25/09/2014: descansa en pau, estimat Santi Junqué.

En Santi, a la dreta. Programa electoral del PSUC de 1979.

En Santi, en una foto de 2010, al seu mur de Facebook.

Amb només 59 anys, el cos de Santi Junqué Pérez ens ha dit adéu. Una mort prematura, injusta, inesperada, trista. Ens deixa un santfeliuenc amb un gran cor, la bondat feta persona, amb un gran compromís amb la seva ciutat i amb la seva professió, l'ensenyament.

Un compromís de ciutat que va concretar en els seus llargs anys de militància al PSUC, pel qual ja va ser candidat a les primeres municipals de 1979 i va ser regidor de Joventut entre 1983 i 1987: ell va ser el creador i l'impulsor del Casal de Joves, tot i que es va inaugurar en el mandat següent, essent regidor el company Alejandro Huerga. L'article que acompanya aquest escrit, fet pel mateix Santi, explica la necessitat d'un departament de Joventut i és, crec, plenament vigent avui dia.

Un compromís amb l'educació que ve de molt lluny i que en alguns moments vam compartir. Va començar com a professor a l'Escola Mestral, i ben aviat va passar a l'ensenyament públic. Vam compartir apunts i materials per preparar les nostres respectives oposicions a EGB, i idees per aplicar a les nostres respectives escoles. Una passió per l'educació que va compartir amb la seva dona, l'Imma, i que han heretat les seves dues filles. A Sant Feliu, havia treballat a dues escoles en què jo també vaig ser mestre: el Falguera i el Gaudí, posteriorment va ser mestre i director d'una escola pública a Sant Vicenç dels Horts, i ara era mestre a l'Escola Monmany, de la nostra ciutat.

En el ple de setembre, el vam recordar com el que va ser: un ciutadà bolcat a la millora de la seva ciutat i de la igualtat de drets, deures i oportunitats per als seus conciutadans. La mort no obeeix a cap guió preescrit, es cola per la vida de qui vol i destrossa les famílies que menys s'ho esperen. La mort és sovint cruel i injusta, tan detestable com imprevisible. Potser que n'aprenguéssim una mica i sabéssim viure millor la vida mentre una dalla inevitable no ens la segui. Molt sovint injustament, com amb en Santi. Descansa en pau, amic.