26 de maig: resultat detallat de les eleccions municipals a Sant Feliu
Com cada vegada que hi ha eleccions, en penjo els resultats complets, primer a cadascun dels set districtes i després a cadascuna de les 30 seccions electorals.
Mirant els districtes electorals (es corresponen, en general, amb els barris):
Mirant els col·legis electorals:
El resultat és sabut: per segona vegada en 40 anys, passem de ser la primera força política de Sant Feliu a ser la segona, i per primera vegada en 40 anys, hi ha tres forces polítiques a primera línia de la política municipal: entre el 21 i el 24% del vot ens situem nosaltres, el PSC i ERC. El temps dirà si de manera conjuntural o estructural, ja que el sistema de partits i el context nacional d’aquí a 4 anys és absolutament imprevisible.
El context nacional actual ha catapultat a ERC molt més que el seu balanç d’activitat i propostes de caràcter local, aquí a Sant Feliu com a tot arreu. Un grup municipal que en quatre anys ha presentat només sis mocions sobre Sant Feliu comptarà al proper ajuntament amb cinc regidors. El vent a favor de les eleccions generals del 28 d’abril ha afavorit també al PSC, que es beneficia també de l’estancament imprevist de Ciutadans, com a vot útil dels santfeliuencs que prioritzen el no independentisme a les propostes locals. Nosaltres, d’altra banda, hem aguantat l’estrebada, però no hem pogut mantenir el primer lloc. Com em va dir un ciutadà que em confessava haver-nos votat sempre, ara no és moment de carrers i places, tenint els nostres representants a la presó. El procés com a condicionant de tot. D'altra banda, fa massa temps que hem dedicat potser més temps del que toca a l'activitat institucional i segurament menys temps del que toca a l'activitat del partit. I en l'estrebada ens n'hem ressentit, ens ha faltat musculatura. Però el tsunami ha estat clar: quan el divendres a la nit vaig veure l’Oriol Junqueras a la tele demanant “allibereu-me amb el vostre vot”, estava clar que aquestes eleccions no serien com cap altra. Amb la Lídia al capdavant, hem fet una molt bona candidatura i una gran campanya, tenim un balanç de govern impressionant i, amb els companys i companyes de Podem hem aconseguit la unitat de projecte i d’acció que en molts altres municipis no ha estat possible, i que vull destacar i agrair. Però el procés, en clau a favor i en contra, ho ha tapat tot de manera evident. “No és moment de carrers i places”, em deien, però... i quan, si no és en unes municipals, hem de parlar de carrers i places?
Ciutadans s’ha estancat o estampat merescudament. No podien fer una campanya pitjor. Per més inri, atacar a la Lídia pel seu salari... cobrant salari de senador, doncs té les seves conseqüències: perds el respecte i la credibilitat que un candidat hauria de mantenir. Veïns també s’ha estampat: l’aposta de Silvestre pel Vázquez per intentar salvar el seu projecte polític, i la del Vázquez per utilitzar en favor propi aquest projecte han acabat en no-res: ja no hi haurà dos regidors barallant-se cada dia, tindrem un nou regidor anant per lliure i sense cap rellevància ni al ple ni a la ciutat. Com el regidor no adscrit que se’n va. Els convergents aguanten contra tot pronòstic: ho vaig intuir quan per a l’Exposició de Roses va venir el president Torra i vaig constatat l’afecte evident dels seus incondicionals. Però la veu cantant dels indepes a Sant Feliu la té clarament Esquerra. Vox ha aparegut amb la demagògia de l’odi i només ha aconseguit fer fora del ple a l’Elisabet Ortega, l’única regidora del PP. Per a mi, l'Eli ha estat una de les millors regidores que han passat per la sala de plens. Des de la discrepància evident en temes de política general, ha sabut expressar els seus posicionaments de manera clara, completa, breu i ben expressada. Ha assistit, sent una sola regidora, a totes les comissions i grups de treball municipals, de manera activa i fent-hi aportacions, al marge que les comparteixi o no, lluny d’estar callada o mirant sempre el mòbil. De fet, amb Josep Maria Rañé i Manel Carrión, és la regidora que més greu em sap que se’n vagi.
Al ple que es constituirà el proper 15 de juny, hi haurà 10 regidors/es que continuen i 11 regidors/es que marxem. Mai no hi havia hagut un canvi tan important: la majoria absoluta del ple serà nova. Tret de Vázquez, tampoc no hi haurà cap regidor que ho fos al segle passat. L'edat mitjana baixarà sensiblement. Molts relleus alhora. Moltes persones noves, sense gaire bagatge social i polític conegut, ens representaran, amb tot el que això pugui tenir de bo i de desconegut. Però això ja serà material per a un altre escrit.
