Les pèssimes conseqüències de tancar les portes a les associacions de veïns.
El dimarts 11 de maig vaig fer un recorregut pel barri Roses Castellbell, a petició de l’Associació de Veïns i en companyia de 8 o 9 veïns del barri. Feia unes setmanes, vaig assistir a una taula rodona sobre el funcionament dels serveis municipals (recollida d’escombraries, neteja, manteniment, jardineria,...) al Centre cívic Roses i, a conseqüència d’aquella trobada amb més de setanta veïnes i veïns, vam acordar el recorregut que vaig fer dimarts.
El recorregut va ser detallat: les vivendes de la Cooperativa, Josep Ricart, Marquès de Monistrol, Girona, Baix Llobregat, Joan de Batlle, Carles Boigas,... Hi havia molts temes i d’importància i abast diferents: des de coses immediates i menors que es podrien resoldre amb una mica de voluntat, fins a remodelacions que necessiten projecte i una inversió important. És lògic que sigui així: la ciutat és dinàmica i sempre van sortint coses que no sempre es poden conèixer i resoldre en pocs dies.
Però hi ha coses que no són lògiques. I que evidencien dues coses preocupants:
- mala gestió (o fins i tot desídia) per part de l’equip de govern,
- voluntat de no escoltar les opinions o propostes de l’associació de veïns.
Aquestes dues fotos del solar on hi havia hagut el magatzem de fruites i més recentment un supermercat mostren la imatge de la mala gestió, potser de la desídia. Aquest solar, on s’ha de fer un edifici d’habitatges amb aparcament subterrani i una plaça, va tenir la corresponent tanca perimetral... fins la ventada de gener de l’any passat. Fa més de quinze mesos que hi ha tanques tombades o trencades, punts de fixació a terra en mal estat, un solar ple de brutícia i vidres trencats just al costat d’on els infants juguen,... Més de quinze mesos de queixes dels veïns, de denúncies i reclamacions de l’Associació de Veïns. Les tanques no les ha de posar l’Ajuntament, és clar, però sí que ha de fer els requeriments corresponents a la propietat, l’ha de sancionar si incompleix les seves responsabilitats. L’estat del solar, però, retrata la mala gestió de l’equip de govern en aquest punt tan important del barri.
La tercera foto també és d’una situació de fa més d’un any, a la cruïlla de Josep Ricart amb Marquès de Monistrol. Voreres impracticables per a persones amb mobilitat reduïda, punts en que qualsevol es pot entrebancar, i que també han denunciat els veïns i l’Associació. Però, com em van explicar, sembla que tot allò que l’Associació diu se situa al final de la llista d’actuacions de la regidoria de Manteniment i serveis municipals.
I això és realment intolerable. El tancament de l’equip de govern a qualsevol cosa que provingui de les associacions de veïns comporta conseqüències negatives per a la vida quotidiana dels barris. Em comentaven com, per exemple, havien arreglat voreres que estaven en millor estat que les que proposava l’associació de veïns. O com havien posat contenidors en llocs diferents als que l’associació proposava i això causava més molèsties. Per no dir temes tan simples de parlar i acordar com la ubicació de fanals, bancs o papereres. Sembla com si la instrucció fos: “feu tot el contrari del que l’AVV digui”. Negar a les associacions el seu paper d’interlocutors representatius dels veïns vol dir renunciar a un bon coneixement de les necessitats i les expectatives dels barris, del funcionament del seu dia a dia.
I vénen temps en què, per superar la situació difícil en què ens trobem, serà imprescindible compensar amb voluntat d’acord i amb diàleg sincer l’evident manca de recursos que tenim (i encara serà pitjor...) els ajuntaments.
Gestionant malament els serveis municipals bàsics i tancant la porta als interlocutors veïnals, PSC i CiU fan un camí que no porta enlloc, incomprensible.
Si tinc l’oportunitat d’encapçalar un nou govern per a Sant Feliu, aquest serà així:
- buscant la comunicació, l’acord i la coresponsabilitat de les entitats veïnals en el desenvolupament dels serveis municipals i les polítiques socials,
- visita en persona a cada barri, com vaig fer l’11 de maig, amb el regidor o la regidora corresponent, amb membres de l’associació de veïns corresponent, com a mínim dos cops a l’any. És un bon hàbit que ja vaig mantenir rigorosament quan era regidor d’Educació.
- recuperació de mètodes o criteris de treball que PSC i CiU o han anul•lat o no han utilitzat: bon funcionament dels mecanismes d’inspecció de la via pública, elaboració i compliment de programes de manteniment preventiu, millores en el mecanisme de seguiment de les concessions, etc.
