicament el meu sentiment perico, etc.

Emocionat i agraït, en Miguel em va passar el micro. Vaig dir el que pensava, el que penso: partint de l'orgull de sentir doblement com a meus els colors blanc i blau (l'Espanyol i el Santfeliuenc de futbol i de bàsquet), he estat al costat de la Penya Blanc-Blava com de tots els clubs de la ciutat i, sobretot, qui mereix un acte permanent i constant d'agraïment són els homes i les dones que dediquen una part important del seu temps personal i familiar a fer possible que l'esport (i la cultura, i la salut, i l'educació, i la solidaritat, i tantes altres coses) estigui a l'abast de tothom, que mobilitzi a centenars d'infants i joves en activitats de tota mena que fan a Sant Feliu una ciutat activa, dinàmica, plena, cohesionada, viva, vital. Un agraïment enorme a les persones de les juntes que tiren endavant les seves entitats, als entrenadors i entrenadores dels esports, als monitors i monitores de tallers i activitats de tots els àmbits, als voluntaris i voluntàries que fan tasques de suport de tota mena, als socis i sòcies que aporten el seu gra de sorra per honorar una història, garantir un present i construir un futur.

En concret, la Penya Blanc-Blava porta més de quaranta anys al servei del futbol i de Sant Feliu, la seva escola de futbol és reconeguda arreu i té una altíssima capacitat d'organització i de convocatòria a la nostra ciutat i molt més enllà. Una penya de qui va ser cofundador el meu estimat oncle, Elies San José, feta amb el treball i la dedicació de persones com Jordi Mascó, de qui Miguel Fajardo va dir unes bellíssimes i merescudíssimes paraules, i a qui la Penya ha volgut homenatjar en vida. Una penya i un club que porto al cor, en què el meu avi, Fernando San José, un camioner aragonès, va jugar abans de la guerra incivil.

Vaig acabar amb visques a la Penya, a l'Espanyol, a l'esport de Sant Feliu i a Sant Feliu... Però siguin extensius aquells visques i el meu infinit agraïment a qui dóna vida igualment infinita a la nostra ciutat:

• els homes i dones de totes les juntes, coordinadores, direccions o representacions de clubs esportius, entitats culturals, associacions de veïns, cercles d'artistes, esplais, peñas i penyes, associacions de pares i mares d'alumnes, grups de dones, de joves, de gent gran, entitats solidàries, de voluntariat, colles de foc, música, bèsties, gegants o castells, grups de músics, clubs de lectors o escriptors, de creients en totes les fes i esperances, cooperatives de diaris digitals o de cinema per a tothom...
• els nois i noies, homes i dones que entrenen, ensenyen, ajuden, acompanyen, animen, escolten, fan vibrar, il·lusionen a altres infants, joves o adults a gaudir en allò que fan, a millorar en allò que els agrada, a superar-se en els seus objectius o reptes, a cantar, pintar, escriure, actuar o ballar amb més força quan cal o amb més tendresa quan toca,..
• els pares i mares, avis i àvies, parelles, familiars, que acompanyen als assajos, entrenaments o desplaçaments, que sempre tenen una paraula d'ànim quan apareixen el cansament o el desànim, que respecten el treball d'entrenadores i entrenadors, que analitzen l'entrenament, l'assaig o l'esborrany amb ganes d'ajudar, de no voler córrer massa i amb un somriure a la boca...
• els nens i les nenes, els nois i les noies, els joves i les joves, els homes i les dones que, quan acaben l'escola, l'institut, la universitat o la feina, que quan no poden treballar, volen dedicar una part important del seu temps a entrenar en el seu esport, a assajar el ball, la música o l'obra de teatre que els fa vibrar, a pintar, llegir o escriure i compartir allò que creen, a fer de voluntaris garantint la seguretat de les nostres festes o portant menjar a les persones grans que no tenen a ningú....
• Tanta gent per agrair un agraïment sense fi... 

I el meu humil agraïment a una Penya perica que m'ha volgut reconèixer per una cosa senzilla però que m'honora: fer tan bé com he sabut la feina més bonica que hi ha, la d'alcalde de la ciutat que estimo i que sento que m'estima.