Millorem la participació ciutadana a Sant Feliu (1/2): la presa de decisions públiques.

Imatge extreta d'aquesta presentació,

Aquests mesos estem analitzant com funcionen els mecanismes de participació en el govern de la nostra ciutat i estem debatent diverses propostes de millora que enforteixin la nostra vida democràtica. És un procés en què primer hem estat implicats els vuit grups municipals del consistori, després els diversos consells sectorials que hi ha a Sant Feliu (de cultura, d'educació, d'esports, de serveis socials, de dones, de joves, de gent gran, etc) i que properament obrirem a les entitats i persones que hi estiguin interessades. Haurà d'acabar en l'aprovació d'un nou Reglament de Participació Ciutadana a la propera tardor.

Tinc la impressió que és un tema gastat, que no interessa gaire... i tinc la certesa que és un tema molt important. Sé que treballar per millorar els instruments comuns de participació i de decisió és anar contracorrent, en una societat cada cop més individualista i més escèptica envers la "res publica" i els seus instruments de govern (institucions, partits polítics, etc). Però també sé que és imprescindible: la vida política, també la local, està massa "encarcarada" i no evoluciona al ritme que ho fan els nostres temps. Cal, per tant, revisar sincerament què estem fent i acordar col·lectivament com podem millorar-ho.

Jo m'imagino dos grans àmbits sobre els quals cal reflexionar per enfortir la nostra democràcia amb més i millor participació de la ciutadania, ja sigui de manera individual o per mitjà de les nostres entitats:

• més i millor participació en la presa de decisions públiques,
• més i millor participació en la vida col·lectiva de la nostra ciutat.

En aquest primer escrit, exposo algunes idees relatives a la millora de la presa de decisions públiques.

Crec que una anàlisi de com millorar la presa de decisions ha de considerar tres elements, que formen conjuntament l'exercici del dret a decidir:

• la informació,
• la deliberació,
• la decisió.

La informació.

És imprescindible tenir coneixement suficient dels elements que se sotmeten a qualsevol debat o decisió. Em sobta la superficialitat amb què elements de gran transcendència s'aborden amb informació insuficient o esbiaixada... i sembla no amoïnar-nos. Com si una informació completa, rigorosa i clara no tingués importància en els temps de la "post-veritat".

En conseqüència, no es pot menystenir la informació: és vital. Però no ens podem limitar a la informació. I a l'ajuntament ens passa que, massa sovint, normalment sense adonar-nos-en, els actes públics en què volem fomentar el debat o compartir la decisió, ens quedem només en la informació. Sovint, a més, amb un llenguatge difícil d'entendre a la primera i amb un format en què és difícil distingir, com jo dic, el tall de la guarnició.

Crec que hem de millorar significativament els mecanismes i els continguts de la informació abans i després de qualsevol acte públic o reunió que organitzi l'Ajuntament. En aquest sentit crec que:

• qualsevol convocatòria pública (en paper o en xarxes) ha d'anar acompanyada, amb uns dies d'antelació, de la documentació que se sotmetrà a deliberació. Aquesta documentació ha de ser clara (és a dir, en llenguatge comú) i completa. Per tal de facilitar-ne la comprensió, es complementarà la documentació completa amb un resum executiu de màxim dues pàgines, en què es clarificaran especialment els punts de debat i de decisió.
• de qualsevol acte o reunió convocada per l'Ajuntament. se'n penjarà un resum de màxim dues pàgines en el termini màxim de cinc dies posteriors. No tindrà caràcter oficial perquè no és una acta aprovada formalment, però la immediatesa en la informació és fonamental per millorar qualsevol mecanisme de deliberació col·lectiva.

La deliberació.

Com a criteri general, els actes públics que convoqui l'Ajuntament han de ser deliberatius i no, com està passant fins ara, bàsicament informatius. La deliberació implica escoltar i enraonar i permet la interacció de tots els participants, mentre que la informació només és en un sentit: l'ajuntament s'explica, però no permet enraonar. És fonamental que els actes públics que convoquem no tinguin caràcter d'explicació, d'informació, sinó que el tinguin d'interacció, de deliberació.

