ICV-EUiA plantegem propostes unitàries per gestionar la hisenda municipal en aquests moments de crisi.
El ple d'ahir va parlar de la hisenda municipal des d'una doble perspectiva. D'una banda, vam donar suport de forma unànime a una declaració conjunta de tots els ajuntaments catalans en relació al finançament local, aprovada conjuntament per la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis en un acte solemne que va tenir lloc el proppassat 10 de setembre.
Després de donar suport a aquest imprescindible plantejament general, vaig intervenir per posar damunt la taula una perspectiva local, que jo també crec imprescindible: parlar del nostre Ajuntament en concret, ara i aquí.
Vaig començar la meva exposició recordant que la primera vegada que el ple va debatre sobre crisi de finançament va ser a l'abril, quan el llavors encara regidor d'Hisenda, Josep Maria Rañé, va exposar un seguit de partides que s'havien de congelar per ajustar-la a una previsible reducció d'ingressos. Fins aquí d'acord: només caldria seguir de prop quins ingressos decreixen i en quina magnitud i com es pot encaixar aquesta minva en la gestió de la despesa municipal. Ah! I també voluntat política de no guardar aquesta informació en un calaix i compartir-la, si més no, amb la representació del 43% de la ciutadania que té l'oposició.
La gestió austera que prometia Rañé va entrar en crisi poques setmanes després quan, com vaig dir al ple, l'ajuntament decideix fer una nova contractació d'un càrrec directiu, la cap de comunicació i protocol... quan ja feia mesos que havia aparegut el darrer Butlletí municipal. Fer una contractació així i, paral·lelament, retallar despeses que són a la base de la vida local és un contrasentit que vaig intentar denunciar amb claredat: no es pot incrementar personal directiu en un escenari de crisi i alhora retallar despesa, per posar uns quants exemples, en les festes de final de curs que organitzen les AMPA, dir que no hi ha diners a les entitats de la ciutat, retallar fins a extrems mai vistos el programa de Festes de Tardor i acabar amb decisions econòmicament tan irrellevants com suprimir a les escoles el Bagul de la Garsa, un mes de natació escolar o el tradicional Patge Shelim.
Tal com vaig dir, cal un retrat rigorós de la situació de les nostres finances, per poder entendre ni que sigui una mica les decisions que està prenent l'equip de govern. Un retrat del que passa, de per què passa, i de les alternatives possibles per fer-hi front. Un retrat que coneguem tots i que respongui a les preguntes que tots puguem plantejar.
Un cop fet aquest retrat, i abans de l'elaboració del pressupost de 2009, vaig demanar que s'elaborés de forma unitària, amb la participació dels 21 regidors i regidores, dos paquets de mesures, com les que estan impulsant diversos ajuntaments en què ICV-EUiA és a l'equip de govern:
1. Un paquet de mesures internes, un pla d'austeritat pressupostària, que hauria d'identificar les millores de gestió dels ingressos i, sobre tot, replantejar despeses en una sèrie d'àmbits que, en cap cas, haurien d'afectar a la despesa social. Es a dir, reducció de la despesa política i directiva (crescuda meteòricament a Sant Feliu els darrers anys), limitació de despesa no compromesa i que no tingui la condició de prioritat social (estudis i treballs tècnics que admeten ajornaments, esdeveniments no prioritaris,...), mesures d'estalvi en els subministraments municipals (aigua, llum, etc. de la ciutat i dels equipaments,...)...
2. Un paquet de mesures externes, orientades a apaivagar els efectes de la crisi econòmica en els ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu. Cal garantir de totes totes les despeses associades a la implantació de lleis com la de dependència i serveis socials, cal replantejar la nostra politica de preus per evitar que les famílies de rendes més baixes no puguin accedir als serveis públics municipals, cal accentuar les polítiques i serveis municipals que, com Can Maginàs, tenen una relació directa amb l'ocupació,...
Vénen temps difícils i ja és un secret a veus el que està passant al govern de la ciutat. ICV i EUiA estem convençuts que hi ha una crisi econòmica general i externa, d'abast mundial i profund, però també estem convençuts que a Sant Feliu tenim la nostra pròpia crisi particular, també profunda, que cal resoldre de forma immediata. Tot el país viu una situació excepcional, però Sant Feliu viu amb més excepcionalitat que altres. Nosaltres, com a tants municipis on formem part de governs d'esquerres, volem portar el nostre gra de sorra per sortir d'aquesta difícil situació, encara que a Sant Feliu estiguem a l'oposició.
