Un aire més net: objectiu comú, estratègies diverses.

A primers de juliol, el Govern de la Generalitat ha aprovat un conjunt de 73 mesures mediambientals que tenen com a objectiu reduir la contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l’aire que respirem. En aquest sentit, es proposa la reducció del diòxid de nitrogen i les partícules en suspensió de mida inferior a les 10 micres, principals elements contaminants. El pla ha de comportar també la reducció de les emissions de diòxid de carboni, principal gas causant del canvi climàtic. Jo valoro molt positivament aquest pla i felicito al Govern per haver-lo aprovat i, especialment, a Francesc Baltasar per haver-lo impulsat.

El pla d’acció del Govern analitza els diversos focus contaminants, exposant que, en la primera corona metropolitana en què ens trobem, els focus principals són el transport terrestre (52%) i les activitats industrials (28%). Estableix, en conseqüència, mesures concretes en relació al transport, com ara la reducció de la velocitat a 80 km/h, i també mesures concretes en relació a les indústries, entre les quals actuacions específiques per a les cimenteres. És a dir, la Sànson.

És evident que ara s’obrirà un debat sobre la suficiència o l’eficàcia de les mesures que inclou el pla. És un debat imprescindible, i que s’hauria de fer aviat, amb temps suficient, de forma ben documentada i amb la intervenció activa de totes les parts implicades, especialment les administracions (Generalitat i ajuntaments).

En aquest escrit al meu bloc, no em proposo aportar elements tècnics o científics. Tot i que, òbviament, s’hauran d’abordar, ni jo sóc un especialista en les implicacions sanitàries de la pol·lució de l’aire ni crec que poguéssim seguir amb el rigor necessari un debat sobre química ambiental en un bloc com aquest. Tot i això, aquest és, penso, un més dels múltiples espais on propiciar un debat ciutadà sobre el tema. Per això, si més no, vaig penjar un escrit abans de les eleccions i ara torno a penjar-ne un altre.

De fet, em proposo obrir un debat sobre la cimentera, a partir de la constatació de la realitat, i no de la situació ideal que cadascú voldria. Ja vaig dir al meu anterior escrit que, com és evident, ni a mi ni a ningú ens agrada tenir la Sànson a Collserola. Ara bé, també vaig dir que hi és legalment i que compleix totes les normatives mediambientals vigents. I a partir d’aquí, què? Quines opcions hem de valorar a curt i mig termini, considerant altament probable que a llarg termini l’empresa haurà de fer un pensament, ja sigui per decisió pròpia o ja sigui per la combinació inevitable de més pressió social i legislativa i de la disminució de l’activitat constructora?

Això obliga en primer lloc a definir bé quin és, avui, el problema. La mateixa existència de la fàbrica? El flux de camions que travessa les Grases? El combustible que ha utilitzat fins ara? Les possibles combinacions de combustibles que pugui utilitzar en el futur? De tots els combustibles? D’uns sí i altres no? L’alarma social que s’ha creat en relació a un tema tan sensible com la nostra salut i la dels nostres fills? Jo crec que, per ser honestos, primer cal que explicitem de què parlem i després proposem com fer-hi front.

Això porta, en segon lloc, a proposar i valorar diferents alternatives per a cada possible solució al que cadascú veu com a problema. No és un debat inútil ni estèril, però exigeix que tothom posi les cartes damunt la taula. Jo valoro molt positivament, per exemple, que la Federació d’Associació de Veïns de Sant Feliu explicités que el problema és la mateixa fàbrica i, en conseqüència, proposés (vegeu l’acta del ple del 28 de novembre de 2006) el trasllat de la fàbrica i, conscients del cost enorme de l’operació, plantegés que en el sòl que ocupa es fessin habitatges suficients per fer-lo econòmicament viable. Es tracta de construir proposta i de facilitar debat sobre alguna base concreta, de no dir simplement “això no m’agrada”. Jo, personalment, no estic d’acord en crear un nou barri lluny de la ciutat i enmig de Collserola, i crec que aquesta proposta és un brindis al sol, però és un esforç per situar, des d’una perspectiva concreta, quin és el problema i quina sortida hi planteja.

