Sala Ibèria: a la tercera anirà la vençuda?
No és, ni de lluny, un tema menor. Ni de lluny. La compra de la Sala Ibèria marcarà, sens dubte, un abans i un després en la consideració que tots tindrem de l'equip de govern del nostre Ajuntament. Tots: els partits de l'oposició, les associacions de veïns, les entitats de la ciutat, tots els homes i totes les dones que fan de Sant Feliu alguna cosa més que el lloc on, pels seus avatars vitals, els ha tocat anar a dormir.
ICV-EUiA hem reiterat fins a avorrir que volem comprar la Sala Ibèria... al seu preu just. Per determinar-lo, a primers de gener vam demanar a l'alcalde una nova taxació, amb informació acurada i més detallada que la que va fer-se servir, al 2005, per determinar el valor al qual es vol comprar la Sala Ibèria. Malauradament, Vázquez i Burgui la van denegar.
Primera petició denegada, doncs. En el ple del mes de gener, vam tornar a fer una petició amb el mateix objectiu de clarificació i transparència. En comptes de demanar una taxació en el sector financer, vam proposar determinar el valor real de la Sala Ibèria en el camp universitari. En aquest sentit, vam demanar formalment que l'equip de govern encarregués una valoració a la Universitat Politècnica de Catalunya, en concret al Centre de Política del Sòl i Valoracions de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Haig de reconèixer que m'esperava una resposta en el sentit "ja ho estudiarem", "ja us direm alguna cosa"... La resposta de l'alcalde va ser clara: NO. Vázquez confirma i assumeix de totes totes el procés que va portar a la determinació del preu de compra de l'Ibèria (2,7 milions d'euros), considera injustificada i innecessària la revisió d'aquest preu i va reiterar la seva decisió que la compra es fes efectiva al llarg d'aquest primer trimestre.
Segona petició denegada també. El que passa és que a ICV-EUiA no ens donem per vençuts. Ens estranya molt i molt que es doni per bona una valoració (la privada, d'Ibertasa, febrer de 2005) que diu que Sant Feliu tenia 8.696 habitants l'any 2001 i que, per establir el valor del m2 de sòl de la Sala Ibèria (qualificat d'equipament) el compara amb el valor del m2 de comerços i bancs de l'entorn, i no amb el d'altres equipaments de l'entorn també procedents de propietaris privats (com, per exemple, el valor de compra de l'actual CineBaix). Ens estranya molt que la valoració que fa el mateix ajuntament (setembre de 2006) valori el preu del sòl de manera molt similar i no l'argumenti en cap, absolutament en cap, paràmetre objectiu, cosa que sí fa, com ha de ser, amb el valor de la construcció.
Per això, davant que les dues peticions anteriors de major informació externa (sector financer i UPC) ens han estat denegades, fa dues setmanes vam plantejar una tercera petició d'informació, aquesta vegada adreçada als serves tècnics, jurídics i econòmics municipals. El que hem demanat per escrit és:
1. Informe de l’arquitecte municipal en què es detalli:
a) justificació del preu de valoració del sòl de la taxació del 19/09/06, amb el mateix nivell de detall i argumentació que el corresponent a la valoració de la construcció en el mateix document.
b) evolució dels preus de valoració del sòl i de la construcció en els dos darrers anys i mig.
c) possible influència de l’amortització de l’edifici en la taxació de la Sala
d) conseqüentment, una conclusió tècnica sobre l’estabilitat de les variables de valoració, amb la finalitat de dilucidar si avui seria necessària o no una nova valoració prèvia a l’opció de compra.
2. Informe del secretari municipal en què es detalli:a) quina obligació jurídica genera el contracte signat el 27/10/06 pel que fa a la compra: és un compromís jurídicament ineludible o és una opció?
b) en aquest segon cas, conseqüències jurídiques que tindria per a l’Ajuntament de Sant Feliu el fet de no exercir la compra al preu que figura a l’acord vuitè de l’esmentat contracte.
3. Informe del director de serveis econòmics en què es detalli:
a) si tenint en compte l’evolució dels preus dels darrers dos anys i mig, considera una bona opció de compra la que es preveu en l’acord vuitè del contracte signat el 27/10/06 i, com a màxim responsable dels serveis econòmics locals, l’aconsella tècnicament.
b) els criteris econòmics utilitzats en el punt anterior.
c) conseqüències econòmiques que podria tenir per a l’Ajuntament de Sant Feliu el fet de no exercir la compra al preu que figura a l’acord vuitè de l’esmentat contracte.
També vam demanar a l'alcalde que, mentre no disposem d'aquests informes i no coneguem, per tant, els paràmetres establerts per a la fixació del preu de compra de l'Ibèria, l'opció de compra no es faci efectiva. Com que el contracte venç aquest octubre, hi ha temps de sobres per establir totes les condicions que permetin assegurar que estem fent les coses bé. És a dir, al servei del poble i gestionant fins a l'últim euro del pressupost municipal amb totes les garanties de transparència i de subjecció al principi de prioritat de l'interès general.
Aquesta setmana coneixerem l'ordre del dia del ple del mes de febrer. També coneixerem les respostes (si ens les donen) a les preguntes que acabo d'exposar. I, en conseqüència amb el que anirem coneixent, haurem d'anar plantejant la nostra actitud i la nostra resposta.
