La primera consulta ciutadana a Sant Feliu: valenta i coherent, amb una bona participació en un clima estrany.

Agraïments!

Primer i sobretot, a les 6.299 persones que van decidir, amb el seu vot, com serà el Sant Feliu que es construirà l'endemà del soterrament de les vies. Mil gràcies a les 6.299 persones que van participar en la primera experiencia de democràcia directa, de consulta vinculant a la ciutadania. Com vam preveure amb el govern anterior, com ha reiterat el govern actual, el que va sortir de la consulta, és el que passarà. En xifres rodones, 3.800 persones van votar els 13 dies abans de diumenge, i 2.500 persones van votar el mateix diumenge, que es va viure com una jornada electoral. En total, unes 5.200 van votar per internet, i unes 1.100 van votar en els deu col·legis electorals. La distribució de vot per gènere, edat i districte es poden consultar en aquest bon article del Feta.

En segon lloc, agraïment infinit a les desenes de persones que voluntàriament van formar part de les deu meses electorals, van ajudar a votar amb la tablet a les 1.100 persones que van voler votar així i van fer possible que la jornada de votació presencial fos un èxit. Gràcies mil!!!

En tercer lloc, a tot el personal municipal implicat en la preparació la realització d'una consulta que era nova (per primer cop!) i innovadora (combinació de vot per internet i presencial, només vot electrònic i no en paper,...). És la seva feina, però es pot fer amb esperit de "qui dia passa any empeny" o amb esperit de menjar-se el món! Gràcies per tenir majoritàriament aquest segon esperit!

En quart lloc, als membres de la Comissió de Seguiment de la consulta que, formada per tots els partits i per representants dels consells de participació i amb l'assistència tècnica municipal, ha anat resolent els temes necessaris per garantir la plena informació i imparcialitat prèvies a la consulta i la bona organització de la consulta.

I finalment, al personal de la Direcció General de Processos electorals i democràcia directa de la Generalitat de Catalunya, que ens ha acompanyat i assessorat per garantir que tot el procés s'ajusta estrictament a la llei i ha donat plena oficialitat als resultats de la consulta.

Una consulta coherent i valenta, planificada fa tres anys.

Estic convençut que la consulta ha tingut molt de valor, ha estat valenta i ambiciosa, ha volgut que es parli d’urbanisme i del futur de Sant Feliu, com diu sempre la Lídia, al menjador de totes les cases. En aquest sentit, ha estat també un profund exercici de pedagogia política i democràtica, que tindrà continuïtat en properes consultes. També ha estat valenta perquè ha combinat dues maneres de practicar la democràcia: la democràcia representativa i les decisions que pren al ple municipal, i la democràcia directa que pren decisions sense intermediació de cap representant. Ha estat valenta perquè ha explicat que no es poden sotmetre a consulta ciutadana decisions passades, ja aprovades pel ple i compromeses amb altres administracions (cas de l'estació i el tramvia), però sí que tot el consistori va aprovar, al 2018, sotmetre a consulta ciutadana decisions futures, que és el que s'ha fet, per primer cop i amb plena coherència amb el que es va aprovar llavors, aquest tercer diumenge de novembre de 2021. Quin canvi amb el què i amb el com de la planificació urbanística que es va intentar el 2010…….

Com acabo d'explicar, la celebració de la consulta es va decidir per unanimitat en el mandat anterior, en el marc de la Ponència Unitària del Soterrament. També es va aprovar per unanimitat, al ple de gener de 2019, el traçat del tramvia, com es veu a la foto:

Foto del 20/12/2018, al FB de  l'Ajuntament.

Més encara: les consultes formen part del Reglament de Participació Ciutadana, que les preveu per al tercer diumenge de novembre, quan es convoquin per part de l'Ajuntament o de la ciutadania. En concret per a la nostra consulta, es preveia fer-la el novembre passat, però la pandèmia ho va fer impossible. Finalment, el ple de juliol de 2021 va votar fer la consulta en les dates que s'ha fet. Hi van votar a favor PSC, Comuns, ERC i Tots som Sant Feliu (18 vots), abstenció de Ciutadans i Veïns (2 vots) i un vot en contra del regidor no adscrit. Ja no hi havia unanimitat, però la majoria a favor que la consulta es fes entre el 8 i 21 de novembre i tingués les dues preguntes que va tenir, va ser aclaparadora (18 de 21).

Jo, a finals de juliol, estava molt content pel manteniment d'un suport tan absolutament majoritari i ni se'm va passar pel cap que hi hagués després un exercici tan gran d'incoherència, però… malauradament és el que ha acabat passant. Després en parlo.

Una participació raonablement satisfactòria.

Vagi per endavant que, a les persones, partits i entitats que hem impulsat la consulta, sempre ens hauria agradat una participació superior. Però de cap manera podem treure valor a la consulta pel 16,22% de participació que hem tingut a Sant Feliu. Ho intento demostrar amb arguments, amb dades, amb raons: raonablement.

