L’enquesta de final de mandat: una molt bona fotografia de com som i què opinem.
Ahir es va presentar l’enquesta municipal que l’Ajuntament encarrega cada quatre anys, quan el mandat democràtic del govern de la ciutat arriba al seu final. Des de 2006, l’enquesta s’encarrega al Gabinet d’Estudis Socials i d’Opinió (GESOP). Comencem a tenir una bona sèrie històrica (2006, 10, 14 i 18) per descriure i analitzar com som i què pensem, especialment sobre la nostra ciutat. Les enquestes són, al meu parer, les millors fotografies possibles del global de la ciutadania de Sant Feliu. Aquí es pot consultar el qüestionari que es va preguntar a meitat de novembre a 800 persones.
Les dues primeres enquestes es van fer amb Vázquez com a alcalde. Aviat en penjarem totes les taules, que en el seu moment Vázquez va decidir no obrir a tothom. Les dues darreres, amb mi com a alcalde, són absolutament transparents i públiques des del primer dia: només cal consultar-les al Portal de Transparència de l’Ajuntament, on aviat penjarem també les enquestes de 2006 i 2010. L’accessibilitat, claredat i transparència de l’acció de govern és una de les moltes diferències de l’actual govern de la ciutat amb el “nou” futur candidat de Veïns a l’alcaldia.
Aquí hi ha el resum de l’enquesta que ahir vam presentar:
Què retraten aquestes enquestes?
En primer lloc, retrata com som. L’enquesta s’ha fet a 800 persones, reproduint a aquesta escala la distribució de gènere, edat i barris que tenim a Sant Feliu. Sobre aquestes variables, l’enquesta mostra dades objectives (llengua d’ús habitual, procedència, nivell d’estudis, situació laboral,...) i dades d’identificació personal, especialment interessants en els dis eixos de la política catalana: dreta/esquerra i Catalunya/Espanya. Com que totes les dades són consultables, que cadascú en faci la seva lectura. Però deixeu-me’n fer el meu propi resum: el santfeliuenc, la santfeliuenca mitjans se senten d’esquerres i tan catalans com espanyols: els partits més a prop d’aquest perfil mig som els Comuns i els abstencionistes (pàg. 15). Això explica a nostra hegemonia a a Sant Feliu, i també ens diu a on hem d’anar a cercar un increment de votants.
En segon lloc, retrata com veiem la ciutat. Pel bo i pel dolent. Crec que és la part més important. Torno a dir que tothom té accés a tot i pot analitzar a fons aquesta “fotografia”, així que tothom pot fer la seva valoració. La meva és aquesta: pel bo, la major part de la ciutadania se sent conta de viure a Sant Feliu i valora la seva tranquil·litat, les seves comunicacions, els seus equipaments i serveis i, cada cop més, la seva vida i activitat cultural i associativa (pàg. 30); pel dolent, la percepció d’inseguretat, l’escepticisme del soterrament, la manca d’habitatge assequible i l’estat de la via pública (pàg. 34). Ja entraré en altres moments en aquests temes: aquí només vull insistir que tothom pot veure què pensem de Sant Feliu segons les edats, els barris, el nivell d’estudis, la situació laboral o el record de vot a les darreres eleccions municipals. No hi ha millor fotografia disponible en aquests moments sobre com la ciutadania de Sant Feliu opina sobre la seva ciutat.
En tercer lloc, retrata com veiem la gestió de l’Ajuntament. També pel bo i pel dolent. El mateix: tothom pot analitzar les dades completes segons la variable que més li interessi. La meva visió personal és de satisfacció raonable. La valoració global de la gestió municipal (pàg. 47) és considerada bona o molt bona per un 57,7% de la població (la més alta des de 2006), molt lluny del 41,6% de 2010, quan la mala valoració de la gestió de J.A. Vázquez era un símptoma clar de la voluntat de canvi a la nostra ciutat. La nota mitjana dels serveis creix en tots els temes valorats (pàg. 52), excepte en la neteja i l’estat de la via pública, que baixa una dècima en relació a fa 4 anys. Cal destacar que la majoria de serveis (10 de 14) reben la major puntuació des de 2006. També es pot veure la valoració més concreta de temes com la tarifació social o tot el que fa referència al soterrament. Jo també sóc valorat: un 6,0 sobre 10, una dècima menys que fa 4 anys. El meu nivell de coneixement ha crescut, però només un de cada tres joves menors de 29 anys sap qui és l'alcalde... (pàg. 66): alguna cosa no fem bé en pedagogia de la democràcia...