Vénen temps de pocs recursos, vénen temps de voluntat d’acord, de sinceritat en el diàleg, de travessar junts i amb calma un temps de tempesta en què ningú, absolutament ningú, ha de quedar despenjat i a la deriva.
Tancant portes en temps com els actuals, PSC i CiU, no fan cap favor a Sant Feliu.
El recorregut va ser detallat: les vivendes de la Cooperativa, Josep Ricart, Marquès de Monistrol, Girona, Baix Llobregat, Joan de Batlle, Carles Boigas,... Hi havia molts temes i d’importància i abast diferents: des de coses immediates i menors que es podrien resoldre amb una mica de voluntat, fins a remodelacions que necessiten projecte i una inversió important. És lògic que sigui així: la ciutat és dinàmica i sempre van sortint coses que no sempre es poden conèixer i resoldre en pocs dies.
Però hi ha coses que no són lògiques. I que evidencien dues coses preocupants:
- mala gestió (o fins i tot desídia) per part de l’equip de govern,
- voluntat de no escoltar les opinions o propostes de l’associació de veïns.
Aquestes dues fotos del solar on hi havia hagut el magatzem de fruites i més recentment un supermercat mostren la imatge de la mala gestió, potser de la desídia. Aquest solar, on s’ha de fer un edifici d’habitatges amb aparcament subterrani i una plaça, va tenir la corresponent tanca perimetral... fins la ventada de gener de l’any passat. Fa més de quinze mesos que hi ha tanques tombades o trencades, punts de fixació a terra en mal estat, un solar ple de brutícia i vidres trencats just al costat d’on els infants juguen,... Més de quinze mesos de queixes dels veïns, de denúncies i reclamacions de l’Associació de Veïns. Les tanques no les ha de posar l’Ajuntament, és clar, però sí que ha de fer els requeriments corresponents a la propietat, l’ha de sancionar si incompleix les seves responsabilitats. L’estat del solar, però, retrata la mala gestió de l’equip de govern en aquest punt tan important del barri.
La tercera foto també és d’una situació de fa més d’un any, a la cruïlla de Josep Ricart amb Marquès de Monistrol. Voreres impracticables per a persones amb mobilitat reduïda, punts en que qualsevol es pot entrebancar, i que també han denunciat els veïns i l’Associació. Però, com em van explicar, sembla que tot allò que l’Associació diu se situa al final de la llista d’actuacions de la regidoria de Manteniment i serveis municipals.
I això és realment intolerable. El tancament de l’equip de govern a qualsevol cosa que provingui de les associacions de veïns comporta conseqüències negatives per a la vida quotidiana dels barris. Em comentaven com, per exemple, havien arreglat voreres que estaven en millor estat que les que proposava l’associació de veïns. O com havien posat contenidors en llocs diferents als que l’associació proposava i això causava més molèsties. Per no dir temes tan simples de parlar i acordar com la ubicació de fanals, bancs o papereres. Sembla com si la instrucció fos: “feu tot el contrari del que l’AVV digui”. Negar a les associacions el seu paper d’interlocutors representatius dels veïns vol dir renunciar a un bon coneixement de les necessitats i les expectatives dels barris, del funcionament del seu dia a dia.
I vénen temps en què, per superar la situació difícil en què ens trobem, serà imprescindible compensar amb voluntat d’acord i amb diàleg sincer l’evident manca de recursos que tenim (i encara serà pitjor...) els ajuntaments.
Gestionant malament els serveis municipals bàsics i tancant la porta als interlocutors veïnals, PSC i CiU fan un camí que no porta enlloc, incomprensible.
Si tinc l’oportunitat d’encapçalar un nou govern per a Sant Feliu, aquest serà així:
- buscant la comunicació, l’acord i la coresponsabilitat de les entitats veïnals en el desenvolupament dels serveis municipals i les polítiques socials,
- visita en persona a cada barri, com vaig fer l’11 de maig, amb el regidor o la regidora corresponent, amb membres de l’associació de veïns corresponent, com a mínim dos cops a l’any. És un bon hàbit que ja vaig mantenir rigorosament quan era regidor d’Educació.
- recuperació de mètodes o criteris de treball que PSC i CiU o han anul•lat o no han utilitzat: bon funcionament dels mecanismes d’inspecció de la via pública, elaboració i compliment de programes de manteniment preventiu, millores en el mecanisme de seguiment de les concessions, etc.
Vénen temps de pocs recursos, vénen temps de voluntat d’acord, de sinceritat en el diàleg, de travessar junts i amb calma un temps de tempesta en què ningú, absolutament ningú, ha de quedar despenjat i a la deriva.
Tancant portes en temps com els actuals, PSC i CiU, no fan cap favor a Sant Feliu.
Comentaris