Detectar i suprimir obstacles per a una mobilitat per a tothom.
Dimecres, 6 de febrer, la regidora del programa de persones amb discapacitat, Carme Mascarell, la tècnica del mateix programa, Mercè Solé, el director de serveis de manteniment, Lluís Carrasco i jo mateix vam fer un recorregut per diversos carrers de l'entorn de la Residència de Can Llobera amb dos dels seus residents, Jordi Dam i Antoni Carrión. En Toni és, al seu torn, el president de l'Associació de Disminuïts Físics de la nostra ciutat.
He fet (i continuaré fent!) altres recorreguts amb veïns i veïnes de la ciutat per anar localitzant els diferents indrets de la ciutat que necessiten millores de seguretat, d'il·luminació, de manteniment, de neteja i de supressió de barreres arquitectòniques. Però aquest recorregut tenia una característica especial: ningú com una persona que només es pot moure en cadira de rodes pot aportar-nos la informació que necessitem per garantir el seu dret a la mobilitat.
I la visita va ser realment profitosa. Al costat d'elements que ja havia identificat en alguna altra sortida (sobretot amb l'Antonio Torres, company d'ICV del carrer Joan Maragall), com ara la rampa que passa per davant del bust de la República i uneix Can Ricart amb el passeig Nadal o la illeta plena de barreres arquitectòniques davant de l'aparcament del Casal de la Gent Gran i de cal Dona-doni, en Jordi i en Toni ens van fer veure nous obstacles, tots ells situats a les voreres. Alguns que ja tenia presents, com els escossells dels arbres en voreres estretes que són un perill per a les cadires de rodes. Altres que, fins aleshores, a mi m'havien passat gairebé desapercebuts, com ara aquestes pilones de la fotografia, al pont sota la via del tren a la riera de la Salut, i que fan molt perillós el passar-hi amb la cadira de rodes.
Estem a punt de programar les intervencions en via pública que, com les de l'any passat, han d'anar resolent problemes com el de la fotografia. Però, per exemple, en aquest no hi havíem pensat. Vull donar les gràcies a en Jordi i en Toni per una informació i unes aportacions que, sens dubte, ens ajudaran a encertar en els criteris i les prioritats amb què hem de gestionar i millorar l'espai públic que compartim, el conjunt de parcs, places i carrers que pertanyen a les gairebé 44.000 persones (a totes per igual, siguin quines siguin les seves circumstàncies) que convivim, compartim i fem Sant Feliu.
He fet (i continuaré fent!) altres recorreguts amb veïns i veïnes de la ciutat per anar localitzant els diferents indrets de la ciutat que necessiten millores de seguretat, d'il·luminació, de manteniment, de neteja i de supressió de barreres arquitectòniques. Però aquest recorregut tenia una característica especial: ningú com una persona que només es pot moure en cadira de rodes pot aportar-nos la informació que necessitem per garantir el seu dret a la mobilitat.
I la visita va ser realment profitosa. Al costat d'elements que ja havia identificat en alguna altra sortida (sobretot amb l'Antonio Torres, company d'ICV del carrer Joan Maragall), com ara la rampa que passa per davant del bust de la República i uneix Can Ricart amb el passeig Nadal o la illeta plena de barreres arquitectòniques davant de l'aparcament del Casal de la Gent Gran i de cal Dona-doni, en Jordi i en Toni ens van fer veure nous obstacles, tots ells situats a les voreres. Alguns que ja tenia presents, com els escossells dels arbres en voreres estretes que són un perill per a les cadires de rodes. Altres que, fins aleshores, a mi m'havien passat gairebé desapercebuts, com ara aquestes pilones de la fotografia, al pont sota la via del tren a la riera de la Salut, i que fan molt perillós el passar-hi amb la cadira de rodes.
Estem a punt de programar les intervencions en via pública que, com les de l'any passat, han d'anar resolent problemes com el de la fotografia. Però, per exemple, en aquest no hi havíem pensat. Vull donar les gràcies a en Jordi i en Toni per una informació i unes aportacions que, sens dubte, ens ajudaran a encertar en els criteris i les prioritats amb què hem de gestionar i millorar l'espai públic que compartim, el conjunt de parcs, places i carrers que pertanyen a les gairebé 44.000 persones (a totes per igual, siguin quines siguin les seves circumstàncies) que convivim, compartim i fem Sant Feliu.
Comentaris