Un model didàctic per als temps, els nois i les noies que tenim (i no per als que algú encara enyora)

Aquest setembre torno a l'Institut. Serà el meu segon retorn a la Secundària, després de dos parèntesis (de 8 i de 3 anys, respectivament) en la vida política. Quan vaig anar al Ferrer i Guàrdia ara farà quatre anys, vaig trobar un món ben diferent al que havia deixat vuit anys enrere a Cornellà, a l'Esteve Terrades. I no em refereixo només al fet que a Cornellà fes FP i a Sant Joan ja hagués entrat en vigor la Logse i fes ESO i el nou Batxillerat, sinó a què el tipus d'alumnat que hi havia ja no era el mateix que vuit anys enrera, i que aquest alumnat navegava fàcilment per un món tecnològic que vuit anys abans ni tan sols s'intuïa. Vaig trobar-me de morros amb una realitat per a la qual m'havia de formar millor, per a la qual havia de tenir nous elements per entendre i per intervenir-hi.

Així que, després de les darreres eleccions municipals, vaig decidir posar fil a l'agulla. I n'estic més que content. La setmana passada vaig fer a la 42a Escola d'Estiu de Rosa Sensat el millor curs de formació dels que mai he fet. De fet, a la valoració final vaig posar un 10 en tots els aspectes didàctics i algun 8 o 9 en els aspectes merament organitzatius.

El curs es deia Altres formes de fer ciències. Estratègies interactives a l'aula de Ciències Naturals. El formador va ser en Ramon Grau, biòleg, vint-i-cinc anys de docència en l'antic BUP i ara en l'ESO. Fa tretze anys que treballa a l'IES Badalona-9, al barri de Sant Roc, i fa tres que n'és director. A l'institut, que fa ESO i Cicles Formatius, hi ha una població culturalment molt diversa, amb presència significativa d'alumnat gitano, magribí, sudamericà i català. L'equip de professorat de l'IES va rebutjar la temptació d'enyorar una altra realitat i va concentrar tota la seva professionalitat, creativitat i energia en treure tot el suc possible a la realitat que cada dia hi havia a les aules. Allò que en força altres centres hauria estat causa de desànim, va ser l'origen d'una forma de fer que, sense embuts, marca el camí que jo vull seguir.

Només entrar, dues afirmacions que subscric i que em van fer veure que no m'havia equivocat al triar curs. La primera, només presentar-se. En Ramon ens va repartir una cita textual del llibre "L'educació amaga un tresor dins seu" (Jacques Delors i altres, 1996): "Entre les característiques de la societat actual, destaca la necessitat que tots els individus desenvolupin una constant predisposició per aprendre, la capacitat d'enfrontar-se a situacions complexes i canviants, resoldre problemes i prendre decisions, a més de ser ciutadans crítics, responsables i democràtics". La segona, al cap d'uns minuts. El centre té com a objectiu fonamental la cohesió social, i això implica tant el que passa al pati com el que passa a l'aula. I si vol que al pati convisquin i es barregin els diversos grups culturals de l'IES, això només és possible si es facilita des del treball a l'aula. El projecte educatiu del B-9 passa fonamentalment per aplicar un model didàctic que faciliti la cohesió social i l'aprenentatge per a tothom, fins i tot amb l'alumnat que té una trajectòria de fracàs en altres centres o en la Prìmària.

El model didàctic de l'IES B-9 és, doncs, el que vam conèixer i debatre al curs. Un model didàctic que presenta els continguts didàctics en contextos propers i motivadors a l'alumnat, que canvia una gestió de l'aula centrada en l'exposició oral del professor a una altra basada en el treball autònom i cooperatiu de l'alumnat organitzat en grups, que combina el treball escrit sobre llibres de consulta amb exposicions orals amb suport de powerpoints o vídeos per a totes les assignatures i des dels 12 anys, que combina la necessària memorització dels conceptes bàsics del nostre entorn cultural amb la més necessària encara comprensió i ús d'aquests conceptes, que escolta de debò als alumnes i les seves famílies, que s'integra plenament en el seu entorn. Que fa possible que, en definitiva, els alumnes aprenguin a aprendre, a ser, a fer, a conviure.

Parlant amb en Ramon, em comentava que hi ha vegades que, malgrat tot, algun noi o noia llança la tovallola, abandona els estudis, s'allunya de les oportunitats que l'IES vol oferir i representar. Al B-9, com a tot arreu. Faltaria més! És evident que l’escola no pot amb TOTA la realitat social amb la que li toca ballar. Però el que trobo especialment meritori del seu treball és que no es plantegen "que ballen amb la més lletja", sinó que es plantegen un treball constant i d'alta professionalitat per tal d’enganxar a tot l'alumnat, de captar la mirada de cada noi, de cada noia, de cada persona.

A mi em van impressionar dues dades. Una. Només un 20% de les nenes gitanes abandonen els estudis en els 4 anys de Secundària. Dues. D'una tipologia de nois i noies que vénen rebotats d'altres instituts i que difícilment es treurien el Graduat en centres amb una dinàmica més habitual, prop del 80% es treuen el títol i la immensa majoria continuen estudiant en Cicles Formatius.Durant les cinc tardes de la setmana passada, vaig gaudir tant com vaig aprendre. Em vaig tornar a sentir afortunat per la meva feina de mestre, a sentir content per la meva decisió de tornar a l'Institut, a sentir motivat per intentar aportar idees en aquesta direcció al Ferrer i Guardia. A més, hi havia una altra petita i intrascendent complicitat amb en Ramon: ell també és de l'Espanyol!