Faran bé, doncs, PSC i CiU de mesurar cada pas que donin en relació a la compra de l'Ibèria. Esperem, en conseqüència, que aquesta vegada ens facin cas i facilitin a tota la ciutat l'accés a la informació que la ciutat legítimament reclama. Esperem, per tant, que a la tercera vagi la vençuda.
ICV-EUiA hem reiterat fins a avorrir que volem comprar la Sala Ibèria... al seu preu just. Per determinar-lo, a primers de gener vam demanar a l'alcalde una nova taxació, amb informació acurada i més detallada que la que va fer-se servir, al 2005, per determinar el valor al qual es vol comprar la Sala Ibèria. Malauradament, Vázquez i Burgui la van denegar.
Primera petició denegada, doncs. En el ple del mes de gener, vam tornar a fer una petició amb el mateix objectiu de clarificació i transparència. En comptes de demanar una taxació en el sector financer, vam proposar determinar el valor real de la Sala Ibèria en el camp universitari. En aquest sentit, vam demanar formalment que l'equip de govern encarregués una valoració a la Universitat Politècnica de Catalunya, en concret al Centre de Política del Sòl i Valoracions de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Haig de reconèixer que m'esperava una resposta en el sentit "ja ho estudiarem", "ja us direm alguna cosa"... La resposta de l'alcalde va ser clara: NO. Vázquez confirma i assumeix de totes totes el procés que va portar a la determinació del preu de compra de l'Ibèria (2,7 milions d'euros), considera injustificada i innecessària la revisió d'aquest preu i va reiterar la seva decisió que la compra es fes efectiva al llarg d'aquest primer trimestre.
Segona petició denegada també. El que passa és que a ICV-EUiA no ens donem per vençuts. Ens estranya molt i molt que es doni per bona una valoració (la privada, d'Ibertasa, febrer de 2005) que diu que Sant Feliu tenia 8.696 habitants l'any 2001 i que, per establir el valor del m2 de sòl de la Sala Ibèria (qualificat d'equipament) el compara amb el valor del m2 de comerços i bancs de l'entorn, i no amb el d'altres equipaments de l'entorn també procedents de propietaris privats (com, per exemple, el valor de compra de l'actual CineBaix). Ens estranya molt que la valoració que fa el mateix ajuntament (setembre de 2006) valori el preu del sòl de manera molt similar i no l'argumenti en cap, absolutament en cap, paràmetre objectiu, cosa que sí fa, com ha de ser, amb el valor de la construcció.
Per això, davant que les dues peticions anteriors de major informació externa (sector financer i UPC) ens han estat denegades, fa dues setmanes vam plantejar una tercera petició d'informació, aquesta vegada adreçada als serves tècnics, jurídics i econòmics municipals. El que hem demanat per escrit és:
1. Informe de l’arquitecte municipal en què es detalli:
a) justificació del preu de valoració del sòl de la taxació del 19/09/06, amb el mateix nivell de detall i argumentació que el corresponent a la valoració de la construcció en el mateix document.
b) evolució dels preus de valoració del sòl i de la construcció en els dos darrers anys i mig.
c) possible influència de l’amortització de l’edifici en la taxació de la Sala
d) conseqüentment, una conclusió tècnica sobre l’estabilitat de les variables de valoració, amb la finalitat de dilucidar si avui seria necessària o no una nova valoració prèvia a l’opció de compra.
2. Informe del secretari municipal en què es detalli:a) quina obligació jurídica genera el contracte signat el 27/10/06 pel que fa a la compra: és un compromís jurídicament ineludible o és una opció?
b) en aquest segon cas, conseqüències jurídiques que tindria per a l’Ajuntament de Sant Feliu el fet de no exercir la compra al preu que figura a l’acord vuitè de l’esmentat contracte.
3. Informe del director de serveis econòmics en què es detalli:
a) si tenint en compte l’evolució dels preus dels darrers dos anys i mig, considera una bona opció de compra la que es preveu en l’acord vuitè del contracte signat el 27/10/06 i, com a màxim responsable dels serveis econòmics locals, l’aconsella tècnicament.
b) els criteris econòmics utilitzats en el punt anterior.
c) conseqüències econòmiques que podria tenir per a l’Ajuntament de Sant Feliu el fet de no exercir la compra al preu que figura a l’acord vuitè de l’esmentat contracte.
També vam demanar a l'alcalde que, mentre no disposem d'aquests informes i no coneguem, per tant, els paràmetres establerts per a la fixació del preu de compra de l'Ibèria, l'opció de compra no es faci efectiva. Com que el contracte venç aquest octubre, hi ha temps de sobres per establir totes les condicions que permetin assegurar que estem fent les coses bé. És a dir, al servei del poble i gestionant fins a l'últim euro del pressupost municipal amb totes les garanties de transparència i de subjecció al principi de prioritat de l'interès general.
Aquesta setmana coneixerem l'ordre del dia del ple del mes de febrer. També coneixerem les respostes (si ens les donen) a les preguntes que acabo d'exposar. I, en conseqüència amb el que anirem coneixent, haurem d'anar plantejant la nostra actitud i la nostra resposta.
Faran bé, doncs, PSC i CiU de mesurar cada pas que donin en relació a la compra de l'Ibèria. Esperem, en conseqüència, que aquesta vegada ens facin cas i facilitin a tota la ciutat l'accés a la informació que la ciutat legítimament reclama. Esperem, per tant, que a la tercera vagi la vençuda.
Comentaris