Franco fora d'un espai oficial: ja era hora!

Diuen que els pobles que ignoren la seva història estan condemnats a repetir-la. Ho penso cada vegada que veig com, de manera descarada i impune, persones i organitzacions d'extrema dreta (des de Democracia Nacional o Falange fins a la mateixa Fundación Francisco Franco) són presents i actius als mitjans de comunicació... o racistes, xenòfobs o violents a manifestacions que van des dels drets de les minories a les mobilitzacions que convoquen els processistes. En ple segle XXI, la violència franquista és inadmissible, i és injustificable que no s'actuï contundentment en contra seva.

De la mateixa manera que a Alemanya, Itàlia, Argentina, Xile, etc. han passat comptes amb la seva història, Espanya (incloent Catalunya) encara té aquesta assignatura pendent. Avui, 24 d'agost de 2018, el Govern de l'Estat ha pres, per fi, una decisió important i imprescindible amb aquest objectiu: exhumar les restes del dictador d'un espai públic (el Valle de los Caídos forma part del Patrimonio Nacional) i que sigui la família i no l'Estat qui se'n faci càrrec. 

La Guerra Incivil i la dictadura formen part de la nostra història, i això no ho podem canviar. Malauradament, no ho podem canviar. Comparteixo, com diuen moltes persones i institucions, que cal passar pàgina d'aquest període tan devastador de la nostra història. Però per passar una pàgina, per tancar un capítol, primer cal llegir (no amagar) i cal comprendre (no simplement passar de puntetes). Cal deixar clar que els militars que es van alçar contra la República, ho van fer contra la Democràcia. I contra la Democràcia van provocar centenars de milers de morts, i van provocar una enorme misèria en milions de persones que van malviure o sobreviure en la trista Espanya dels anys quaranta i cinquanta. Mort, repressió i misèria contra la Democràcia. No pot ser que la Democràcia ho normalitzi. 

Per això, crec que és imprescindible el pas donat avui, i altres que és urgent que es prenguin per reforçar la Democràcia i evitar la normalització de la violència franquista, nazi o feixista:

• l'eliminació de qualsevol honor civil o militar als protagonistes o defensors del franquisme.
• l'eliminació de la presència de qualsevol tomba, panteó o similar de qualsevol espai depenent de les administracions públiques. Seria també important que l'Església eliminés també dels seus espais les tombes o recordatoris dels generals que van ordenar massacres tan salvatges com la matança de Badajoz, la desbandá de Málaga, etc.
• l'anul·lació de tots els judicis efectuats pels tribunals franquistes i la reparació de l'honor de les seves víctimes,
• la recuperació per al patrimoni públic de les propietats de la família Franco o altres beneficiàries de la dictadura,
• la il·legalització dels partits que defensen o promouen el franquisme i les seves expressions polítiques afins (feixisme, nazisme, etc).
• la conversió dels espais no estrictament religiosos del Valle de los Caídos en algun espai per a la memòria i la reconciliació, de manera similar a com els camps de concentració nazis han estat reconvertits en espais per a la història i per a la pau.

Pot semblar un tema menor, un tema anecdòtic, un tema de quatre pesats... però no ho és. Ni de lluny. Si no tallem de soca-rel la possibilitat de l'ascens del feixisme arreu, del franquisme aquí, tard o d'hora ens exclamarem de per què no vam fer res per evitar-lo quan era possible. Per defensar la Democràcia, cal barrar el pas a les organitzacions que defensen la violència contra la Democràcia. I no es pot pretendre que passem pàgina del passat... quan els qui van provocar i guanyar la guerra incivil tenen tots els honors... i els qui la van perdre en defensa de la República i de la Democràcia no tenen sovint, ni reconeixement oficial, ni un lloc digne on ser enterrats.

Esperem que el nou govern del PSOE, conscient de l'amenaça a la Democràcia que representa l'activitat impune de les entitats i organitzacions franquistes, hagi entès que no es pot tenir cap tolerància ni amb el franquisme ni amb l'herència franquista de resoldre els problemes (inclòs el processisme) a base de versions més o menys dissimulades del Santiago y cierra España.

Sí, ja era hora..... però avui és un dia per estar agraït i content!