I si ens passés com a Montornès?
A la tarda vaig intervenir en un taller amb dos companys de grups a l'oposició: el company José Antonio Montero, d'EUiA, de Montornès del Vallès i el company Toni Martínez, d'ICV, de Cunit. A Montornès, amb 17 regidors, som el grup majoritari amb 7... però som a l'oposició. A Cunit, és una situació molt diferent a la de Sant Feliu: també tenen 17 regidors, però ICV només en tenim 1. El govern de Cunit és una coalició que fa pensar: PSC, 7 regidors i PP, 2 regidors.
Anem a Montornès. Els nostres companys de coalició van guanyar les eleccions de 2003, però van empatar a regidors amb el PSC (6 a 6). Al 2007, la nostra candidatura, encapçalada pel José Antonio, va guanyar en vots i en regidors: 7 a 6. Al 2003, a Montornès hi havia una coalició de PSC (6 regidors) i CiU (3 regidors). Al 2007, la sociovergència de Montornès no va arribar a la majoria de 9 vots, perquè CiU en va perdre 1.
Guanyar les eleccions des de l'oposició parla per si sol de la vàlua personal i política dels nostres companys i companyes de Montornès. L'empenta amb què ens ho explicava el José Antonio em va impressionar molt positivament. Però, tot i haver guanyat les eleccions en nombre de vots i de regidors, la nostra candidatura és a l'oposició... perquè el PSC va preferir un govern municipal de coalició amb CiU i el PP (6 regidors, 2 i 1, respectivament).
En la meva presentació de dissabte, vaig presentar aquesta imatge:
Són els set districtes electorals de Sant Feliu i els resultats de les darreres eleccions municipals, les primeres que ICV-EUiA va perdre en vots i en regidors. La nostra candidatura (barres verdes) va guanyar al Centre i a Mas Lluí, vam perdre per una distància curta a Falguera i Can Calders i el PSC (barres vermelles) ens va treure un avantatge de més de 10 punts a la Salut i, sobretot, a Roses-Castellbell. CiU (barres carbasses) va quedar tercer, més a prop al centre i més lluny a Falguera, Roses i Mas Lluí. El PP (barres blaves) va quedar tercer als tres districtes en què es divideixen els barris de la Salut i Can Calders.
Si jo fos un elector socialista de Sant Feliu, la perspectiva de pactar amb PP i CiU em faria agafar urticària. Segur que a molts electors socialistes de Montornès, també... però, allà hi van pactar.
És totalment descartable que aquí facin d'aquí un any i mig el que ja han fet a Montornès fa dos anys i mig? Vosaltres què en penseu?
Comentaris
Contribucions especials al barri "La Salut" amb notificacions d'embargament, deixar escapar la construcció d'equipaments comarcals com ara l'hospital i altres "TEMES" que encara no han sortir a la llum però que estan presents en la memòria d'alguns treballadors de l'Ajuntament.
Es cierto que todos los gobiernos hacen cosas bien y cosas mal, y que el que está en la oposición, una de sus funciones es demostrar que sus posturas ante determinadas cuestiones son las correctas y las del equipo de gobierno, son las que están equivocadas y viceversa, esto es totalmente legitimo, por ambas partes y es una de las bases del juego democrático. Lo que a lo mejor desde mi punto de vista y dirigiéndome a este seguidor anónimo, es un poco “antinatural” y a esto se refiere, creo, el Jordi en su entrada, es que ideologías tan opuestas como son PSC, PP y CIU se unan para forman gobiernos que es su esencia jamás pueden funcionar ya que sus bases son totalmente opuestas, y esto sí son unas ganas impresionantes de ser Alcalde. Esto hace que no se tomen todas las decisiones de una manera más o menos independientes, entre otras cosas ,y ojo, no estoy diciendo que dentro de los equipos de gobierno, no sea saludable para la democracia, los pactos y coaliciones entre partidos, pero sí que estos sean un poco más naturales.
Por cierto, creo que mas que unas ganas impresionantes por parte del Jordi de ser Alcalde, que creo que también, son unas ganas impresionantes de los ciudadanos de Sant Feliu por cambiar de equipo de Gobierno.
La propera vegada que facis un comentari, dones el teu nom i així estem en igualdat de condicions.
Per cert, la carrera del Vazquez s'acaba amb la seva alcadia, el treball i la fi de la seva vida anava dirigit a aconseguir-la i al final ho va aconseguir. Espero que li quedi poc i que torni al seu ofici, per cert, algú sap quin és?