28 de setembre de 1864: fa 150 anys, es va crear la Primera Internacional.

Cartell de convocatòria. Cerca de Google en aquest blog.

El meu primer escrit de l'any apuntava a les moltes efemèrides d'aquest 2014. Entre elles, la creació de la Primera Internacional, a Londres, el 28 de setembre de fa 150 anys.

No sóc un estudiós o expert de la història del moviment obrer. Tampoc pretenc fer cap escrit sobre la creació i declivi de les successives internacionals. Però sí que vull remarcar l'enorme importància d'aquelles jornades al Londres en plena Revolució Industrial, a la voluntat de ferro dels treballadors que es van voler organitzar per canviar les seves brutals condicions de treball (jornades sense fi, treball infantil, salaris de misèria, explotació laboral, etc) i van posar les bases de les organitzacions sindicals i polítiques que, 150 anys després, són hereves en diferent mesura dels dos grans cervells d'aquella trobada, Karl Marx i Mikhail Bakunin, i que encara avui marquen la nostra història i els horitzons que perseguim molts de nosaltres.

El socialisme, el comunisme i l'anarquisme tenen les seves arrels en allò que es va formalitzar el 1864 i que es va començar a construir als inicis de la Revolució Industrial. Avui ens les volen presentar com ideologies superades o obsoletes, però els contractes de treball, les vacances pagades, les jornades de vuit hores, la prohibició del treball infantil, la seguretat social, les pensions i un llarguíssim etcètera són el resultat d'això que alguns diuen que està enterrat. Però les creixents desigualtats al nostre món occidental, la deriva especulativa i salvatge del capitalisme, el trasllat de l'explotació dels treballadors europeus o americans als treballadors asiàtics o africans, l'expoliació dels recursos naturals, les properes guerres pel seu control i també un llarguíssim etcètera obliga a la recuperació de l'esperit d'aquells treballadors internacionalistes i revolucionaris i a la reelaboració o renovació d'un projecte polític d'esquerres que, en l'actual societat global i postindustrial, amb el nom que sigui i basat en una amplíssima majoria social i electoral, ens permeti avançar cap a la democràcia econòmica i la justícia social.

Vull acabar aquest escrit d'homenatge a Karl Marx, Bakunin i als centenars d'anònims obrers europeus que ens han llegat el món en què vivim amb el discurs que Karl Marx va fer aquell 28 de setembre, i amb una il·lustració de l'època que, en alemany, reprodueix el final del seu discurs i del Manifest Comunista: "Proletaris de tot el món, uniu-vos".