En quart lloc, retrata els líders polítics locals. L'enquesta preguntava pel nivell de coneixement i per la valoració dels vuit candidats/es que se sabien a mitjan novembre: Lídia Muñoz (pels Comuns, la meva candidata!), Lourdes Borrell (PSC), Oriol Bossa (ERC), Xavier Alegre (Ciutadans), Jaume Manyoses (PDCat), J.A.Vázquez (Veïns), Elisabet Ortega (PP) i Luis Serrano (Fem Poble). No preguntava pel candidat de Plataforma per Catalunya presentat al desembre ni, lògicament, les possibles candidatures que es podrien presentar fins a mitjans d'abril. Per a mi, el més destacable d'aquest apartat és que la Lídia és qui té la valoració més alta entre les persones que la coneixen: és qui ofereix (i com me n'alegro...!) la major confiança per governar Sant Feliu els propers quatre anys.
I, en cinquè i darrer lloc, avança el proper consistori. L'enquesta mostra que, en aquests moments, el proper consistori no seria gaire diferent de l'actual, amb tendència important a la millora en el nostre cas, tot i el canvi de candidatai de nom:
Estic convençut, però, que les properes eleccions estaran condicionades per factors que van molt més enllà de la dinàmica estrictament local: l'evolució dels judicis als polítics injustament empresonats, el factor "patada al tablero" que s'ha pogut veure a Andalusia amb Vox, la coincidència o no amb les eleccions generals en un superdiumenge,.. Obligació màxima, per tant, de no donar res per descomptat, de repetir una vegada i una altra que les municipals aniran de Sant Feliu (de la gestió del soterrament, de la generació d'habitatge, de cohesió urbana i social, etc), i que la Lídia és qui més confiança mereix en aquesta etapa tan important per a Sant Feliu, convèncer indecisos, motivar els convençuts,... Etapa apassionant, en definitiva, en què participaré al cent per cent, malgrat haver decidit "passar a la reserva"!
Per acabar...
L'enquesta de 2018 i la sèrie històrica des de 2006 és un material boníssim per conèixe'ns a nosaltres mateixos, i com hem anat evolucionant en gairebé les dues primeres dècades d'aquest segle. Tenen un cost (entorn de 15.000€ cada quatre anys, excepte en el primer mandat de Vázquez que es van fer anualment), però la informació que donen és imprescindible per saber la valoració de la ciutadania sobre la seva ciutat, i orientar així la millora de la gestió municipal en benefici de tothom. Són un exercici d'informació i de transparència que espero que, sigui quin sigui el proper consistori, es mantingui en endavant.
Les dues primeres enquestes es van fer amb Vázquez com a alcalde. Aviat en penjarem totes les taules, que en el seu moment Vázquez va decidir no obrir a tothom. Les dues darreres, amb mi com a alcalde, són absolutament transparents i públiques des del primer dia: només cal consultar-les al Portal de Transparència de l’Ajuntament, on aviat penjarem també les enquestes de 2006 i 2010. L’accessibilitat, claredat i transparència de l’acció de govern és una de les moltes diferències de l’actual govern de la ciutat amb el “nou” futur candidat de Veïns a l’alcaldia.
Aquí hi ha el resum de l’enquesta que ahir vam presentar:
Què retraten aquestes enquestes?
En primer lloc, retrata com som. L’enquesta s’ha fet a 800 persones, reproduint a aquesta escala la distribució de gènere, edat i barris que tenim a Sant Feliu. Sobre aquestes variables, l’enquesta mostra dades objectives (llengua d’ús habitual, procedència, nivell d’estudis, situació laboral,...) i dades d’identificació personal, especialment interessants en els dis eixos de la política catalana: dreta/esquerra i Catalunya/Espanya. Com que totes les dades són consultables, que cadascú en faci la seva lectura. Però deixeu-me’n fer el meu propi resum: el santfeliuenc, la santfeliuenca mitjans se senten d’esquerres i tan catalans com espanyols: els partits més a prop d’aquest perfil mig som els Comuns i els abstencionistes (pàg. 15). Això explica a nostra hegemonia a a Sant Feliu, i també ens diu a on hem d’anar a cercar un increment de votants.
