28/04: per què votaré En Comú Podem... i no PSC ni ERC?

Vaig directíssim al gra, i perquè se m'entengui tot i a la primera:

• Perquè vull un govern a Espanya amb prioritats socials i ambientals i voluntat de diàleg, i no de confrontació, amb Catalunya. Això només és possible, per a mi, amb un govern d'esquerres... amb el PSOE.
• Per què no votar directament PSOE, doncs? Doncs per evitar qualsevol possibilitat de govern amb Ciutadans, que dificultaria enormement les prioritats socials i la voluntat de diàleg que proposo.
• I per què no ERC? Doncs perquè el meu vot reforçaria la via unilateral i el conflicte amb l'Estat i en el sí de la societat catalana, un conflicte que no ha reportat millora de les condicions de vida de la classe treballadora i que la divideix. Jo no vull, ni tan sols indirectament, validar i allargar el conflicte en què els unilateralistes ens han situat.

Crec també que és el més útil dels vots, tenint en compte el que pot passar el 29 d'abril... i, sobretot, el que vull que passi. Què pot passar, segons els resultats de les eleccions? Cinc possibilitats... que enumero per ordre subjectiu de preferència:

1. Govern de coalició del PSOE amb Unidas Podemos/En Comú Podem (és el que vull que passi, és el que vull afavorir amb el meu vot)
2. Govern del PSOE amb suport estable i explícit d'Unidas Podemos/En Comú Podem i suport més o menys estable d'altres grups que hi puguin estar interessats (PNV, Compromís, ERC, PDCat, Bildu,...)
3. Govern en minoria en solitari del PSOE amb suports puntuals de les forces que he esmentat abans.
4. Govern de coalició del PSOE amb Ciudadanos.
5. Govern de coalició de les tres dretes

Es tracta, per tant, de determinar quin govern farà possible cada vot, que serà un dels cinc que acabo d'exposar. Per determinar el vot, crec que cal tenir en compte de manera molt principal aquests tres factors, que per a mi són els crucials:

• el conflicte polític a Cataluya, impossible d'abordar amb l'existència dels presos i l'amenaça de les dretes de més "mà dura",
• el creixement de les desigualtats i el risc de deixar definitivament enrere a milions de persones que no poden sortir de la pobresa, i tot el que comporta (desnonaments, manca de perspectives per al jovent, atur de llarga durada,...)
• el risc de desbordament de l'endeutament públic si s'apugen els tipus d'interès (recordem que al 2010, Zapatero ho va abordar amb una reforma exprés de la Constitució i amb l'inici de les retallades dels serveis públics.... els únics que poden fer front a la creixent desigualtat!)

Valorant aquests tres factors, considero:

• 5) - el govern de les tres dretes seria un autèntic desastre en tots tres temes: més gasolina al conflicte català, més retallades d’impostos, pensions i serveis públics per quadrar els comptes de l’Estat, retrocés generalitzat en drets i llibertats individuals, etc. Un autèntic desastre.
• 4) - un govern d’un PSOE condicionat per Ciutadans dóna ales als sectors més conservadors i centralistes del PSOE, que consideren que l’Estat de les Autonomies ha anat massa lluny. No crec que hi hagués un nou 155 immediat... però hi hauria un control ferri del govern català, que dificultaria una sortida raonablement acordada al conflicte català. Un govern així seria respectuós amb les llibertats individuals (no qüestionaria avortament, drets LGTBI, etc), però (com al 2010) aplicaria receptes de retallada de lo públic per quadrar els comptes de l’Estat.
• 3)- un govern en solitari del PSOE acabaria, en la meva opinió, sent progressista en llibertats individuals, dubitatiu i insegur en el conflicte català i, com al 2010, tot i que faria esforços seriosos contra el frau fiscal, podria repetir al 2020 les polítiques austericides que ja va aplicar al 2010. Un govern del PSOE en solitari sempre ha acabat fins ara... competint per la dreta amb el PP en matèria econòmica...
• 2)- un govern del PSOE amb suport estable d’Unidas Podemos i En Comúj Podem, i suports puntuals de partits més petits segons els temes seria, per dir-ho d’alguna manera, la meva segona opció. En el conflicte català acabaria construint algun escenari d’acord després de la sentència del judici del procés. Però en els eixos social i ambiental, i depenent de qui brindés suports a aquest hipotètic govern, podria haver-hi actuacions poc clares o decidides de manteniment de serveis públics com la sanitat o l’educació, o de polítiques públiques, com les pensions.
• 1) -el que jo vull que passi és la meva primera opció: govern de coalició amb ministres socialistes i dels Comuns i amb majoria parlamentària suficient. Un govern així tindria autoritat i capacitat polítiques per abordar els tres temes que apuntava més amunt: un escenari d’acord per a Catalunya després de la sentència, prioritats socials per evitar l’extensió i la consolidació de la pobresa i un programa de reformes estructurals de l’economia i de les administracions que eviti que el retorn del deute torni a ofegar a milions de families d’Espanya.

Doncs perquè passi això que jo vull que passi.... el diumenge que ve votaré la candidatura d’En Comú Podem!