Poyetes. Vasos comunicants. Autenticitat.
Queda poc més d'un any per a les eleccions municipals de l'any que ve. Encara que pot semblar una mica d'hora i que abans tenim les eleccions al Parlament, ICV i EUiA vam acordar començar aquesta primavera el procés d'elaboració del nostre programa.
Al llarg dels mesos de març i abril, hem posat parada i visitat comerços de tota la ciutat. La intenció és recollir opinions i propostes de tots els barris amb la idea general de fer reviure Sant Feliu.
Fins ara, hem fet aquest recorregut:
. 19 de març: Roses Castellbell.
· 26 de març: Roses Castellbell.
· 27 de març: Falguera.
· 9 d’abril: Mas Lluí.
· 10 d’abril: La Salut.
· 16 d’abril: Can Calders.
Demà posarem parada a la plaça de la Vila i, finalment, divendres 30 d'abril serem a les Grases i a Can Maginàs.
Estem recollint molts punts de vista, que ens ajudaran a confegir un bon programa per al 2011. M'està cridant molt l'atenció la poquíssima importància que les persones amb qui parlem donen a les grans obres. Ja fa temps que ho vinc notant, i em sembla un bon senyal. Potser vol dir que, per a molta gent, l'etapa dels dèficits urbans o d'equipaments ja està passada (soterrament a part) i que la gent valora cada dia més el bon funcionament del dia a dia i la bona atenció a totes les persones. Torno a dir: per a mi, bon senyal.
Algunes coses estan sent reiterades i són molt conegudes: queixes pel que fa a la neteja, manca d'habitatge a preus assequibles, afectació de la crisi al comerç de Sant Feliu, pocs serveis i activitats per als joves... Estan molt presents a la ciutat, les haurem de tenir presents en el programa.
Hi ha, però, algunes idees, molt diverses, que m'estan fent veure d'una altra manera alguns aspectes de la nostra ciutat.
A Falguera, per exemple, una iaiona em comentava que li costava molt sortir de casa seva perquè, en la seva ruta habitual, no podia seure enlloc gairebé fins a la botiga on sol comprar. "Ni un triste poyete donde sentarme". Em va dir que, si de tant en tant trobés un banc on seure, segur que sortiria més de casa seva, pel mal que li feien els turmells i els genolls. Hi haurem de pensar, perquè cal mantenir l'activitat quotidiana i el paper de la gent gran a Sant Feliu, i hem d'identificar i suprimir les barreres que els ho dificulten. I en un sentit més ampli, una ciutat sensible a les necessitats de suports, solidària a l'hora de prestar-los.
Al Mas Lluí, molta gent ens deia que, en el barri més jove de Sant Feliu, no hi ha mai activitats municipals ni tan sols a les festes de Primavera o de Tardor, ni un equipament o espai de trobada per a la gent jove. "No seria més lògic fer la biblioteca nova al barri i no a tan poca distància de la Montserrat Roig?", ens van dir alguns pares joves. Alguns comerciants anaven en aquesta línia: cal que als barris hi hagi algun equipament de ciutat, que facin que la gent no es mogui únicament en direcció al centre, sinó, com si diguéssim, "amb vasos comunicants". Em va agradar la idea dels vasos comunicants. La mateixa persona, que no sé quin nom té, em va dir que hauria estat molt bé que els jutjats anessin a la plaça Dicià (com proposàvem al 2003 i al 2007!), per tal que aquest moviment no únicament al centre s'hagués pogut crear.
A Can Calders em va sorprendre, i molt, que amb els milions que s'hi han invertit per la Llei de Barris, hi hagi tanta gent descontenta amb les obres. És evident que tota obra genera molèsties, però l'execució de les obres de Can Calders han estat plenes d'entrebancs. Alguns potser inevitables, com ara la rebentada d'alguna conducció de gas o d'electricitat, però d'altres totalment evitables. Voreres posades fa unes setmanes que s'han hagut d'aixecar i tornar a fer perquè no tenien el pendent correcte, formigó que s'ha hagut de tornar a taladrar per passar-hi alguna conducció o accessos provisionals deficients als habitatges o les botigues són coses que veuen i viuen cada dia els veïns dels carrers Agustí Domingo o Can Calders. Jornades senceres sense veure-hi ningú treballant i ara, per inaugurar a la Fira, correm-hi tots. Això sempre genera emprenyament. Però, mala execució de les obres a part, hi ha una cosa que em va sorprendre encara més, i em va preocupar molt. Moltes persones no senten les obres com a pròpies, no senten les millores com a seves. Tothom, sense excepció, em va parlar d'un procés participatiu buit, de tràmit, per donar cobertura a decisions que ja estaven preses i en què només "alguns" (amb retintin) havien participat. Un botiguer em va dir que no hi tornaria més: "ya estoy harto de perder el tiempo, en unas reuniones que no tienen autenticidad". El tema de suprimir aparcaments en el barri més dens de Sant Feliu contra l'opinió dels veïns i sense generar alternatives ha disgustat profundament als veïns i veïnes de Can Calders amb què vam estar parlant.
Quatre paraules, tres idees que em van impactar i que vull retenir: poyetes, vasos comunicants, autenticitat. No són, òbviament, un programa de govern, però sí una actitud de govern, una visió de ciutat, una idea de ciutadania.
Perquè estic convençut que, cada cop més, el bon govern de la ciutat ("la polis") i dels afers col·lectius ("la res pública") exigeix proximitat i diàleg, exigeix el que es diu govern relacional, millor perquè és obert a tothom, perquè té més informació i genera més compromís, més ciutadania. Aquest, i no cap altre, ha de ser el camí per fer reviure Sant Feliu.
