Pressupost de 2015 (1/3): El pressupost ordinari: 37,4 milions d'euros per al dia a dia.
Primer que tot, reenvio a aquest escrit en què vaig posar tretze enllaços a explicacions anteriors del pressupost de l'Ajuntament, per qui tingui interès en saber com s'estructura i què conté (especialment, els que hi figuren amb els números 10 i 11).
El pressupost té, lògicament, els dos grans apartats d'ingressos i de despeses. I també té dos enfocaments, amb la seva pròpia lògica interna:
(Per comparar amb els de l'any 2014, cliqueu aquí)
Els ingressos ordinaris tenen quatre grans blocs:
Les despeses ordinàries també tenen quatre grans blocs:
En l'àmbit de la despesa ordinària, hi ha sempre tres grans elements de debat: gastem massa en personal? gastem massa en les grans contractes (files 5 a 8)? gastem massa en tornar diners als bancs?
Pel que fa al personal, a Sant Feliu tenim una despesa que se situa en la mitjana dels municipis que són de la nostra dimensió. Hi ha una plantilla d'entorn de 330 treballadors/es públics en molts àmbits (des de les escoles bressol fins a la policia local, passant per tota mena de serveis públics amb el seu personal tècnic i administratiu), amb una dotació de personal i unes retribucions, acordades en conveni amb la representació sindical, que estan en la franja mitjana dels ajuntaments similars al nostre. Jo tinc el ple convenciment que el tòpic interessat d'una despesa excessiva en personal no és aplicable a Sant Feliu, ni tan sols al personal directiu, que també se situa en una franja mitjana. Hi ha estudis econòmics comparatius de la Diputació de Barcelona que es poden facilitar a les persones interessades.
Pel que fa a les grans contractes, hi ha alguna associació de veïns que les posa com exemple de despesa excessiva. És cert que les quatre grans contractes que tenim en concessió (neteja viària i recollida de residus (FCC), neteja d'edificis (NetExpress) i jardineria i arbrat viari (Ambientàlia)) sumen gairebé sis milions d'euros. Però aquestes tres empreses respectives han guanyat els respectius concursos públics, amb paràmetres tècnics i econòmics establerts pels tècnics municipals en funció del nivell de qualitat a què creiem que hem d'aspirar, i que són ajustats als respectius contractes. Una rebaixa en l'import comportaria una rebaixa en la qualitat o la freqüència dels serveis: tots tenim en la ment les imatges del conflicte de la recollida d'escombraries a Madrid quan l'alcaldessa Botella va voler reduir unilateralment l'import de la contracta i els salaris dels treballadors. Si algú es proposés fer el mateix a Sant Feliu, hauria de ser molt clar en com i en què aplicaria reduccions de serveis i de condicions laborals: és molt fàcil anar dient generalitats quan se sap que no hi haurà cap obligació de portar-les a terme.
Pel que fa als bancs, aquesta dada és potser la més objectiva de totes. En aquest escrit, explicava les quatre ràtios econòmics que, per llei, ha de complir qualsevol ajuntament en equilibri financer. Una d'aquestes ràtios és la d'endeutament: quants diners devem als bancs en relació als nostres ingressos ordinaris? Es tracta d'una divisió que, per llei, ha de ser inferior a 0,75 (o, dit d'una altra manera, el que devem en total ha de ser inferior al 75% dels ingressos ordinaris d'un any). A Sant Feliu, aquest ràtio no arriba al 49%. Per tant, tenim un endeutament controlat que no posa en risc l'estabilitat de l'economia municipal.
Finalment, crec que és important destacar que el nostre Ajuntament no ha aplicat cap retallada en les partides que destina a les entitats de la ciutat i ha incrementat les partides per a les polítiques socials d'atenció a famílies i persones en situació de vulnerabilitat social. Aquest és un requisit imprescindible per a la cohesió social i és una prioritat de govern que es reflecteix, coherentment, en una prioritat pressupostària.