En segon lloc, retrata com veiem la ciutat. Pel bo i pel dolent. Crec que és la part més important. Torno a dir que tothom té accés a tot i pot analitzar a fons aquesta “fotografia”, així que tothom pot fer la seva valoració. La meva és aquesta: pel bo, la major part de la ciutadania se sent conta de viure a Sant Feliu i valora la seva tranquil·litat, les seves comunicacions, els seus equipaments i serveis i, cada cop més, la seva vida i activitat cultural i associativa (pàg. 30); pel dolent, la percepció d’inseguretat, l’escepticisme del soterrament, la manca d’habitatge assequible i l’estat de la via pública (pàg. 34). Ja entraré en altres moments en aquests temes: aquí només vull insistir que tothom pot veure què pensem de Sant Feliu segons les edats, els barris, el nivell d’estudis, la situació laboral o el record de vot a les darreres eleccions municipals. No hi ha millor fotografia disponible en aquests moments sobre com la ciutadania de Sant Feliu opina sobre la seva ciutat.
En tercer lloc, retrata com veiem la gestió de l’Ajuntament. També pel bo i pel dolent. El mateix: tothom pot analitzar les dades completes segons la variable que més li interessi. La meva visió personal és de satisfacció raonable. La valoració global de la gestió municipal (pàg. 47) és considerada bona o molt bona per un 57,7% de la població (la més alta des de 2006), molt lluny del 41,6% de 2010, quan la mala valoració de la gestió de J.A. Vázquez era un símptoma clar de la voluntat de canvi a la nostra ciutat. La nota mitjana dels serveis creix en tots els temes valorats (pàg. 52), excepte en la neteja i l’estat de la via pública, que baixa una dècima en relació a fa 4 anys. Cal destacar que la majoria de serveis (10 de 14) reben la major puntuació des de 2006. També es pot veure la valoració més concreta de temes com la tarifació social o tot el que fa referència al soterrament. Jo també sóc valorat: un 6,0 sobre 10, una dècima menys que fa 4 anys. El meu nivell de coneixement ha crescut, però només un de cada tres joves menors de 29 anys sap qui és l'alcalde... (pàg. 66): alguna cosa no fem bé en pedagogia de la democràcia...
En quart lloc, retrata els líders polítics locals. L'enquesta preguntava pel nivell de coneixement i per la valoració dels vuit candidats/es que se sabien a mitjan novembre: Lídia Muñoz (pels Comuns, la meva candidata!), Lourdes Borrell (PSC), Oriol Bossa (ERC), Xavier Alegre (Ciutadans), Jaume Manyoses (PDCat), J.A.Vázquez (Veïns), Elisabet Ortega (PP) i Luis Serrano (Fem Poble). No preguntava pel candidat de Plataforma per Catalunya presentat al desembre ni, lògicament, les possibles candidatures que es podrien presentar fins a mitjans d'abril. Per a mi, el més destacable d'aquest apartat és que la Lídia és qui té la valoració més alta entre les persones que la coneixen: és qui ofereix (i com me n'alegro...!) la major confiança per governar Sant Feliu els propers quatre anys.
I, en cinquè i darrer lloc, avança el proper consistori. L'enquesta mostra que, en aquests moments, el proper consistori no seria gaire diferent de l'actual, amb tendència important a la millora en el nostre cas, tot i el canvi de candidatai de nom:
Estic convençut, però, que les properes eleccions estaran condicionades per factors que van molt més enllà de la dinàmica estrictament local: l'evolució dels judicis als polítics injustament empresonats, el factor "patada al tablero" que s'ha pogut veure a Andalusia amb Vox, la coincidència o no amb les eleccions generals en un superdiumenge,.. Obligació màxima, per tant, de no donar res per descomptat, de repetir una vegada i una altra que les municipals aniran de Sant Feliu (de la gestió del soterrament, de la generació d'habitatge, de cohesió urbana i social, etc), i que la Lídia és qui més confiança mereix en aquesta etapa tan important per a Sant Feliu, convèncer indecisos, motivar els convençuts,... Etapa apassionant, en definitiva, en què participaré al cent per cent, malgrat haver decidit "passar a la reserva"!
Per acabar...
L'enquesta de 2018 i la sèrie històrica des de 2006 és un material boníssim per conèixe'ns a nosaltres mateixos, i com hem anat evolucionant en gairebé les dues primeres dècades d'aquest segle. Tenen un cost (entorn de 15.000€ cada quatre anys, excepte en el primer mandat de Vázquez que es van fer anualment), però la informació que donen és imprescindible per saber la valoració de la ciutadania sobre la seva ciutat, i orientar així la millora de la gestió municipal en benefici de tothom. Són un exercici d'informació i de transparència que espero que, sigui quin sigui el proper consistori, es mantingui en endavant.
Comentaris