Al llarg dels mesos de març i abril, hem posat parada i visitat comerços de tota la ciutat. La intenció és recollir opinions i propostes de tots els barris amb la idea general de fer reviure Sant Feliu.
Fins ara, hem fet aquest recorregut:
. 19 de març: Roses Castellbell.
· 26 de març: Roses Castellbell.
· 27 de març: Falguera.
· 9 d’abril: Mas Lluí.
· 10 d’abril: La Salut.
· 16 d’abril: Can Calders.
Demà posarem parada a la plaça de la Vila i, finalment, divendres 30 d'abril serem a les Grases i a Can Maginàs.
Estem recollint molts punts de vista, que ens ajudaran a confegir un bon programa per al 2011. M'està cridant molt l'atenció la poquíssima importància que les persones amb qui parlem donen a les grans obres. Ja fa temps que ho vinc notant, i em sembla un bon senyal. Potser vol dir que, per a molta gent, l'etapa dels dèficits urbans o d'equipaments ja està passada (soterrament a part) i que la gent valora cada dia més el bon funcionament del dia a dia i la bona atenció a totes les persones. Torno a dir: per a mi, bon senyal.
Algunes coses estan sent reiterades i són molt conegudes: queixes pel que fa a la neteja, manca d'habitatge a preus assequibles, afectació de la crisi al comerç de Sant Feliu, pocs serveis i activitats per als joves... Estan molt presents a la ciutat, les haurem de tenir presents en el programa.
Hi ha, però, algunes idees, molt diverses, que m'estan fent veure d'una altra manera alguns aspectes de la nostra ciutat.
A Falguera, per exemple, una iaiona em comentava que li costava molt sortir de casa seva perquè, en la seva ruta habitual, no podia seure enlloc gairebé fins a la botiga on sol comprar. "Ni un triste poyete donde sentarme". Em va dir que, si de tant en tant trobés un banc on seure, segur que sortiria més de casa seva, pel mal que li feien els turmells i els genolls. Hi haurem de pensar, perquè cal mantenir l'activitat quotidiana i el paper de la gent gran a Sant Feliu, i hem d'identificar i suprimir les barreres que els ho dificulten. I en un sentit més ampli, una ciutat sensible a les necessitats de suports, solidària a l'hora de prestar-los.
Al Mas Lluí, molta gent ens deia que, en el barri més jove de Sant Feliu, no hi ha mai activitats municipals ni tan sols a les festes de Primavera o de Tardor, ni un equipament o espai de trobada per a la gent jove. "No seria més lògic fer la biblioteca nova al barri i no a tan poca distància de la Montserrat Roig?", ens van dir alguns pares joves. Alguns comerciants anaven en aquesta línia: cal que als barris hi hagi algun equipament de ciutat, que facin que la gent no es mogui únicament en direcció al centre, sinó, com si diguéssim, "amb vasos comunicants". Em va agradar la idea dels vasos comunicants. La mateixa persona, que no sé quin nom té, em va dir que hauria estat molt bé que els jutjats anessin a la plaça Dicià (com proposàvem al 2003 i al 2007!), per tal que aquest moviment no únicament al centre s'hagués pogut crear.
A Can Calders em va sorprendre, i molt, que amb els milions que s'hi han invertit per la Llei de Barris, hi hagi tanta gent descontenta amb les obres. És evident que tota obra genera molèsties, però l'execució de les obres de Can Calders han estat plenes d'entrebancs. Alguns potser inevitables, com ara la rebentada d'alguna conducció de gas o d'electricitat, però d'altres totalment evitables. Voreres posades fa unes setmanes que s'han hagut d'aixecar i tornar a fer perquè no tenien el pendent correcte, formigó que s'ha hagut de tornar a taladrar per passar-hi alguna conducció o accessos provisionals deficients als habitatges o les botigues són coses que veuen i viuen cada dia els veïns dels carrers Agustí Domingo o Can Calders. Jornades senceres sense veure-hi ningú treballant i ara, per inaugurar a la Fira, correm-hi tots. Això sempre genera emprenyament. Però, mala execució de les obres a part, hi ha una cosa que em va sorprendre encara més, i em va preocupar molt. Moltes persones no senten les obres com a pròpies, no senten les millores com a seves. Tothom, sense excepció, em va parlar d'un procés participatiu buit, de tràmit, per donar cobertura a decisions que ja estaven preses i en què només "alguns" (amb retintin) havien participat. Un botiguer em va dir que no hi tornaria més: "ya estoy harto de perder el tiempo, en unas reuniones que no tienen autenticidad". El tema de suprimir aparcaments en el barri més dens de Sant Feliu contra l'opinió dels veïns i sense generar alternatives ha disgustat profundament als veïns i veïnes de Can Calders amb què vam estar parlant.
Quatre paraules, tres idees que em van impactar i que vull retenir: poyetes, vasos comunicants, autenticitat. No són, òbviament, un programa de govern, però sí una actitud de govern, una visió de ciutat, una idea de ciutadania.
Perquè estic convençut que, cada cop més, el bon govern de la ciutat ("la polis") i dels afers col·lectius ("la res pública") exigeix proximitat i diàleg, exigeix el que es diu govern relacional, millor perquè és obert a tothom, perquè té més informació i genera més compromís, més ciutadania. Aquest, i no cap altre, ha de ser el camí per fer reviure Sant Feliu.
Comentaris