Enraonar amb la ciutadania no és negociar amb la part contrària.

Dimecres passat, 23 de març, les associacions de veïns i de comerciants del barri Roses-Castellbell i la direcció i l'associació d'usuaris del complex de piscines ens van convocar a tots els portaveus municipals a una reunió per debatre la viabilitat d'un aparcament provisional al solar de l'antic camp de futbol de la Rambla. Hi vam assistir Joan Grisó (PSC), Rosa Maria Martí (CiU), Sergi Jiménez (PP) i jo mateix.

En Francesc, representant dels comerciants, va obrir la reunió dient que, prèviament, hi havia hagut dues reunions amb l'equip de govern, sense que s'arribés a cap acord. Per aquesta raó, havien convocat una tercera reunió amb tots els portaveus. Va informar que s'havien recollit prop de 1.400 signatures per aquest pàrquing provisional. Tot seguit, els diferents portaveus convocants van dir que sabien que el camp tindria un ús com a zona d'obres del soterrament, però que també saben que trigarà uns quants anys, mentre que la necessitat del barri i dels equipaments pot trobar una solució a curt termini. Van opinar que el pressupost presentat per l'equip de govern (87.174,03€) es podia revisar i que caldria valorar aquesta inversió en relació als anys que donaria ús a la ciutat.

En la seva primera intervenció, Rosa M. Martí va qüestionar la prioritat d'aquesta despesa en l'actual context de crisi, però ho va fer amb un to totalment correcte. Per la seva banda, Joan Grisó va retreure a les entitats que convoquessin aquesta reunió, els va dir que si creien que el pressupost es podia rebaixar que busquessin algú per fer un pressupost alternatiu i va argumentar raons per les quals l'aparcament no es pot fer: per temes de seguretat, perquè els interessos dels veïns, el club i els comerciants són diferents, pel cost, perquè hipoteca espai per a la logística de les obres del soterrament,... En la meva primera intervenció, donat el to de la intervenció de Grisó, li vaig recordar que enraonar amb la ciutadania no és negociar amb la part contrària: els ciutadans i els seus representants estem del mateix cantó i no té sentit adreçar-s'hi com si estiguéssim negociant des de posicions enfrontades, ni en els continguts ni en les formes. Vaig manifestar l'opinió favorable d'ICV-EUiA a aquest aparcament i que, a partir del sí, cal buscar i acordar les fórmules perquè l'aparcament sigui factible a curt termini. Sergi Jiménez, tot seguit, em va donar suport.

Llavors, Grisó va fer un gir en els seus arguments i va dir, per sorpresa fins i tot de la seva companya a l'equip de govern, que ell mai havia dit que l'aparcament no es faria, i que sempre havia mostrat voluntat d'acord amb veïns, club i comerciants. És més, el propi Grisó va proposar que "els col·lectius" tinguessin les claus per obrir durant el dia i tancar la porta de l’espai durant la nit: tots els problemes que ell mateix va exposar a l'inici de la reunió van desaparèixer en un instant com per art de màgia...! Els assistents, incrèduls, van negar-se a obrir a la brava i sense acordar amb l'ajuntament les mesures mínimes necessàries. Fins i tot van preguntar fins a quatre vegades si Grisó estava dient efectivament que l'aparcament provisional es faria!

Un cop confirmada la voluntat de PSC i CiU de tirar endavant de manera immediata aquest aparcament, es va entrar a debatre les condicions concretes de l'arranjament: manteniment provisional del terra de sauló, adequació suficient a l'enllumenat, condicions d'entrada i de sortida, etc. Joan Grisó va comprometre que, aquesta mateixa setmana, tècnics municipals i representants de veïns, comerciants i club per determinar les actuacions a fer per obrir tan aviat com sigui possible l'aparcament provisional reclamat a l'antic camp de futbol.

Com es diu en castellà, "bien está lo que bien acaba" i ens hem d'alegrar del resultat final de la reunió. Estic content també per la nostra aportació decisiva per assolir aquest resultat. I estic especialment content perquè diversos sectors de la ciutadania (veïns, comerciants i club) hagin volgut i sabut confluir en una petició concreta, raonable i sobretot factible, que han sabut plantejar de manera molt clara i correcta tant a l'ajuntament com a la ciutadania. Això és, en la meva opiníó, la mostra d'una ciutat viva i dialogant i no es mereix, crec, ser tractada com la part contrària d'una negociació entre diferents.

Finalment, un altre moment "curiós" de la reunió. Fent un resum de les actuacions fetes per l'equip de govern en la zona, Grisó va afirmar que, amb l'enderroc de l'antic mòdul de serveis i de l'antic bar, "s'havia creat ocupació". Cómorrrrrrrr??????? Era un edifici que estava en perfectes condicions per ubicar-hi, per exemple, l'Escola de Persones Adultes Mestre Esteve, com havíem proposat des d'ICV-EUiA. Ningú va explicar per què s'enderrocava... i ara se'n justifica d'una manera tan extravagant i barroera la demolició.
Un altre resultat de la manera de fer, pel que fa a la informació i al diàleg, de l'equip de govern de PSC i CiU.

Comentaris

Anònim ha dit…
Jordi,

Als veins de Comte Vilardaga amb Carles Buigas i rodalies ens han tret totes les places de parking que hi havia al carrer Baix Llobregat per fer un carril bici (mesura que suposo que compartiu), però en aquell carrer s'aparcaven un bon grapat de cotxes. Cada cop és més dificil aparcar a la zona. Com arribis a la nit, o estas més de mitja hora buscant aparcament o aparques a un kilometre de casa.

Plantegeu alguna solució a aquest problema?

Gràcies!
Hola, benvingut al meu bloc!
L'aparcament a Can Calders i a Roses és un tema que l'equip de govern ha abordat malament i d'esquenes al veïnat i les entitats dels dos barris.
Haurem de treballar en dues direccions, sempre amb una planificació acordada amb entitats i veïnat: 1) la creació d'un aparcament provisional al camp de futbol de la Rambla, que ja veig que et queda una mica lluny, i 2) l'estudi de viabilitat de la creació d'un aparcament subterrani municipal al solar al costat del cementiri, més a prop d'on vius, i que permetrà una rebaixa molt important de la pressió d'aparcament en superfície a Can Calders, sobretot.
En tot cas, les necessitats i el ritme de construcció de nous aparcaments s'hauran d'acordar en el marc del Consell Assessor d'Urbanisme que proposem constituir quan arribem al govern de SAnt Feliu.
Gràcies a tu!
jsj