Kinder, Küche, Kirche? Visca el 8 de Març!

Volia escriure alguna cosa avui sobre el sentit del 8 de Març. Al matí, al tren, a la revista ADN he llegit aquest article, de la periodista Mariola Cubells. A la tarda, a la inaguració del Parc del 8 de Març, a Can Bertrand, he acabat la idea del que volia escriure. Sobre la veritable revolució del segle XX, la que ha donat la veu i la vida a la meitat del gènere humà, que va començar el segle amb l´únic horitzó dels "nens, cuina, església" i l'ha acabat en camí d'assolir la igualtat que mai haurien hagut de veure qüestionada.

Al vespre, però, m'ha arribat la notícia de la mort sobtada de la Vicky, companya de parròquia i de partit, persona bona i dolça com poques, amb només 52 anys. Com a mi m'agraden les persones: fortes i tendres. Havia pensat en deixar-ho córrer, no em surten les paraules. Però he pensat que, justament per tot el que ella creia i per al que ella lluitava, havia d'escriure algun mot per les dones que han fet possible que el camí cap a la igualtat sigui ja irreversible.

Va per tu, Vicky. Va per totes les dones que heu fet possible la revolució més fructífera de la història de la humanitat. Gràcies, milions de gràcies, i ajudeu-nos a seguir el camí que ens heu marcat.