El nou reglament de participació haurà de posar molta atenció a facilitar i difondre els espais de deliberació, que tenen com a requisit previ la informació, però que no es poden limitar a la informació.

Al meu parer, els espais de deliberació han de ser presencials (en un lloc i una hora determinada, veient-nos les cares) i virtuals (superant els límits d'espai i temps, però sense veure'ns físicament). També hi ha d'haver espais de deliberació estables (que són bàsicament els consells sectorials (educació, esports, dona, etc)) i espais de deliberació puntuals, cenyits a temes concrets.

Entrant en aquest camp, serà important revisar a fons el funcionament dels consells. Exposo una idea que va expressar Xavi Sánchez, membre de l'Associació per al Foment de l'Amistat entre els Pobles (AFAP) al Consell Solidari, en una de les reunions en què estem treballant el nou reglament. Deia en Xavi que la feina dels consells s'ha de basar en tres potes: la motivació, la utilitat i la metodologia. Els consells no poden ser només tertúlies o espais on abocar informació: s'hi ha de construir discurs, s'hi han de debatre propostes, han de ser de funcionament més regular, més àgil i més clar, les seves resolucions s'han de comunicar amb claredat i rapidesa, s'han de debatre al ple de l'Ajuntament, i un llarg etcètera. Una altra discussió és si calen tants consells sectorials, i si hem de constituir nous consells territorials, que van funcionar a finals dels noranta i no van arribar a quallar. N'haurem de parlar.

La decisió.
Aquesta qüestió em planteja dues preguntes fonamentals:

• qui té la responsabilitat de decidir? 
• ho podem sotmetre tot a decisió?

Sobre la primera qüestió. En la meva opinió, la responsabilitat de decisió és o bé dels representants de la ciutadania, o bé de tota la ciutadania. Crec que en els consells, els actes públics, les trobades amb veïns i veïnes, etc. s'ha d'informar i de deliberar, però la decisió no pot ser només de les persones que hi van, moltes de les quals ho fan a títol individual o amb representativitat desconeguda. Les decisions han de ser, al meu parer, o dels representants de la ciutadania en els plens municipals, o del conjunt de la ciutadania mitjançant consultes o votacions obertes a tothom.

En aquest sentit, el reglament ha de preveure i impulsar tots els mecanismes que ho facilitin:

• millorar els mecanismes de participació de la ciutadania en el ple municipal,
• establir i consolidar procediments de consulta a la ciutadania, que siguin vinculants per voluntat del ple municipal. En aquest sentit, ja hem experimentat amb el procés amb què decidim les obres d'estiu, però hem d'anar a objectius molt més amplis. Jo sóc partidari del que he dit "consultes a la suïssa": establertes amb caràcter regular i amb data fixa cada any, i que puguin promoure tant el govern de la ciutat com un percentatge de ciutadans/es que acordem. A Suïssa, és el 2% dels electors. Això voldria dir, a Sant Feliu, recollir entorn de 700 signatures per sotmetre qualsevol assumpte públic a consulta. En aquest enllaç, es poden veure els diferents temes sotmesos a consulta a Suïssa en els darrers sis anys.

Sobre la segona qüestió. Tinc la plena convicció que s'ha de poder debatre i decidir sobre qualsevol tema que plantegi el govern o el % que acordem de ciutadans, excepte dues qüestions, que considero innegociables: els drets humans i els compromisos electorals. Ja en vaig parlar en un dels primers articles que vaig escriure als inicis del meu bloc: "Els límits democràtics de la participació ciutadana" I n'he tornat a parlar recentment, amb motiu de la petició de trasllat del centre de culte de la comunitat musulmana de Sant Feliu. I espero que s'entengui també que, si per exemple, i tornant a l'exemple que ja vaig posar al 2008, els partits que guanyem en unes eleccions proposem un recorregut del Trambaix, és evident que un compromís electoral guanyador s'ha de tirar endavant, per més desacords puntuals que generi: allò que guanya a les urnes, no ha de ser rebatut en altre lloc que a les urnes.

Deixo per més endavant un segon article dels temes que haurà de recollir el nou Reglament de Participació Ciutadana: la millora de la participació de les entitats en la vida col·lectiva de Sant Feliu, des de la programació d'activitats fins a la gestió d'equipaments.