El meu discurs a l'acte d'obertura de l'Any Joana Raspall.

Foto que va fer Ernest Cauhé, nét de la Joana Raspall, per penjar-la tot seguit a Twitter. Heu vist quina sala?

(1. Salutacions i benvinguda)

Estimada Joana, Honorable Sra. Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, Excel·lentíssim Sr. Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona, regidores i regidors, alcaldes que m’heu precedit, Sr. Magí Boronat, síndic de Greuges, Sra. Carme Arenas, representant del Departament d’Ensenyament per l’Any Joana Raspall, representants de les institucions nacionals de Catalunya, autoritats, representants de les entitats de Sant Feliu i de la Comissió Ciutadana de l’Any Joana Raspall, senyores i senyors, bona nit a tothom.

(2. Paraules a la Joana Raspall)

Si m’ho permeteu vull dedicar les meves primeres paraules a la Joana, la nostra veïna més il·lustre.

Joana, el meu agraïment com a santfeliuenc i com a alcalde per acompanyar-nos aquesta tarda en un acte en el que et volem oferir per sobre de tot l’estima de la nostra gent i del poble de Catalunya.

Deixa’m començar, Joana, recordant dos moments personals. El primer, en forma de vers:

Només diré, no més: amor i vida.

No hi ha color per millorar l’orquídia

ni salabror per enfortir la sal;

ni cap claror pot fer la llum del dia

més resplendent que el sol en un cel blau!

No diré més: tan sols, amor i vida.

I tots els altres mots ens sobraran.

Gràcies, Joana, per les paraules més boniques que es van pronunciar en el meu propi casament. Aquest és un petit agraïment de Jordi San José.

El segon, al menjador de casa teva, al setembre de 1976, després del Congrés de Cultura Catalana a Sant Feliu, quan acompanyats per Josep Pasqual, d’Òmnium Cultural, en Jordi Giol, l’Agustí Vilar i jo mateix preparàvem les primeres classes de català per als infants de 3r i 4t de les escoles públiques de Sant Feliu. Un menjador on feia anys que hi feies classes de català gairebé clandestines i on has fet gran part de la teva obra. Gràcies, Joana, per haver començat i protagonitzat el llarg camí cap a l’escola catalana en llengua i continguts que, encara avui, hem de defensar i defensarem, carregats, com tu, de raó i de tenacitat. Aquest és un gran agraïment de Sant Feliu de Llobregat.

(3. El sentit i el contingut de l’Any Joana Raspall)

Al mes de juliol de 2012, ara fa set mesos, el ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va proclamar per unanimitat i de manera solemne que aquest 2013 seria l’Any Joana Raspall. Acabem de veure un vídeo que, per si algú no coneixia la Joana, exposa amb claredat les raons d’aquella decisió que ens ha portat fins a aquest acte d’avui: la vàlua i la trajectòria personal de la Joana i, sobretot, l’abast i la qualitat de la seva obra lexicogràfica i, especialment, literària.

L’Any Joana Raspall serà un any únic i irrepetible a Sant Feliu. Hi haurà molts actes i de molts formats a la nostra ciutat: jornades pedagògiques, materials per als nostres escolars, una exposició sobre la seva obra en el marc de la propera Exposició Nacional de Roses, que també es dedicarà a la poesia, la representació de les seves obres teatrals, la reedició i difusió de la seva obra literària, la creació d’una antologia poètica per a les escoles, l’estrena de dues cantates de les quals avui tindrem un proper tast, la creació, a la Ciutat de les Roses, d’una rosa amb el seu nom. Serà la perspectiva santfeliuenca de la Joana Raspall, una dona propera, humil, senzilla i molt implicada a la vida cultural i social de Sant Feliu. Pel seu compromís amb la ciutat i amb la cultura, l’Ajuntament li va atorgar  l’any 1993, ara fa justament vint anys, la Medalla d’Or de la Ciutat, el principal reconeixement de la nostra ciutat.

Però hem volgut que l’Any Joana Raspall tingui una projecció molt més enllà de Sant Feliu. Vull agrair des d’aquí que la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya hagin fet també seus la commemoració de l’Any Joana Raspall i ajudin de manera definitiva a fer possible que l’obra i la vida de la Joana siguin conegudes i reconegudes en totes les terres de parla catalana. En aquest sentit, vull agrair l’acte institucional que tindrà lloc al Palau de Generalitat a la propera primavera, presidit pel Molt Honorable president de la Generalitat, Sr. Artur Mas. S’hi celebrarà i es glossarà la perspectiva nacional de la Joana Raspall, els vessants més significatius de la seva obra, del seu treball constant per la llengua i cultura catalanes, raons per les quals li fou concedida, l’any 2006, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

(4. Cloenda)

Joana Raspall ha merescut el reconeixement unànime de totes les nostres institucions, que ara tornem a treballar plegades per commemorar el seu centenari com ella es mereix.

Però el que farà realment gran aquest acte i tots els actes que hi haurà el 2013 en honor de la Joana Raspall serà, sens dubte, la participació i la complicitat de milers de persones, a Sant Feliu i a tot Catalunya, per homenatjar la Joana i per difondre i valorar la seva enorme i important obra literària. Complicitat de moltes persones com les que avui, d’aquí a una estona, ompliran de poesia, de música i de dansa aquest escenari i als quals vull agrair la seva participació i passió en aquest acte. La mateixa que tu, Ernest, en la teva doble condició de periodista i de nét de la Joana, ens has sabut transmetre.

Passió. Potser aquesta és la paraula que defineix millor l’obra de la Joana.  Una obra entorn el valor i la bellesa de la paraula i, sobretot, dels seus parlants, com tan bé exposa la Joana en el poema amb què vull tancar la meva intervenció en aquest acte:

Estimo les lletres

que formen els mots,

els llavis que els diuen,

i el cor que els entén...

perquè als mots hi ha l’ànima

de tota la gent!

Gràcies, Joana, per amb les teves lletres i els teus mots, arribar als llavis, el cor i l’ànima de tota la gent de Sant Feliu, de Catalunya, i del món sencer!