25€, el "xequet escolar" de Sant Feliu: notes per a un debat a fons.
Aquests dies, les famílies de Sant Feliu amb infants de 3 a 12 anys estan rebent unes cartes en què se’ls informa del procediment per rebre ajuts de 20 o 25€ per a l’adquisició de llibres de text. Es tracta d’un acord pres en l’últim moment de l’anterior mandat i, segons el parer que ja va manifestar ICV-EUiA en el ple, de manifest caràcter electoralista i lluny de qualsevol política d’equitat o de cohesió social. Es tracta d’un ajut simbòlic (el preu dels llibres, pel cap baix, se situa entorn dels 150€) però populista (per fi –diuen alguns- l’ajuntament dóna diners a tothom i no només als “tals” o als “quals”), que no resol res a les famílies en situació més desfavorida, del qual ni les associacions de mares i pares ni el Consell Escolar Municipal no en sabien res i que, per acabar-ho d’adobar, té una grandíssima complexitat administrativa per tramitar-lo i per cobrar.
Com ja vaig manifestar al darrer ple de l’anterior mandat, ICV-EUiA no està ni de lluny en contra que s’incrementin en 75.000€/any el pressupost municipal d’ajuts a les famílies per a l’educació dels seus fills. El que sí està rotundament en contra és de com es distribueixen i de l’objectiu que persegueixen. Tal com vam plantejar al debat del mateix ple, hi podia haver hagut, com a mínim, dues visions alternatives per gestionar aquest pressupost.
La primera, si l’objectiu de l’acord del ple hagués estat la gratuïtat o la rebaixa real del preu dels llibres. Això hauria exigit un diàleg i els conseqüents pactes amb els equips directius i les AMPA per reforçar els programes de reutilització de llibres de text i aconseguir així, per a un nombre creixent i significatiu de famílies, la gratuïtat efectiva de molts o tots els llibres. Això hauria permès una rebaixa realment important de la factura dels llibres, tant per a les famílies amb nens a infantil i Primària, com a les de Secundària, on el cost del material escolar sol ser més elevat i ha quedat al marge d’aquesta política d’ajuts.
La segona, si l’objectiu de l’acord del ple hagués estat la cohesió social en i entre els centres educatius de Sant Feliu, la cohesió social de la nostra ciutat, en definitiva. Això hauria exigit un diàleg, especialment amb els centres concertats i en el marc del que ja estableix el propi Pacte Nacional per a l’Educació, per tal de d’establir els mecanismes necessaris per subvencionar les quotes que els centres concertats legalment poden establir a aquelles famílies amb infants amb necessitats educatives específiques o amb baix nivell de renda (immigrants o no) que hi vulguin accedir. Això permetria una distribució més equitativa de tot l’alumnat entre els centres públics i concertats de Sant Feliu, distribució que seria coherent amb el fet que tots ells estan finançats amb fons públics i que, per tant, tenen (o haurien de tenir) els mateixos objectius de política educativa i social.
El ple va prendre un acord precipitat i que tenia un objectiu clarament electoralista. Però això no tanca, ni de lluny, la necessitat de reflexionar i debatre sobre aquesta mesura concreta que va prendre. I, estirant el fil d’aquest debat, sobre la necessitat de valorar i acordar les mesures que, des del govern local, poden i han d’afavorir tant la cohesió social dels nostres centres educatius públics i concertats, com la millora de la qualitat de l’educació i de l’èxit escolar en tots ells.
Com ja vaig manifestar al darrer ple de l’anterior mandat, ICV-EUiA no està ni de lluny en contra que s’incrementin en 75.000€/any el pressupost municipal d’ajuts a les famílies per a l’educació dels seus fills. El que sí està rotundament en contra és de com es distribueixen i de l’objectiu que persegueixen. Tal com vam plantejar al debat del mateix ple, hi podia haver hagut, com a mínim, dues visions alternatives per gestionar aquest pressupost.
La primera, si l’objectiu de l’acord del ple hagués estat la gratuïtat o la rebaixa real del preu dels llibres. Això hauria exigit un diàleg i els conseqüents pactes amb els equips directius i les AMPA per reforçar els programes de reutilització de llibres de text i aconseguir així, per a un nombre creixent i significatiu de famílies, la gratuïtat efectiva de molts o tots els llibres. Això hauria permès una rebaixa realment important de la factura dels llibres, tant per a les famílies amb nens a infantil i Primària, com a les de Secundària, on el cost del material escolar sol ser més elevat i ha quedat al marge d’aquesta política d’ajuts.
La segona, si l’objectiu de l’acord del ple hagués estat la cohesió social en i entre els centres educatius de Sant Feliu, la cohesió social de la nostra ciutat, en definitiva. Això hauria exigit un diàleg, especialment amb els centres concertats i en el marc del que ja estableix el propi Pacte Nacional per a l’Educació, per tal de d’establir els mecanismes necessaris per subvencionar les quotes que els centres concertats legalment poden establir a aquelles famílies amb infants amb necessitats educatives específiques o amb baix nivell de renda (immigrants o no) que hi vulguin accedir. Això permetria una distribució més equitativa de tot l’alumnat entre els centres públics i concertats de Sant Feliu, distribució que seria coherent amb el fet que tots ells estan finançats amb fons públics i que, per tant, tenen (o haurien de tenir) els mateixos objectius de política educativa i social.
El ple va prendre un acord precipitat i que tenia un objectiu clarament electoralista. Però això no tanca, ni de lluny, la necessitat de reflexionar i debatre sobre aquesta mesura concreta que va prendre. I, estirant el fil d’aquest debat, sobre la necessitat de valorar i acordar les mesures que, des del govern local, poden i han d’afavorir tant la cohesió social dels nostres centres educatius públics i concertats, com la millora de la qualitat de l’educació i de l’èxit escolar en tots ells.
Comentaris