Moltes persones coincidim amb el primer dels objectius que es planteja, per exemple, la Plataforma Aire Net: “Lluitar contra la degradació mediambiental que afecta a la nostra comarca” i jo personalment coincideixo amb les al·legacions que han presentat en relació a les noves propostes de la Sànson, en el sentit d’extremar el control davant la crema de qualsevol nou combustible o residu a la fàbrica. Però rebutjo totalment el seu objectiu de posicionar-me d’entrada “Contra la incineració de qualsevol tipus de residus a la cimentera Cemex (Sànson) de Sant Feliu de Llobregat” , perquè admeto la possibilitat que hi hagi combinacions del combustible habitual (coc de petroli) amb altres combustibles provinents d’una bona gestió dels residus (com crec que és el cas de fangs de depuradora), que compleixin el doble objectiu de reduir les emissions de CO2 que provoca el coc i de trobar vies de reaprofitament dels residus que inevitablement generem les aglomeracions urbanes. Jo no dono per bona qualsevol prova feta amb qualsevol residu, evidentment, i per això exigeixo el màxim control i la màxima informació en aquest tema. Però per la mateixa raó no dono per dolenta qualsevol prova feta amb qualsevol residu, si aquestes ofereixen resultats energètics i ambientals positivament contrastats i sense afectacions a la salut, d’acord amb les tecnologies més avançades i els paràmetres sanitaris existents en cada moment.

I tot plegat porta, en tercer i darrer lloc, a què acordem en quin marc dialoguem, de forma col·lectiva i amb el rigor i la calma necessaris, sobre allò que cadascú percebi com a problema i del que cadascú consideri com a solucions viables, amb la voluntat d'arribar a acords socials tan amplis com sigui possible.

En aquest sentit, a mi m’agradaria saber, en la perspectiva dels qui s’oposen “a la incineració de qualsevol tipus de residu”, quin és el problema i quina és la sortida que hi proposen, i com i on n’hem de parlar. Perquè jo no puc deixar de banda que el mateix coc de petroli és, en definitiva, el darrer residu de la destil·lació fraccionada del petroli i que s’ha usat, sota els controls corresponents, durant les darreres dècades sense generar inquietud a la ciutadania, però generant alhora unes emissions que ara precisament es pretenen reduir. Personalment, em costa pensar que una sortida sigui “virgencita, virgencita que me quede como estoy” (és a dir, que la Sànson segueixi amb el coc i qui dia passa any empeny (que molt em temo que és el que també deuen plantejar les cimenteres)) i que no ens plantegem, des de les persones i les organitzacions socials preocupades pel medi ambient, mesures viables que millorin una situació ambiental davant la qual hem de fer alguna cosa més que queixar-nos o que portar indústries i residus a alguna contrada o país (normalment més pobre) com més lluny millor.

Finalment, i en la meva perspectiva estrictament personal, entenc que hi ha dos problemes generals als quals cal fer front: la contaminació ambiental i la producció contínua de residus urbans, i un tercer de caràcter local: l’alarma social produïda, principalment, per una mala informació. Crec que, a curt termini, són inviables el trasllat de la fàbrica i la reducció important i immediata de residus (tendeixo a no confondre els desitjos amb la realitat) i que, en canvi, és viable considerar, com a tota Europa, que les cimenteres poden jugar un paper en la reducció dels dos problemes als que al·ludia abans, sempre i quan es donin les condicions necessàries, especialment una informació completa i puntual a tota la ciutadania, tant en el Fòrum Ambiental de Sant Feliu com en els diversos mitjans de comunicació locals. Ni més ni menys que les condicions que, lluny de tot pacte de silenci, ja vam plantejar des d’ICV-EUiA en el nostre programa i en els actes públics que vam fer a la campanya electoral, especialment al barri de les Grases.