Era la primera consulta a Sant Feliu i, per tant, no la podem comparar amb altres consultes a la nostra ciutat. Comparar la consulta amb unes eleccions no té sentit, perquè tenen finalitats molt diferents i generen motivacions també molt diferents. El més raonable és comparar amb altres consultes a altres municipis, i treure alguna conclusió.

La millor font que he trobat és el document "Consultes ciutadanes locals: de la teoria a la pràctica". En aquest treball, hi ha el quadre resum següent:

En aquest quadre, caldria afegir una consulta sobre qüestions urbanístiques a Olesa de Montserrat l'any 2015, amb una participació del 16,99%. Si no m'equivoco, després de 2019 només hi ha hagut la consulta recent de Sant Carles de la Ràpita, que va tenir lloc fa un mes i mig per decidir el possible canvi de nom del municipi, i on va participar el 26,7% de la població major de 16 anys.

En el quadre es veu que, com més petit és el municipi, més alta és la participació. També es veu que si el tema consultat és més polític, simbòlic o identitari, té més participació que si el tema consultat és urbanístic, de gestió o d'un àmbit menys simbòlic. En aquest quadre, es pot comprovar que, tret de Manresa, som el municipi més gran que ha fet una consulta a Catalunya. I si comprovem els resultats de consultes en temes urbanístics, veiem que Premià va tenir una participació del 8,4%, Manresa del 9%, Olesa del 16,99%, Salt del 21,9% i Olot del 13%. Posat en aquest context, que és el que toca, un 16,22% de participació és per estar-ne raonablement contents.

Jo mateix havia fet una porra de 5.000 vots i he de confessar que, com que no m'esperava la xifra de 2.500 persones votant el darrer dia, fins a última hora vaig dubtar que hi arribaríem. I més, quan, inesperadament per a mi, hi ha hagut qui s'ha rentat les mans o ha intentat posar pals a la roda. Més endavant en parlo.

Coses a tenir presents en futures consultes.

Dit que un 16,22% està raonablement bé, vull pensar en veu alta com hauria pogut anar millor. Sobretot per tenir en compte de cara a les consultes que vindran. Especialment en allò que depèn de l'Ajuntament.

La consulta s'ha organitzat, al meu parer, de manera impecable, com he remarcat als agraïments. La combinació de vot per internet i presencial va ser molt encertada. Els materials informatius i la campanya dels mesos de setembre i octubre han estat molt clars, complets i de molta qualitat gràfica. I era difícil: resumir així projectes urbanístics no era fàcil. En properes consultes, en la meva opinió, cal seguir aquest camí. Estic convençut que les persones que analitzin a fons el tema així ho destacaran.

De cara a properes consultes, crec important mantenir el màxim suport i unitat institucional possible. I cal esperar (cosa que ara no ha passat en tots els casos) coherència entre el que es vota al ple i el que es fa després al carrer. Després en parlaré.

Cal assegurar també la màxima implicació d'entitats i associacions. Cal preveure i evitar al màxim qualsevol exclusió involuntària. Així es podria visualitzar també més diversitat ciutadana en els actes públics institucionals que hagin d'afavorir la participació en futures consultes.

Hi ha un tema que potser s'hauria hagut de preveure i explicar millor: el descrèdit de la consulta amb el fals argument que tot ja estava decidit, i desinformant interessadament sobre l'estació i el tramvia. Potser no s'ha sabut ser suficientment didàctics, potser és impossible lluitar contra la mala bava que destil·len les xarxes socials,... No ho sé, però hauríem de trobar la manera de rebatre o combatre la demagògia que actua contra les consultes al carrer i a les xarxes socials.

I una darrera cosa. Els majors de 64 anys han votat molt menys. De cara a properes consultes, s'hauria d'analitzar els diversos per quès d'aquesta diferència (complexitat d'imatges i missatges, tipus de llenguatge, etc) i, tant com sigui possible, corregir els errors detectats i evitar la tan menor participació dels nostres avis i àvies.

Sempre és imprescindible i importantíssima la coherència.

Com he dit, estic raonablement content per aquest 16,22%. Però hauria pogut ser més gran. Abans he plantejat unes quantes idees sobre el marge de millora. I n'hi ha un de molt gran: la coherència.

