Equitat en l'accés als serveis públics.
Plantejaré una situació hipotètica, una mena de "model" i desprès m'agradaria obrir un debat amb els comentaris de tots/es vosaltres (ja comenceu a ser uns/es quants/es, mitjana darrerament de 50 visites diferents cada dia)
Imaginem un poble amb 1.000 famílies que tenen 2 fills entre 3r i 6è de Primària. Imaginem-nos-en les rendes: 100 famílies de renda alta o molt alta, 200 de renda mitjana alta, 300 de renda mitjana, 300 de renda mitjana baixa i 100 de renda baixa o molt baixa. Suposem que la capacitat mensual d'estalvi de les nostres famílies és, segons els trams, de 400, 200, 100, 50 i 0€.
Inevitablement, al nostre poble hi arriba sempre el juliol. Posem també que, per coses de la vida o per les llicències que em permeto amb el meu model, totes les famílies fan les vacances a l'agost. És a dir, tot un llarguíssim mes de juliol per a 2.000 infants d'entre 8 i 12 anys.
L'any passat, després de les darreres municipals, el nou equip de govern de l'Ajuntament, en compliment del seu programa, es va posar d'acord amb els esplais del poble per fer casals d'estiu o colònies per a tots els infants, tal com es pot llegir al díptic informatiu que han repartit arreu . Però la crua realitat és que no hi ha suficients monitors ni espais per donar cabuda a tots 2.000: només per a una quarta part.
Bé, com diuen en castellà, menos da una piedra.
Posem també que colònies i casals tenen un mateix preu mensual: 100€ per infant. És a dir, 200€ per família si volen tractar per igual cadascun dels seus dos "cadells".
I heus aqui el problema. Perquè, com que al poble hi ha 200 infants de famílies que tenen disponibles 400€ cada juliol (10%del total), 400 infants en famílies que tenen disponibles 200€ al juliol (20% del total), 600 infants en famílies que només tenen 100€ per al juliol (30% del total), 600 infants més en famílies que tenen 50€ disponibles al juliol (30% del total) i 200 infants en famílies que no poden estalviar ni un euro (10% del total), l'Ajuntament es va adonar que als casals i a les colònies gairebé només hi anaven infants dels trams de renda mitjana alta, alta o molt alta. Va passar l'any passat i ha tornat a passar aquest 2008.
L'Ajuntament del poble del meu model sap que té un problema d'equitat en l'accés al servei públic que ofereix el juliol a totes les famílies. Ho sap, hi és sensible i ho vol resoldre.
Ja és molt: no mira a un altre costat! També és un ajuntament que toca de peus a terra: sap que no es pot plantejar cada juliol que hi hagi casals i colònies gratis per a tothom.
Com que ara es debatran els pressupostos municipals per a l'any que ve, l'Ajuntament té al cap dues mesures que considera que podran resoldre el problema. D'una banda, subvencionarà amb 40€ cada plaça de casals i colònies perquè les famílies només hagin de pagar 60€ per infant i, de l'altra, facilitarà un quòrum de places totalment gratuïtes als infants que tinguin una situació de pobresa acreditada pels serveis socials
Facilitarà aixó que el juliol de l'any que ve hi hagi nens i nenes de tots els trams de renda als casals i a les colònies?
Bé, ara és quan s'obre el torn per als comentaris.
Clar que només n'hi haurà si hi ha algú que, com jo, considera que això (és a dir, la manca d'equitat en l'accés als serveis públics) és un problema veritablement greu i es nega en rodó a mirar cap a un altre costat.
Imaginem un poble amb 1.000 famílies que tenen 2 fills entre 3r i 6è de Primària. Imaginem-nos-en les rendes: 100 famílies de renda alta o molt alta, 200 de renda mitjana alta, 300 de renda mitjana, 300 de renda mitjana baixa i 100 de renda baixa o molt baixa. Suposem que la capacitat mensual d'estalvi de les nostres famílies és, segons els trams, de 400, 200, 100, 50 i 0€.
Inevitablement, al nostre poble hi arriba sempre el juliol. Posem també que, per coses de la vida o per les llicències que em permeto amb el meu model, totes les famílies fan les vacances a l'agost. És a dir, tot un llarguíssim mes de juliol per a 2.000 infants d'entre 8 i 12 anys.
L'any passat, després de les darreres municipals, el nou equip de govern de l'Ajuntament, en compliment del seu programa, es va posar d'acord amb els esplais del poble per fer casals d'estiu o colònies per a tots els infants, tal com es pot llegir al díptic informatiu que han repartit arreu . Però la crua realitat és que no hi ha suficients monitors ni espais per donar cabuda a tots 2.000: només per a una quarta part.
Bé, com diuen en castellà, menos da una piedra.
Posem també que colònies i casals tenen un mateix preu mensual: 100€ per infant. És a dir, 200€ per família si volen tractar per igual cadascun dels seus dos "cadells".
I heus aqui el problema. Perquè, com que al poble hi ha 200 infants de famílies que tenen disponibles 400€ cada juliol (10%del total), 400 infants en famílies que tenen disponibles 200€ al juliol (20% del total), 600 infants en famílies que només tenen 100€ per al juliol (30% del total), 600 infants més en famílies que tenen 50€ disponibles al juliol (30% del total) i 200 infants en famílies que no poden estalviar ni un euro (10% del total), l'Ajuntament es va adonar que als casals i a les colònies gairebé només hi anaven infants dels trams de renda mitjana alta, alta o molt alta. Va passar l'any passat i ha tornat a passar aquest 2008.
L'Ajuntament del poble del meu model sap que té un problema d'equitat en l'accés al servei públic que ofereix el juliol a totes les famílies. Ho sap, hi és sensible i ho vol resoldre.
Ja és molt: no mira a un altre costat! També és un ajuntament que toca de peus a terra: sap que no es pot plantejar cada juliol que hi hagi casals i colònies gratis per a tothom.
Com que ara es debatran els pressupostos municipals per a l'any que ve, l'Ajuntament té al cap dues mesures que considera que podran resoldre el problema. D'una banda, subvencionarà amb 40€ cada plaça de casals i colònies perquè les famílies només hagin de pagar 60€ per infant i, de l'altra, facilitarà un quòrum de places totalment gratuïtes als infants que tinguin una situació de pobresa acreditada pels serveis socials
Facilitarà aixó que el juliol de l'any que ve hi hagi nens i nenes de tots els trams de renda als casals i a les colònies?
Bé, ara és quan s'obre el torn per als comentaris.
Clar que només n'hi haurà si hi ha algú que, com jo, considera que això (és a dir, la manca d'equitat en l'accés als serveis públics) és un problema veritablement greu i es nega en rodó a mirar cap a un altre costat.
Comentaris