Sobre la nova ordenança de civisme de Sant Feliu.

(Imatge de l'exposició itinerant sobre civisme de la Diputació de Barcelona. 2009)

En el ple del mes de març, l'equip de govern ens va sorprendre amb un punt a l'ordre del dia que deia "Aprovació ordenança de civisme". No ens n'havia parlat, ni ens consta que formés part d'un procés previ de consultes amb persones i entitats, que portés a una normativa amb el màxim consens possible.

És evident que hi ha d'haver una normativa que reguli els aspectes bàsics de la convivència: en això tothom hi està d'acord. És evident també que no hi havia un buit en aquest aspecte: hi havia una normativa prèvia que segur que calia revisar, completar o actualitzar.

Ara bé, fer-ho de manera precipitada i amb poca informació i participació no és la millor manera. Per a la nostra coalició, l'elaboració d'una nova ordenança de civisme s'hauria de considerar com a una gran oportunitat per reflexionar conjuntament sobre com construir una ciutat més amable i sentida com a pròpia, sobre com afavorir el compromís individual de la major part de ciutadans i ciutadanes amb aquesta visió de la ciutat. Una ordenança així s'ha de fer, creiem, amb el concurs de tots els agents cívics i socials de Sant Feliu de Llobregat.

Per aquest motiu, en el darrer ple, el nostre company Manel Martínez va demanar la retirada del text i va proposar una manera diferent per abordar el tema. Un procés en dues fases, basat en les converses amb i entre les entitats, els partits i les persones interessades. I una idea de fons: la convivència, el civisme, no es generen per decret o per una normativa percebuda com a aliena, sinó que es construeixen amb les aportacions de la ciutadania. I el govern local les ha de saber recollir, canalitzar i formalitzar en un text en què tothom s'hi pugui sentir reconegut i que assumeixi com a propi.

Malauradament, l'alcalde no va atendre la nostra petició i va dir que l'ordenança tenia la informació i el consens suficient (???) i que es tirava endavant la seva tramitació. Això va provocar l'abstenció del nostre grup davant el text presentat.

ICV-EUiA estem convençuts que les coses s'haurien hagut de fer d'una altra manera. De quina?

Per a nosaltres, com va dir en Manel, l'ordenança s'hauria de fer en dues fases, que haurien d'anar més o menys així:

- una primera fase, de recollida de valoracions, expectatives i propostes de les entitats i agents socials existents a la ciutat entorn dels diferents aspectes de la convivència, amb la participació i lideratge de l'ajuntament, però amb una actitud inicial molt receptiva per la seva part. No es tracta només que algunes entitats o persones parlin amb l'equip de govern, sinó que ajuntament, entitats i agents socials tinguin un escenari comú de reflexió i diàleg, que pugui arribar fins al fons dels temes (conflictius o no) que considerem com a necessaris. Aquesta primera fase hauria de concloure amb la redacció, per part de l'ajuntament, d'un primer esborrany d'ordenança.

- una segona fase, que hauria de partir de la màxima informació i difusió d'aquest primer esborrany d'ordenança, per tal que les entitats, els partits i tota la ciutadania hi pugués presentar les esmenes o aportacions que considerés oportunes, amb temps suficient per elaborar una normativa més coneguda, més compartida, amb més garanties de ser més assumida. Aquest text final, elaborat amb informació i participació i amb un alt grau de consens social, s'hauria de debatre i aprovar en el ple municipal, amb la desitjable unanimitat de tots els grups.

Entenem que un procés aixó permet una reflexió positiva sobre les relacions socials a la nostra ciutat, i sobre el paper de les institucions en la millora i les garanties d'aquestes relacions. Així, creiem, seria més factible una construcció quotidiana de civisme i convivència, una millora de la condició comuna de ciutadania, d'una ciutadania més conscient dels seus drets i obligacions, i més activa en els diferents moments i espais col·lectius de la nostra ciutat.

Perquè aquest és justament el sentit i la finalitat d'una ordenança de civisme: no el fet de tenir un text en sí mateix (això ho podem fer de qualsevol manera, fins i tot tallant i enganxant d'altres textos d'altres realitats), sinó el fet d'ajudar a construir més ciutadania, a facilitar a un mateix i als altres l'exercici de drets i deures en un bon marc de convivència.

Deixeu-me acabar amb un símil educatiu. En termes pedagògics, l'ideal és que els alumnes no acatin normes a què no troben sentit, sinó que assumeixin i facin seva el que el conegut pedagog soviètic Anton Makarenko anomenava "la disciplina conscient". De la mateixa manera, doncs, hem de fer entre tots una ordenança i, més enllà del simple text, un marc de relacions socials i una manera de fer institucional que afavoreixi i consolidi "la ciutadania conscient".

I això és més fàcil quan els textos, els espais, les institucions, els serveis.... són coneguts, compartits, valorats i sentits com a propis. Un objectiu ambiciós, a llarg termini, de veritable "polis", que ens ha d'implicar a tothom... Però, com deia també el gran Pere Quart, calen les mans de tothom... "per cavar els fonaments d'una Vida més Alta".