Estaré encantat de valorar amb més detall amb qui hi tingui interès qualsevol dels conceptes que he intentat resumir aquí, tant pel que fa als ingressos com pel que fa a les despeses que fan que la nostra ciutat visqui adequadament el seu dia a dia.
El pressupost té, lògicament, els dos grans apartats d'ingressos i de despeses. I també té dos enfocaments, amb la seva pròpia lògica interna:
- El pressupost ordinari, que finança el dia a dia del funcionament de l'Ajuntament i del conjunt de serveis municipals. Per al 2015: 37,4M€. Aquest és el contingut d'aquest primer escrit.
- El pressupost d'inversions, que finança bàsicament les obres que es fan a la ciutat o les compres de l'Ajuntament. Per al 2015: 7,5M€. Aquest és el contingut del següent escrit.
I un pressupost no té sentit per ell mateix, és el suport econòmic del pla de treball de l'Ajuntament, que es fonamenta en les competències que té per llei i en el desenvolupament del Pla d'Acció del Mandat (PAM) de l'equip de govern de cada moment. I aquest serà el contingut del tercer dels tres escrits sobre el pressupost de 2015: 3: El programa de treball de les regidories per al 2015.
37,4 milions d'ingressos ordinaris:
Els ingressos ordinaris tenen quatre grans blocs:
- els impostos municipals (19,9M€, 53,3% dels ingressos ordinaris)
- els diners que ens vénen d'altres administracions (11,9M€, 31,8% dels ingressos ordinaris)
- les taxes i preus públics per serveis municipals que no es financen només amb els impostos (4,9M€, 13,2% dels ingressos ordinaris), i
- els ingressos derivats de la gestió per tercers del patrimoni municipal (0,65M€, 1,7% dels ingressos ordinaris).
Pel que fa als impostos, el més important és l'IBI. Enguany hi ha una previsió de rebaixa del rebut mitjà de l'IBI d'entorn del 2%, per tal de complir amb el compromís que l'IBI s'ajusti a l'evolució de l'IPC en aquests quatre anys que governem. En conseqüència, l'any passat vam pressupostar 14,4M€ per IBI i enguany en pressupostem 13,8. Una altra rebaixa important en l'apartat d'impostos és en l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), que passa de 2M€ l'any passat a 1,35M€ enguany, degut al cessament de l'activitat de la Sànson, que aportava un ingrés de 600.000€ en aquest apartat. Un lleuger increment de la previsió de plusvàlues situa els ingressos per impostos en aproximadament un milió d'euros menys que l'any passat: aquesta serà la tònica general, segurament, dels propers anys mentre no s'iniciï un camí de més activitat econòmica.
Pel que fa als ingressos d'altres administracions, i per compensar la pèrdua d'aquest milió d'euros per impostos, són de destacar els 961m€ que vénen de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i que, enguany, dedicarem a la despesa ordinària en comptes de dedicar-los a inversions. D'altra banda, l'aportació de l'Estat és superior a l'any passat i la de la Generalitat és inferior en el mateix import, compensada lleugerament per una aportació important de la Diputació.
La resta d'ingressos ordinaris es llegeix directament comparant amb l'any passat. A destacar una reducció del 10% dels ingressos per quotes d'escoles bressol: tenim més infants que mai, però la major presència d'infants en els trams baixos de la tarifació social fa que hi hagi aquesta reducció d'ingressos. Això contrasta amb la tesi de "l'afany recaptatori" amb què el PSC de Sant Feliu rebutja permanentment la política de preus que hem impulsat des de l'equip de govern.
En total, gestionarem 37,4M€ d'ingressos ordinaris davant dels 36,7M€ de l'any passat. Un 1,9% més de pressupost que, com hem dit, ve sobretot d'una major aportació de l'Estat, la Diputació i l'Àrea Metropolitana i no, malauradament, dels ingressos propis que genera la ciutat.