M'ha estranyat molt el paper del PSC aquests darrers mesos. La consulta és un acord pres al 2018, quan jo era alcalde i el PSC era al govern i amb la regidoria de Participació. El PSC va aprovar dates i preguntes fa només quatre mesos. Està des del principi en totes les decisions de la consulta i les ha aprovat totes. Totes!. Semblava tenir una visió compartida del que havíem decidit fer. I, quan arriba el moment... s'ha mantingut ostensiblement al marge de la consulta que va aprovar i, just al final, es posiciona en contra de la consulta que va aprovar, en un article inexplicable que Lourdes Borrell va penjar al seu blog. Preveient potser una baixa participació en base a opinions que posaven en qüestió la consulta a causa de l'estació i del tramvia, el PSC ha pres públicament una actitud incoherent amb tota la seva trajectòria i contrària a la consulta i que a mi, personalment, m'ha sorprès negativament.

Tampoc m'esperava el to utilitzat per la Plataforma Salvem l'Estació. Clar que es podia legítimament i democràticament defensar la construcció d'una rèplica de l'estació: només faltaria! L'ARES (entitat que, entre d'altres, defensa el patrimoni) així ho va fer, per exemple, en una carta al Fet a Sant Feliu. Regidors actuals com Jaume Manyoses O anteriors, com Elisabeth Ortega, també han fet campanya per la reconstrucció en positiu, de manera respectuosa. Però fer-ho acusant a l'Ajuntament d'inacció, desídia, insensibilitat i no sé quantes coses més, negar-se a admetre l'evidència que les infraestructures del subsòl (sobretot la canalització de la Riera de la Salut) feien impossible el manteniment de l'edifici actual i qualificar a la consulta de parafernàlia i no sé què més és molt difícilment comprensible i justificable. I que, després de demanar el vot a última hora, ara li treguin valor a la consulta crec, sincerament, que encara és més inexplicable.

En el rànquing de la meva sorpresa, però, en el número 1 hi ha Veïns per Sant Feliu i qui va ser el seu candidat a les darreres municipals, Juan Antonio Vázquez. Es van posicionar aquí. Que, qui va ser alcalde quan el 2006 es va aprovar el conveni entre Estat, Generalitat i Ajuntament que oficialitzava la implantació del tramvia lamenti avui "la ausencia de debate sobre su conveniencia" és certament surrealista. Que, qui era alcalde i va arribar a aprovar inicialment al 2010 un primer planejament urbanístic sense cap debat ni marge de decisió per a la ciutadania, posi en qüestió la consulta perquè no inclou el planejament de tota la ciutat és la mostra més clara d'incoherència que he vist aquests dies. Li treu tota la credibilitat a qui fa aquesta mena d'afirmacions... però també enrareix el procés de consulta.

Un clima estrany…

Crec que hem fet la consulta en un clima injustament enrarit, estrany. Injustament, perquè he vist com molta gent no ha valorat com crec que calia, l'inici de les obres del soterrament. Ara que ja és impossible l'escepticisme per les obres, els i les rondinaires i pessimistes incorregibles han volgut escampar ombres i escepticisme sobre la consulta. Jo no podia, com a membre de la comissió de seguiment, parlar i fer comparatives sobre el Passeig del Samontà, la Rambla Major i el Gran Berger... però potser ni hauria pogut, perquè massa temps i espai de debat ha estat ocupat en rebatre les acusacions d'insensibilitat amb l'estació i d'imposició del tramvia. Costa d'entendre tan poca alegria al debat públic sobre unes obres tan llargament lluitades i una manera tan democràtica de decidir el futur... i en canvi tant mal rotllo a les xarxes socials i tant posar-se de costat per part de tants regidors/es municipals...

En contrapartida, hi ha molta gent que em parla per compartir l'alegria de les obres, molta gent que entén la importància del moment i assumeix conscientment les molèsties que inevitablement canviaran la vida entorn les vies. La vida va molt més enllà de les xarxes i això explica que, malgrat els nous escèptics i els rondinaires de sempre, 6.299 ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu van participar en una consulta valenta, important i decisiva per construir el Sant Feliu del futur!!!

La meva conclusió personal.

Jo, com vaig explicar aquí, vaig votar amb molta alegria. Sant Feliu viu un moment enormement positiu i està a punt de convertir-se en una ciutat definitivament unida i millor. Com serà aquest nou Sant Feliu, ho han decidit els veïns i veïnes que han entès la importància del moment i s'hi han implicat democràticament. Qui ha desaprofitat aquesta oportunitat ha tingut tot el dret a fer-ho, però la seva abstenció no pot condicionar la veu de qui ha decidit parlar.

És la primera consulta, i obre les portes a una manera més oberta i participativa per definir els temes de la nostra ciutat que decideixi l'Ajuntament o, també, a proposta de la ciutadania. Una nova etapa de renovació i aprofundiment de la democràcia ha començat!

I un soterrament ja en marxa i finançat sense cap cost per a l'Ajuntament, i un futur de ciutat sorgit de diverses propostes en un concurs públic i decidit en una consulta ciutadana és tot pel que hem lluitat Iniciativa i Esquerra Unida, i jo com a portaveu, des d'aquella tardor de 2007.

Algú podria entendre que no estigui infinitament content?