L'efecte Polèmik.

El Polèmik és un bar musical situat als baixos d'un edifici d'un dels carrers més transitats de la ciutat. Fa més de trenta anys que és un dels punts de trobada de molta gent després de sopar els caps de setmana. Després d'un canvi en la direcció del Polèmik i amb l'arribada de nous veïns al carrer, esclata un conflicte que fins fa ben poc era inexistent o possiblement latent. Queixes perquè tanca una mica més tard de l'horari establert, perquè té permís per a quatre taules a la terrassa i miri aquestes fotos que n'hi ha cinc, per les converses de les persones que surten a fumar al carrer,... I la polèmica amb el Polèmik està servida.

El Polèmik no té perquè estar ubicat a Sant Feliu, tot i que la foto de Marc Rius permet ubicar-lo amb facilitat i amb el seu nom real. El Polèmik no té perquè ser ni tan sols un bar musical: pot ser una rostisseria, un taller de reparació de cotxes o una acadèmia de ball. El Polèmik pot ser fins i tot l’assaig d’una colla infantil de tabalers en un pati a l’hora de les extraescolars o el recital d’un grup de joves a la festa del seu barri. El Polèmik representa el difícil, fràgil i necessari equilibri entre les (imprescindibles) activitats culturals o econòmiques en els nostres carrers i el dret (indiscutible) al descans dels veïns. I el Polèmik representa també, per a mi d’una manera gràfica, directa i absoluta, la diferència amb què un ciutadà o una ciutadana entoma un tema des de la seva responsabilitat pública en relació a quan segurament mai se li havia passat pel cap que seria regidor o regidora governant el seu Ajuntament. És d’això que vull parlar en aquest article.

La primera vegada que vaig parlar de l’”efecte Polèmik” va ser una reunió de la comissió política local d’Iniciativa als pocs mesos d’haver guanyat les eleccions al maig de 2011. Passada la frenètica activitat dels mesos de la precampanya i de la campanya, i l’eufòria per haver guanyat les eleccions i recuperat l’alcaldia, un company es queixava amargament a l’octubre que els regidors “passaven” de l’activitat de partit i semblaven “abduïts”, “xuclats” o “empassats” per la gestió municipal, per l’Ajuntament. Les seves paraules van ser recolzades per molts companys i companyes: sembla que us heu oblidat del partit i de la política i que només penseu en l’Ajuntament. I va ser llavors que vaig parlar del Polèmik i vam tenir un interessant debat sobre el seu efecte.

Estant a l’oposició, havíem rebut a veïns i veïnes del Polèmik i els havíem exposat el criteri i la convicció que jo mateix he exposat fa dos paràgrafs: l’imprescindible conciliació entre tres drets: el dels veïns al descans, el de la ciutadania a gaudir del lleure, el dels emprenedors a tirar endavant un negoci plenament ajustat a la llei. Des de l’oposició, vam tenir una o dues reunions sense més compromís que interessar-se pel tema i fer-ne seguiment, i ajudar a conciliar aquests drets. Una hora o una hora i mitja un parell de vegades en dos o tres mesos. Però al govern la cosa canvia i molt. Molt. Moltíssim. 

Per als nous i les noves regidores amb responsabilitats de govern en un Ajuntament, tots els Polèmiks hi tenen un triple efecte:

1. Assumir una relació nova i molt diferent amb la ciutadania.
2. Descobrir una nova complexitat en l'estructura municipal i trobar-hi el seu paper.
3. Assumir un paper i un lideratge diferent en el sí del partit i de presència pública del seu discurs.

1.

