Quatre divendres de novembre.

 

Ahir, 4 de novembre, a Sant Felíu estàvem d'enhorabona, de celebració: 15 anys de Cinebaix. Quinze anys de cultura, d'art, de música, de fer ciutat i també comarca. Quinze anys de gaudir, de riure, de plorar, de pensar, de debatre, d'imaginar, de cine en família, de cine de tos els països, per a totes les edats. Quinze anys d'una joia que n'ha de fer quinze més, i quinze més, i quinze més... Quinze anys d’agraïment als membres incansables d'una cooperativa incansable. Quan era alcalde, sempre presumia de tres productes genuïnament santfeliuencs i que lluïa amb orgull allà on em cridaven: Cinebaix, Fet a Sant Feliu i USLA.Cooperativistes i voluntaris i voluntàries al servei de Sant Feliu i de la cultura els 365 dies de l'any.

Fets aquesta intro i aquest agraïment, i donat que aquest 4 de novembre de celebració local coincideix amb un 4 de novembre de recompte electoral global (adéu Trump...?!?!?), em ve al cap una anècdota d'aquell primer dia del Cinebaix i les coses que em van venir al cap, que encara penso i que, essent encara alcalde, ja vaig explicar aquí.

Quan anàvem entrant a la sala per escoltar els lògics parlaments per a un esdeveniment així i veure la pel·lícula "Princesas", se'm va acostar un antic regidor de l'Ajuntament. Sens dubte, impressionat per l'ambientàs de la sala i segurament per una lectura apressada del cartell, em va dir amb molta sorpresa: "tot això està molt bé, però tanta festa... per obrir només 4 divendres de novembre???"

Mentre veia la Candela Peña, pensava en la meva convicció que els representants de la ciutadania han de ser coneguts i votats directament per la ciutadania. 28 anys de ser regidor, no han fet més que refermar-me en aquesta convicció personal: els ciutadans i les ciutadanes haurien de poder votar directament i personalment els seus i les seves representants, en llistes obertes on els candidats i les candidates es presenten, això sí, en llistes completes de partit. Com haurien de poder votar directament alcalde o alcaldessa, sense delegar als regidors i regidores aquesta decisió després de negociacions no sempre prou transparents. Tot això mentre veia la pel·li i pensava si en una votació a persona i no a partit... qui em va dir allò dels "quatre divendres de novembre" hauria estat votat pel mínim de mil persones que donen accés al ple municipal... Repeteixo: ho raonava amb més detall aquí.

I ho lligo amb el que està passant en aquests moments a la democràcia moderna més antiga del món i a la primera república del món occidental, en un país que no té ni 250 anys: els Estats Units. El recompte és lent i el sistema electoral antic i farragós, si voleu, però els ciutadans i les ciutadanes escullen DIRECTAMENT el seu president... i al 2024 potser la seva presidenta (tant de bo ho sigui Kamala Harris) i, al mateix temps, també directament (en aquest cas, com aquí) els seus representants al Congrés i al Senat, i també els màxims representants del poder judicial i multitud de temes locals plantejats en referèndums. No estic entrant en el sistema de partits i els requisits econòmics que barren el pas a candidats i candidates de la classe treballadora (en això aquí som clarament molt millors) sinó en la grandíssima capacitat de decisió de les persones que voten i en la possibilitat de poder votar directament a les persones i no en bloc a unes llistes. Aquí es pot veure un exemple del que van votar abans-d'ahir els i les votants, en concret, de l'estat de Mississipí... en una papereta de vot de 3 pàgines!!!:

En resum i per acabar, i lligant el que vaig pensar fa 15 anys al Cinebaix i mirant ara a la tele les vicisituds del recompte Biden vs. Trump, hi ha un marge de millora a molt important a les democràcies representatives actuals. Un marge de millora que, en el nostre cas i en la meva opinió personal, hauria de passar per incrementar l'elecció directa dels primers càrrecs i, com a mínim en les eleccions municipals, per la votació nominal a candidats/es en llistes obertes de partit.