PSC: cal responsabilitat (1/2)

Sant Feliu està de Festa Major. Si la nostra ciutat és preciosa de normal, en Festes m'enamora encara més: l'olor de pólvora hi ajuda molt: em transporta! Els colors dels mocadors de la gent, de les samarretes penjades al carrer Joan Maragall, de les colles, de les atraccions de la Fira, dels petards obrint-se com flors de foc a la nit... La música de les gralles, dels bastoners, dels timbals que marquen el ritme intensíssim dels qui els toquen i dels qui els escoltem (seré massa gran quan tingui una mica de temps per tocar un d'aquests timbals que m'enlluernen?)

De moment fa sol, però tot sembla indicar que a la nit en caurà una de bona. Espero que sigui molt tard, perquè el Correfoc no tingui cap problema, els concerts de Lluís Companys i la Petita tampoc, i perquè el Jhon Jairo i els companys colombians del nostre xiringuito tinguin molta gent a qui servir arepas i empanadillas colombianas, a part dels exquisits mojitos que preparen. Vida, molta vida al carrer. I en l'origen de tot, ara que tantes coses celebren 15, 20 o 25 anys, la passió d'un home que apassiona, l'Àngel Merino. Un altre dia ja en parlaré, però no és d'ell de qui ara vull parlar.

Fa dos anys, també per les Festes de Tardor, hi va haver una remor a Sant Feliu sobre la continuïtat o la dimissió de l'alcalde. El tema, enguany, torna a estar al carrer. Ara, el mateix alcalde diu en el seu bloc que no es presentarà a la reelecció el 22 de maig de 2011. I, en declaracions que recull l'Agència Catalana de Notícies, ell mateix diu que el seu relleu "pot ser aviat" (ACN, 07/10/10). En el quadern "Vivir" de La Vanguardia d'avui, també surt la notícia, que penjaré quan la pugui escanejar.

Les circumstàncies són ara molt diferents que fa dos anys. El context general ha canviat molt: 2008 era l'any en què el govern encara parlava d'economia de champions i la crisi semblava una minúcia que no ens afectaria, el PSOE encara no endevinava l'abisme que s'obria als seus peus. Avui, els socialistes són a les portes d'un annus horribilis, que pot començar malauradament, injustament, pel Govern de la Generalitat. Des del punt de vista local, fa dos anys hi havia temps per preparar un procés de substitució amb calma i amb suports suficients, de dins i de fora del PSC. Ara, en canvi, som a gairebé set mesos i mig d'eleccions municipals, i ningú sembla saber qui serà l'alcalde en aquests propers mesos i quan es nomenarà. I és un tema cabdal: calen respostes institucionals a situacions que, com la caiguda del soterrament de les vies als PGE del 2011, afecten molt directament a la nostra ciutat.

Per això, ICV-EUiA hem demanat, des del ple respecte personal a la decisió de Juan Antonio Vázquez, que el PSC aclareixi, tan aviat com pugui i amb el sentit de la responsabilitat d'un partit de govern, totes les circumstàncies lligades a l'activitat de l'Ajuntament en els propers set mesos i mig. Les circumstàncies internes de les persones i dels partits les resolem, com se sol dir, "a casa". Però, pel que fa a la ciutat, cal responsabilitat i claredat i, si es pot, en el menor temps possible.



Comentaris

Lolita ha dit…
Hola, llegint el teu escrit he pogut comprovar,el intens que vius les Festes, però em hauràs de disculpar,en no estar d'acord pel que fa al que dius FESTA MAJOR
Per mi i parlo per el meu pensar la FESTA MAJOR és el 8-9-10 d'agost se (tantes vegades dit) que el cambi en el seu dia és per manca de gent a l'agost crec que ben mirat de nou "insisteixo" una mica més a l'agost i una mica meys l'octubre "compensaria" sense moure "pressupostos" i aquesta alegria que ara sents, la poguessim sentir tots els que pensem,que la FESTA MAJOR hauria de ser el dia del nostre PATRO SANT LLORENÇ,,,

Salutacións.
Lolita.
Hola, Lolita!
En relació al tema de les festes, i després que enguany hagin estat tan passades per aigua, aquests dies he sentit de tot: que si fer-ne al maig, a l'agost i a l'octubre és massa, que si la de maig i la d'octubre s'haurien de canviar perquè sempre plou (si som un clima meditarrani, de pluges a primavera i tardor!), que si s'haurien de suprimir les del 10 d'agost i les del 12 d'octubre per fer-ne una sola cap a mig de setembre, que encara fa bon temps i tothom ja és a Sant Feliu...
Jo ja fa alguns anys que a la Festa Major (sí, per Sant Llorenç) sóc a Sant Feliu i veig que cada any hi ha més gent, però seria impossible comptar amb tota la gent necessària perquè la festa funcioni (no hi seria tothom de les colles, les penyes i les entitats que asseguren l'èxit de la festa, només hi hauria un 40% de la població de la nostra ciutat,...).
Per la meva edat, no recordo tant les festes majors d'envelat, cavallets davant de cal donadoni, etc, però la meva mare me'n parla amb molt de carinyo. Ara bé, aquell Sant Feliu que no arribava a nou mil habitants repartits entre pagesos i obrers que tot just sortien de la postguerra s'ha transformat en la ciutat que avui tenim, per lo bo i per lo dolent.
En resum, i perdona el rotllo, jo crec que les Festes de Tardor s'han convertit en la veritable Festa Major de Sant Feliu. Potser, pel que fa al nom de les coses, podem fer un petit canvi respecte al que ja hi havia abans. Quan jo era petit, teníem la Festa Major (10 d'agost) i la Festa Major Petita (12 d'octubre). Potser ens podríem plantejar anomenar-les Festa Major de Tardor (12 d'octubre) i Festa Major de Sant Llorenç (10 d'agost). Fent aquest petit canvi sobre dos noms que ja existien (Festa Major i Festa Major Petita), recollim una tradició evident i recent de Sant Feliu (dir "les Festes de Tardor") i recollim també la tradició secular del nostre patró, Sant Llorenç.
Què et semblaria aquesta idea, Lolita? Avui mateix li consultaré també a la meva mare. I, per què no, en podríem parlar amb les diverses entitats culturals i festives de Sant Feliu.
Espero la teva resposta... i gràcies per tenir un bloc tan meravellós com el teu!!!