Aquella persona que passa del carrer al govern municipal viu un canvi total de perspectiva: de la petició de suport i complicitat en els problemes a l’exigència de solucions per als mateixos. Els veïns i veïnes dels diversos Polèmiks d’un municipi traslladen les seves queixes al candidat/a o al regidor/a de l’oposició perquè es faci càrrec de les seves reivindicacions i hi doni suport... però al nou regidor o a la nova regidora del govern li reclamen solucions efectives i a més ràpides. De la mateixa manera, els emprenedors/es dels diversos Polèmiks d’un municipi exigeixen també una solució ràpida per poder mantenir les seves activitats. Les associacions veïnals o d’empresaris pressionen també al nou regidor o la nova regidora en suport als seus veïns, comerciants o empresaris. Les reunions amb uns i altres es multipliquen, perquè en la ment del nou regidor o la nova regidora hi ha sempre la conciliació de tots els interessos, però això no és el que pensen sempre els veïns (que l’Ajuntament tanqui el Polèmik ja!) o els titulars dels Polèmiks (que l’Ajuntament no ens colli amb inspeccions, requeriments ni sancions, que per això paguem impostos!). Per no parlar de la reivindicació dels joves que volen locals per trobar-se sense haver de marxar del municipi, etc. El nou regidor o la nova regidora de govern ha de ser conscient que s’espera d’ell que respongui de manera efectiva i ràpida a demandes variades que, sovint, no té en les seves mans la possibilitat d’abordar, i ni molt menys solucionar a gust de tothom, de manera efectiva i ràpida... Però el nou regidor o la nova regidora de govern ha d’aprendre a construir solucions, amb les parts implicades i amb el personal tècnic municipal, que permetin “la conllevancia” dels agents implicats en els diversos Polèmiks que es trobarà al llarg del seu mandat.

2.

El nou regidor o la nova regidora que arriba al govern té per endavant un aprenentatge imprescindible i fonamental: formar part d’un govern municipal no li dóna ni els coneixements ni les competències ni les responsabilitats del personal tècnic de l’Ajuntament. Diferenciar “lo polític” de “lo tècnic” és imprescindible i no sempre els càrrecs electes se’n saben sortir. Descobrir que cada decisió que pren un equip de govern ha de comptar amb una validació jurídica i econòmica a més dels treballs tècnics corresponents, implica descobrir quins són els passos i els ritmes del govern, sempre molt més llarg de la impaciència i l’empenta dels nous electes. I el que és més important: el paper del representant polític en aquesta tramitació municipal. Si hi ha un informe jurídic sobre el Polèmik, no pot fer com qui sent ploure. Si hi ha una acta o un informe de la policia local sobre el Polèmik, tampoc pot fer com qui sent ploure. No és que manin “els tècnics”, com de vegades es queixa amargament algun/a electe/a, però tenim una administració pública democràtica prou consolidada com perquè coneguem i respectem els termes i els límits en què els càrrecs electes ens hem de relacionar amb el personal al servei de la ciutadania i amb la pròpia ciutadania. Un aprenentatge, com deia, imprescindible i fonamental.

3.

Abans de ser regidor o regidora, aquell/a militant del partit hi dedicava un temps i abordava uns temes... als quals és molt complicat dedicar-se de la mateixa manera quan assumeixes els papers i les responsabilitats que he esbossat en els dos punts anteriors. L’efecte Polèmik es manifesta en un enorme trasllat de temps i prioritats de la persona com a militant a la persona com a regidor/a. És important que tothom en sigui conscient. Perquè els i les militants que no tenen representació democràtica no els acusin “d’institucionalització”, de “ser abduïts”, etc. i perquè el nou regidor o la nova regidora no oblidin en cap moment que ho són gràcies al treball de tots els companys i totes les companyes de la seva organització i que, en cap moment, l’activitat de partit ha de ser relegada quan és càrrec pública representant... al seu partit. El nou regidor o la nova regidora de govern han d’aprendre també a assumir la seva responsabilitat institucional sense deixar de banda el lideratge i la militància que els correspon des de la seva organització política!

Per acabar...

Per a mi, l’efecte Polèmik, que representa com pocs el “xoc” que té una persona que assumeix una representació democràtica amb tot allò que comporta en el dia a dia exercir aquesta representació democràtica, és una gran invitació a conèixer, interpretar i gestionar la realitat. Assumint el tòpic, l’efecte Polèmik, de tots els Polèmiks, no és ni un problema ni un maldecap: és una clara oportunitat per aprendre i exercir el paper d’un càrrec electe en relació a la ciutadania a què representa, a l’Ajuntament que governa i al partit en què milita.