37,4M€ de despeses ordinàries:
- les despeses de personal (15,8M€, 42,3% de les despeses ordinàries),
- les despeses de funcionament del conjunt de serveis municipals i dels equipaments de la ciutat (14,3M€, el 38,2% de les despeses ordinàries)
- les despeses financeres, el que retornem als bancs en concepte d'amortització de capital i d'interessos bancaris dels préstecs amb què es financen les inversions (3,6M€, 9,6% de la despesa ordinària), i
- les transferències de diners a altres administracions i a les entitats i famílies de la nostra ciutat (3,5M€, el 9,4% del total de la despesa ordinària)
En l'àmbit de la despesa ordinària, hi ha sempre tres grans elements de debat: gastem massa en personal? gastem massa en les grans contractes (files 5 a 8)? gastem massa en tornar diners als bancs?
Pel que fa al personal, a Sant Feliu tenim una despesa que se situa en la mitjana dels municipis que són de la nostra dimensió. Hi ha una plantilla d'entorn de 330 treballadors/es públics en molts àmbits (des de les escoles bressol fins a la policia local, passant per tota mena de serveis públics amb el seu personal tècnic i administratiu), amb una dotació de personal i unes retribucions, acordades en conveni amb la representació sindical, que estan en la franja mitjana dels ajuntaments similars al nostre. Jo tinc el ple convenciment que el tòpic interessat d'una despesa excessiva en personal no és aplicable a Sant Feliu, ni tan sols al personal directiu, que també se situa en una franja mitjana. Hi ha estudis econòmics comparatius de la Diputació de Barcelona que es poden facilitar a les persones interessades.
Pel que fa a les grans contractes, hi ha alguna associació de veïns que les posa com exemple de despesa excessiva. És cert que les quatre grans contractes que tenim en concessió (neteja viària i recollida de residus (FCC), neteja d'edificis (NetExpress) i jardineria i arbrat viari (Ambientàlia)) sumen gairebé sis milions d'euros. Però aquestes tres empreses respectives han guanyat els respectius concursos públics, amb paràmetres tècnics i econòmics establerts pels tècnics municipals en funció del nivell de qualitat a què creiem que hem d'aspirar, i que són ajustats als respectius contractes. Una rebaixa en l'import comportaria una rebaixa en la qualitat o la freqüència dels serveis: tots tenim en la ment les imatges del conflicte de la recollida d'escombraries a Madrid quan l'alcaldessa Botella va voler reduir unilateralment l'import de la contracta i els salaris dels treballadors. Si algú es proposés fer el mateix a Sant Feliu, hauria de ser molt clar en com i en què aplicaria reduccions de serveis i de condicions laborals: és molt fàcil anar dient generalitats quan se sap que no hi haurà cap obligació de portar-les a terme.
Pel que fa als bancs, aquesta dada és potser la més objectiva de totes. En aquest escrit, explicava les quatre ràtios econòmics que, per llei, ha de complir qualsevol ajuntament en equilibri financer. Una d'aquestes ràtios és la d'endeutament: quants diners devem als bancs en relació als nostres ingressos ordinaris? Es tracta d'una divisió que, per llei, ha de ser inferior a 0,75 (o, dit d'una altra manera, el que devem en total ha de ser inferior al 75% dels ingressos ordinaris d'un any). A Sant Feliu, aquest ràtio no arriba al 49%. Per tant, tenim un endeutament controlat que no posa en risc l'estabilitat de l'economia municipal.
Finalment, crec que és important destacar que el nostre Ajuntament no ha aplicat cap retallada en les partides que destina a les entitats de la ciutat i ha incrementat les partides per a les polítiques socials d'atenció a famílies i persones en situació de vulnerabilitat social. Aquest és un requisit imprescindible per a la cohesió social i és una prioritat de govern que es reflecteix, coherentment, en una prioritat pressupostària.
Estaré encantat de valorar amb més detall amb qui hi tingui interès qualsevol dels conceptes que he intentat resumir aquí, tant pel que fa als ingressos com pel que fa a les despeses que fan que la nostra ciutat visqui adequadament el seu dia a dia.
Comentaris