A Sant Feliu, planejament si us plau!
A febrer de 2006, vam elaborar i vam difondre públicament aquesta presentació que ara he recuperat del nostre arxiu.:
Ara tornem a ser a poc més d'un any i mig d'unes noves eleccions municipals. A punt novament d'una ofensiva urbanística de Vázquez i Burgui: tornem-hi amb el Torrent del Duc i ara, de pressa i corrents, sense que hàgim vist ni un trist plànol, amb el soterrament. A més, en un escenari de crisi i no d'abundància, com fa quatre anys. A més, amb una planificació aparentment inexistent, les males decisions sobre els equipaments van caient una darrera l'altra: trasllat de l'Escola de Persones Adultes, imposició del mapa escolar, incompliment de compromisos amb els clubs esportius, conversió d'equipaments culturals en oficines, indefinició amb els usos de nous equipament, com ja vaig explicar en aquest altre escrit relatiu a la nau de les sedes a Can Bertrand. Avui m'acabo d'assabentar que CiU i PSC també volen suprimir l'ús de Can Ricart com a espai de trobades i exposicions per convertir-lo també íntegrament en oficines. Quina visió de la ciutat i de l'administració municipal hi ha darrera d'aquest encadenament de decisions tan inexplicables que ningú ni tan sols es pren la molèstia d'explicar?
Fa un temps, moltes entitats de la ciutat van subscriure conjuntament una carta per demanar que en els plafons informatius de la ciutat hi tinguessin prioritat. Em sembla que avui, en un tema de més transcendència, seria oportú que el màxim nombre d'entitats de Sant Feliu, culturals, educatives, esportives, socials, juvenils, de dones, de salut, de gent gran, de solidaritat, veïnals, de ciutadans i ciutadanes que tenen criteri i opinió sobre Sant Feliu i volen fer sentir la seva veu, es posessin d'acord per dir "ja n'hi ha prou". Per dir a PSC i CiU que el patrimoni públic és això, públic, i no es debat secretament a les seves dues bandes. Per dir, senzillament, que els equipaments són de tots i que les voluntats, les veus, les experiències i les aportacions de tothom són necessaris per definir-ne la planificació, i que també són fonamentals per millorar-ne la gestió.
És hora d'una responsabilitat col·lectiva d'una gran importància, en què les entitats ciutadanes han de prendre el timó per fer saber que no estan disposades a una resignació callada i eterna.
És hora d'un debat molt més ciutadà que partidari, un debat veritablement polític en el sentit més grec, originari i noble de la paraula. És hora de dir ben alt que cal rigor, planificació i diàleg en la gestió de la "res publica", d'allò que és col·lectiu. És hora, com fa gairebé quatre anys, de reclamar amb claredat a PSC i CiU, també als altres partits de la ciutat, "A Sant Feliu, planejament, si us plau!" .
En aquest moviment ciutadà que considerem necessari, els homes i dones d'ICV-EUiA hi serem, lògicament, presents, hi donarem tot el suport, el portarem a debat a la ciutat i al ple, compartirem veu i mans amb tothom que vulgui treballar per una ciutat, no ens cansarem de dir-ho, ben planificada i ben gestionada. Estic convençut que això és, justament, el que ara Sant Feliu necessita, el que ara Sant Feliu ens demana.
Planejament Si Us Plau
En certa manera, vivim una situació similar a la que es va produir a Sant Feliu a primers de l'any 2006, a un any i mig de les darreres eleccions municipals. En aquells moments, l'equip de govern estava, tant sí com no, enderiat en tirar endavant el planejament del Torrent del Duc, el dels entorns del CEIP Salvador Espriu, el de l'antiga Hoechst, el seu mapa d'equipaments esportius i escolars,... Amb un tarannà autoritari i poc dialogant que llavors va sorprendre, però que ara ja sabem que és el propi de Vázquez i Burgui, els seus projectes es van quedar a mitges: van aprovar els planejaments de Hoechst i els voltants de l'Espriu, l'oposició veïnal frontal va parar les agressions a les Grases i el Mas Lluí, es va fer la piscina i es va forçar el trasllat del camp de futbol....View more presentations from jordisjb.
Ara tornem a ser a poc més d'un any i mig d'unes noves eleccions municipals. A punt novament d'una ofensiva urbanística de Vázquez i Burgui: tornem-hi amb el Torrent del Duc i ara, de pressa i corrents, sense que hàgim vist ni un trist plànol, amb el soterrament. A més, en un escenari de crisi i no d'abundància, com fa quatre anys. A més, amb una planificació aparentment inexistent, les males decisions sobre els equipaments van caient una darrera l'altra: trasllat de l'Escola de Persones Adultes, imposició del mapa escolar, incompliment de compromisos amb els clubs esportius, conversió d'equipaments culturals en oficines, indefinició amb els usos de nous equipament, com ja vaig explicar en aquest altre escrit relatiu a la nau de les sedes a Can Bertrand. Avui m'acabo d'assabentar que CiU i PSC també volen suprimir l'ús de Can Ricart com a espai de trobades i exposicions per convertir-lo també íntegrament en oficines. Quina visió de la ciutat i de l'administració municipal hi ha darrera d'aquest encadenament de decisions tan inexplicables que ningú ni tan sols es pren la molèstia d'explicar?
Fa un temps, moltes entitats de la ciutat van subscriure conjuntament una carta per demanar que en els plafons informatius de la ciutat hi tinguessin prioritat. Em sembla que avui, en un tema de més transcendència, seria oportú que el màxim nombre d'entitats de Sant Feliu, culturals, educatives, esportives, socials, juvenils, de dones, de salut, de gent gran, de solidaritat, veïnals, de ciutadans i ciutadanes que tenen criteri i opinió sobre Sant Feliu i volen fer sentir la seva veu, es posessin d'acord per dir "ja n'hi ha prou". Per dir a PSC i CiU que el patrimoni públic és això, públic, i no es debat secretament a les seves dues bandes. Per dir, senzillament, que els equipaments són de tots i que les voluntats, les veus, les experiències i les aportacions de tothom són necessaris per definir-ne la planificació, i que també són fonamentals per millorar-ne la gestió.
És hora d'una responsabilitat col·lectiva d'una gran importància, en què les entitats ciutadanes han de prendre el timó per fer saber que no estan disposades a una resignació callada i eterna.
És hora d'un debat molt més ciutadà que partidari, un debat veritablement polític en el sentit més grec, originari i noble de la paraula. És hora de dir ben alt que cal rigor, planificació i diàleg en la gestió de la "res publica", d'allò que és col·lectiu. És hora, com fa gairebé quatre anys, de reclamar amb claredat a PSC i CiU, també als altres partits de la ciutat, "A Sant Feliu, planejament, si us plau!" .
En aquest moviment ciutadà que considerem necessari, els homes i dones d'ICV-EUiA hi serem, lògicament, presents, hi donarem tot el suport, el portarem a debat a la ciutat i al ple, compartirem veu i mans amb tothom que vulgui treballar per una ciutat, no ens cansarem de dir-ho, ben planificada i ben gestionada. Estic convençut que això és, justament, el que ara Sant Feliu necessita, el que ara Sant Feliu ens demana.
Comentaris