Cal una visió de conjunt i de futur per al Parc Esportiu de les Grases.
Dissabte, vam jugar al camp que dóna a la carretera vella de la Sànson. Dimarts, vam jugar al camp que dóna a la carretera nova de la Sànson. Mirant la foto, a la dreta i a l’esquerra, respectivament. Com podeu veure, la foto correspon al moment inicial de les obres del nou pavelló, que vam inaugurar a la primavera passada.
Tenim una zona esportiva molt ben comunicada, enganxada als barris de la Salut i les Grases i a pocs minuts a peu des del centre de Sant Feliu. Amb dos camps de futbol amb gespa artificial, un estadi d’atletisme, sales polivalents i un nou pavelló cobert. Tot del mateix propietari: la ciutadania de Sant Feliu, representada pel seu Ajuntament.
En conec les mancances: mentre plovia a bots i a barrals, tots ens amagàvem sota els paraigües perquè no hi ha graderies cobertes a cap dels dos camps. No hi ha sales en condicions per a les entitats, no hi ha vestidors suficients, ni magatzems, ni una sala adequada per exemple, com em deia en Miguel, el president de la Penya, per poder esmorzar en condicions quan els nens fan escoles esportives al juliol.
No m’interessa ara valorar les causes, sinó reflexionar sobre les solucions. I no només sobre les mancances de les instal•lacions, sinó també sobre les mancances dels nostres clubs, de la política esportiva municipal, tant la de l’actual (alcalde PSC) com la de les anteriors (alcalde ICV).
Estic convençut que la política esportiva d’un nou ajuntament ha de passar per:
- una planificació esportiva fruit del coneixement i el diàleg amb totes les entitats, que passi segurament per la concentració de clubs allà on ara hi ha potser una oferta excessiva, sobre tot en el futbol. Això passarà per l’elaboració transparent i participativa del mapa d’equipaments esportius de Sant Feliu, marc en què s’haurà de definir les característiques de la zona esportiva del Mas Lluí, tercera gran zona esportiva de la ciutat. Això ha d’incloure també la promoció d’esports minoritaris.
- una adequació de les instal•lacions a les necessitats reals i quotidianes dels clubs (millor manteniment de vestidors, dotació de magatzems, sales, graderies cobertes per als espectadors,...) abans de pensar potser en noves instal•lacions.
- un impuls a la gestió per part dels clubs o compartida amb ells del major nombre d’equipaments i programes esportius, cosa que inclou un treball colze a colze amb el Club Natació per l’actual complex de piscines i una previsió a llarg termini, per exemple, de la gestió del Parc de les Grases. Això implica també un funcionament efectiu d’un consell amb capacitat de decisió que agrupi el conjunt d’entitats esportives de Sant Feliu.
- un esforç conjunt d’entitats i ajuntament per incrementar, entre la ciutadania, dos aspectes que considero importants. Un, l’increment de la massa social dels nostres clubs, del suport ciutadà als nostres clubs. L’altre, encara més important, l’increment del nombre de practicants d’activitat esportiva a Sant Feliu, en totes les franges d’edat, des de l’esport escolar, fins a l’esport per a la gent gran. Aquest tema, cabdal per a mi, implicarà segurament una revisió de la política de preus per a la pràctica esportiva en instal•lacions municipals.
A partir d’aquests quatre grans criteris bàsics, crec que ens hem de plantejar una visió de conjunt i de futur del Parc Esportiu de les Grases. Hi ha un factor molt important que ens ajuda a aquesta visió conjunta i que és imprescindible per fer-la possible: el diàleg en marxa entre el CFA i el Santfeliuenc FC, que hauria de concloure, en la meva opinió, en la fusió d’ambdós i la superació dels factors que van provocar la seva separació ja fa massa anys.
Amb l’existència d’un sol club de futbol que és, a més, el que porta el nom de la nostra ciutat des de 1905, crec que és possible imaginar una planificació d’inversions (en graderies cobertes, sales, magatzems, vestidors, etc) que doni al Santfeliuenc la qualitat d’instal•lacions que la seva categoria i, sobretot, la nostra ciutat requereix. Unes instal•lacions millors són necessàries, però encara ho és més un club fort, amb molta massa social, amb molts jugadors a totes les categories, amb futbolistes de Sant Feliu al seu primer equip, amb molt reconeixement de la ciutadania en el seu club.
Els primers passos, els immediats, i en els quals oferim tot el nostre suport a l’actual equip de govern i assumim el compromís d’impulsar si guanyem les eleccions del proper 22 de maig, són dos, al meu parer:
1) donar ple suport i impulsar el procés d’integració de CFA i Santfeliuenc i, eventualment, d’altres que s'hi vulguin incorporar.
2) fer el projecte d’obres al llarg de l’any 2011 de l’acabament i optimització de tots els espais esportius i de serveis del Parc Esportiu de les Grases, per tal de fer totes les obres necessàries entre els anys 2012 i 2014.
Tinc el costum de repetir una vegada i una altra la meva idea de futur de Sant Feliu: una ciutat ben planificada, bonica, dialogant, viva i equitativa. Una ciutat així no és possible sense un compromís a fons amb l’esport per a tothom i amb els clubs esportius de la nostra ciutat: aquest és un dels compromisos que assumirem, sens dubte, en el programa de la candidatura que, entorn d’ICV i d’EUiA, presentarem el mes de febrer als homes i dones de Sant Feliu.
Comentaris