Mirant els districtes electorals (es corresponen, en general, amb els barris):
Mirant els col·legis electorals:
El resultat és sabut: per segona vegada en 40 anys, passem de ser la primera força política de Sant Feliu a ser la segona, i per primera vegada en 40 anys, hi ha tres forces polítiques a primera línia de la política municipal: entre el 21 i el 24% del vot ens situem nosaltres, el PSC i ERC. El temps dirà si de manera conjuntural o estructural, ja que el sistema de partits i el context nacional d’aquí a 4 anys és absolutament imprevisible.
El context nacional actual ha catapultat a ERC molt més que el seu balanç d’activitat i propostes de caràcter local, aquí a Sant Feliu com a tot arreu. Un grup municipal que en quatre anys ha presentat només sis mocions sobre Sant Feliu comptarà al proper ajuntament amb cinc regidors. El vent a favor de les eleccions generals del 28 d’abril ha afavorit també al PSC, que es beneficia també de l’estancament imprevist de Ciutadans, com a vot útil dels santfeliuencs que prioritzen el no independentisme a les propostes locals. Nosaltres, d’altra banda, hem aguantat l’estrebada, però no hem pogut mantenir el primer lloc. Com em va dir un ciutadà que em confessava haver-nos votat sempre, ara no és moment de carrers i places, tenint els nostres representants a la presó. El procés com a condicionant de tot. D'altra banda, fa massa temps que hem dedicat potser més temps del que toca a l'activitat institucional i segurament menys temps del que toca a l'activitat del partit. I en l'estrebada ens n'hem ressentit, ens ha faltat musculatura. Però el tsunami ha estat clar: quan el divendres a la nit vaig veure l’Oriol Junqueras a la tele demanant “allibereu-me amb el vostre vot”, estava clar que aquestes eleccions no serien com cap altra. Amb la Lídia al capdavant, hem fet una molt bona candidatura i una gran campanya, tenim un balanç de govern impressionant i, amb els companys i companyes de Podem hem aconseguit la unitat de projecte i d’acció que en molts altres municipis no ha estat possible, i que vull destacar i agrair. Però el procés, en clau a favor i en contra, ho ha tapat tot de manera evident. “No és moment de carrers i places”, em deien, però... i quan, si no és en unes municipals, hem de parlar de carrers i places?
Ciutadans s’ha estancat o estampat merescudament. No podien fer una campanya pitjor. Per més inri, atacar a la Lídia pel seu salari... cobrant salari de senador, doncs té les seves conseqüències: perds el respecte i la credibilitat que un candidat hauria de mantenir. Veïns també s’ha estampat: l’aposta de Silvestre pel Vázquez per intentar salvar el seu projecte polític, i la del Vázquez per utilitzar en favor propi aquest projecte han acabat en no-res: ja no hi haurà dos regidors barallant-se cada dia, tindrem un nou regidor anant per lliure i sense cap rellevància ni al ple ni a la ciutat. Com el regidor no adscrit que se’n va. Els convergents aguanten contra tot pronòstic: ho vaig intuir quan per a l’Exposició de Roses va venir el president Torra i vaig constatat l’afecte evident dels seus incondicionals. Però la veu cantant dels indepes a Sant Feliu la té clarament Esquerra. Vox ha aparegut amb la demagògia de l’odi i només ha aconseguit fer fora del ple a l’Elisabet Ortega, l’única regidora del PP. Per a mi, l'Eli ha estat una de les millors regidores que han passat per la sala de plens. Des de la discrepància evident en temes de política general, ha sabut expressar els seus posicionaments de manera clara, completa, breu i ben expressada. Ha assistit, sent una sola regidora, a totes les comissions i grups de treball municipals, de manera activa i fent-hi aportacions, al marge que les comparteixi o no, lluny d’estar callada o mirant sempre el mòbil. De fet, amb Josep Maria Rañé i Manel Carrión, és la regidora que més greu em sap que se’n vagi.
Al ple que es constituirà el proper 15 de juny, hi haurà 10 regidors/es que continuen i 11 regidors/es que marxem. Mai no hi havia hagut un canvi tan important: la majoria absoluta del ple serà nova. Tret de Vázquez, tampoc no hi haurà cap regidor que ho fos al segle passat. L'edat mitjana baixarà sensiblement. Molts relleus alhora. Moltes persones noves, sense gaire bagatge social i polític conegut, ens representaran, amb tot el que això pugui tenir de bo i de desconegut. Però això ja serà material per a un altre escrit.
Comentaris