SF Equitat (1)
No n’hi ha prou amb fer equipaments públics: cal que tothom hi pugui accedir.
Des que vam recuperar la democràcia local, enguany ha fet 30 anys, els ajuntaments dels nostres pobles i ciutats han multiplicat la seva oferta d’equipaments i serveis de tota mena per a la ciutadania: educatius, cívics, culturals, esportius, assistencials, per a joves, per a gent gran, etc.
Sant Feliu no ha estat una excepció en aquest sentit. No només vam crear equipaments de titularitat municipal, sinó que vam crear equipaments que haurien correspost a la Generalitat per tal de resoldre urgències que, al nostre parer, no podien esperar: la posada en marxa del Centre de Planificació Familiar, de l'Escola de Música, dels cursos de català, les escoles Salvador Espriu, Pau Vila i Falguera van ser finançades i construïdes per l’Ajuntament. No és d’això, però, del que vull parlar.
Ja tenim els equipaments fonamentals, tot i que encara ens en falten o encara hem de d’omplir-los més d’activitat. El mapa d’equipaments que estem reclamant o la participació de les entitats per millorar en eficiència els espais existents ens ajudaran en aquestes dues direccions: els equipaments que ens falten i els usos que hem de donar, tant als que ens falten com als que ja tenim. Però tampoc és d’això del que vull parlar.
El que vull és que guaitem els usuaris dels equipaments de titularitat municipal i que analitzem si són un bon reflex de la nostra població. El que vull és que mirem bé si la diversitat dels nostres barris es reflecteix en la població usuària de l’Escola de Música, de la piscina, de les escoles bressol, dels campaments i colònies d’estiu,... El que vull és que pensem si tota la població de Sant Feliu pot sentir com a propis els equipaments de la ciutat o si hi ha barreres que els fa sentir com aliens, com que no li corresponen.
El que vull és que pensem sobre aquestes barreres, visibles i invisibles, que separen a un percentatge que no coneixem però que considero excessiu d'infants, joves, adults i gent gran de serveis que s’adrecen a tothom, però que no utilitza tothom. El que vull és saber quanta gent no pot saltar aquestes barreres, visibles i invisibles, i saber qui són, on són, i, sobretot, per què encara subsisteixen barreres que els impedeixen accedir a equipaments i serveis públics que també són per a ells, per a elles.
Ens cal, doncs, examinar els nostres serveis públics municipals en termes d'equitat. I saber si, com em temo, necessitem millorar o, pel contrari, progressem adequadament.
I si, com em temo, necessitem millorar, haurem de prendre'ns molt seriosament recuperar en aquesta matèria. Hi tenim massa en joc i per això, per a ICV-EUiA, serà una prioritat explícita de la seva proposta a la ciutadania a les municipals del 2o11. Una proposta que serà, necessàriament i volgudament, oberta a totes les aportacions de les persones que vulguin definir i fer possible una ciutat més equitativa.
(continuarà)
Des que vam recuperar la democràcia local, enguany ha fet 30 anys, els ajuntaments dels nostres pobles i ciutats han multiplicat la seva oferta d’equipaments i serveis de tota mena per a la ciutadania: educatius, cívics, culturals, esportius, assistencials, per a joves, per a gent gran, etc.
Sant Feliu no ha estat una excepció en aquest sentit. No només vam crear equipaments de titularitat municipal, sinó que vam crear equipaments que haurien correspost a la Generalitat per tal de resoldre urgències que, al nostre parer, no podien esperar: la posada en marxa del Centre de Planificació Familiar, de l'Escola de Música, dels cursos de català, les escoles Salvador Espriu, Pau Vila i Falguera van ser finançades i construïdes per l’Ajuntament. No és d’això, però, del que vull parlar.
Ja tenim els equipaments fonamentals, tot i que encara ens en falten o encara hem de d’omplir-los més d’activitat. El mapa d’equipaments que estem reclamant o la participació de les entitats per millorar en eficiència els espais existents ens ajudaran en aquestes dues direccions: els equipaments que ens falten i els usos que hem de donar, tant als que ens falten com als que ja tenim. Però tampoc és d’això del que vull parlar.
El que vull és que guaitem els usuaris dels equipaments de titularitat municipal i que analitzem si són un bon reflex de la nostra població. El que vull és que mirem bé si la diversitat dels nostres barris es reflecteix en la població usuària de l’Escola de Música, de la piscina, de les escoles bressol, dels campaments i colònies d’estiu,... El que vull és que pensem si tota la població de Sant Feliu pot sentir com a propis els equipaments de la ciutat o si hi ha barreres que els fa sentir com aliens, com que no li corresponen.
El que vull és que pensem sobre aquestes barreres, visibles i invisibles, que separen a un percentatge que no coneixem però que considero excessiu d'infants, joves, adults i gent gran de serveis que s’adrecen a tothom, però que no utilitza tothom. El que vull és saber quanta gent no pot saltar aquestes barreres, visibles i invisibles, i saber qui són, on són, i, sobretot, per què encara subsisteixen barreres que els impedeixen accedir a equipaments i serveis públics que també són per a ells, per a elles.
Ens cal, doncs, examinar els nostres serveis públics municipals en termes d'equitat. I saber si, com em temo, necessitem millorar o, pel contrari, progressem adequadament.
I si, com em temo, necessitem millorar, haurem de prendre'ns molt seriosament recuperar en aquesta matèria. Hi tenim massa en joc i per això, per a ICV-EUiA, serà una prioritat explícita de la seva proposta a la ciutadania a les municipals del 2o11. Una proposta que serà, necessàriament i volgudament, oberta a totes les aportacions de les persones que vulguin definir i fer possible una ciutat més equitativa.
(continuarà)
Comentaris