Per responsabilitat política i per passió per la nostra ciutat. Ara només cal que ens vulguin escoltar.
Després de donar suport a aquest imprescindible plantejament general, vaig intervenir per posar damunt la taula una perspectiva local, que jo també crec imprescindible: parlar del nostre Ajuntament en concret, ara i aquí.
Vaig començar la meva exposició recordant que la primera vegada que el ple va debatre sobre crisi de finançament va ser a l'abril, quan el llavors encara regidor d'Hisenda, Josep Maria Rañé, va exposar un seguit de partides que s'havien de congelar per ajustar-la a una previsible reducció d'ingressos. Fins aquí d'acord: només caldria seguir de prop quins ingressos decreixen i en quina magnitud i com es pot encaixar aquesta minva en la gestió de la despesa municipal. Ah! I també voluntat política de no guardar aquesta informació en un calaix i compartir-la, si més no, amb la representació del 43% de la ciutadania que té l'oposició.
La gestió austera que prometia Rañé va entrar en crisi poques setmanes després quan, com vaig dir al ple, l'ajuntament decideix fer una nova contractació d'un càrrec directiu, la cap de comunicació i protocol... quan ja feia mesos que havia aparegut el darrer Butlletí municipal. Fer una contractació així i, paral·lelament, retallar despeses que són a la base de la vida local és un contrasentit que vaig intentar denunciar amb claredat: no es pot incrementar personal directiu en un escenari de crisi i alhora retallar despesa, per posar uns quants exemples, en les festes de final de curs que organitzen les AMPA, dir que no hi ha diners a les entitats de la ciutat, retallar fins a extrems mai vistos el programa de Festes de Tardor i acabar amb decisions econòmicament tan irrellevants com suprimir a les escoles el Bagul de la Garsa, un mes de natació escolar o el tradicional Patge Shelim.
Tal com vaig dir, cal un retrat rigorós de la situació de les nostres finances, per poder entendre ni que sigui una mica les decisions que està prenent l'equip de govern. Un retrat del que passa, de per què passa, i de les alternatives possibles per fer-hi front. Un retrat que coneguem tots i que respongui a les preguntes que tots puguem plantejar.
Un cop fet aquest retrat, i abans de l'elaboració del pressupost de 2009, vaig demanar que s'elaborés de forma unitària, amb la participació dels 21 regidors i regidores, dos paquets de mesures, com les que estan impulsant diversos ajuntaments en què ICV-EUiA és a l'equip de govern:
1. Un paquet de mesures internes, un pla d'austeritat pressupostària, que hauria d'identificar les millores de gestió dels ingressos i, sobre tot, replantejar despeses en una sèrie d'àmbits que, en cap cas, haurien d'afectar a la despesa social. Es a dir, reducció de la despesa política i directiva (crescuda meteòricament a Sant Feliu els darrers anys), limitació de despesa no compromesa i que no tingui la condició de prioritat social (estudis i treballs tècnics que admeten ajornaments, esdeveniments no prioritaris,...), mesures d'estalvi en els subministraments municipals (aigua, llum, etc. de la ciutat i dels equipaments,...)...
2. Un paquet de mesures externes, orientades a apaivagar els efectes de la crisi econòmica en els ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu. Cal garantir de totes totes les despeses associades a la implantació de lleis com la de dependència i serveis socials, cal replantejar la nostra politica de preus per evitar que les famílies de rendes més baixes no puguin accedir als serveis públics municipals, cal accentuar les polítiques i serveis municipals que, com Can Maginàs, tenen una relació directa amb l'ocupació,...
Vénen temps difícils i ja és un secret a veus el que està passant al govern de la ciutat. ICV i EUiA estem convençuts que hi ha una crisi econòmica general i externa, d'abast mundial i profund, però també estem convençuts que a Sant Feliu tenim la nostra pròpia crisi particular, també profunda, que cal resoldre de forma immediata. Tot el país viu una situació excepcional, però Sant Feliu viu amb més excepcionalitat que altres. Nosaltres, com a tants municipis on formem part de governs d'esquerres, volem portar el nostre gra de sorra per sortir d'aquesta difícil situació, encara que a Sant Feliu estiguem a l'oposició.
Per responsabilitat política i per passió per la nostra ciutat. Ara només cal que ens vulguin escoltar.
Comentaris