Quin futur volem per a l'horta a Sant Feliu?
Al meu mur del facebook, hi ha hagut recentment una polèmica en relació a la ubicació, en una parcel·la privada, d'uns horts que incompleixen la normativa del Parc Agrari. Per entendre'ns: els administradors de la propietat (un pagès octogenari que ho ha deixat tot en les seves mans) han elaborat uns contractes de lloguer contraris a la normativa que protegeix el Parc Agrari. Es tracta d'un conflicte entre propietari i llogaters... en què es demana responsabilitat a l'Ajuntament i, més en concret, a mi mateix.
He intervingut a la polèmica explicant el cas: com deia, un lloguer de parcel·les que incompleix la normativa del Parc Agrari. No per part dels llogaters, que no tenen per què saber si el contracte que signen és o no correcte (i més quan el signen davant d'un professional), sinó per part dels administradors, que posen a lloguer unes parcel·les sabedors que hi ha una norma que han de complir, i que conscientment incompleixen. El que ha fet l'Ajuntament, és requerir que la compleixin: el pla especial de protecció del Parc Agrari no volem que sigui paper mullat, sinó norma d'obligat compliment per a tothom. Sé que en mandats anteriors (tant del PSC com d'ICV, en faig autocrítica), no hem parat prou atenció a la prioritat de protegir i conservar la nostra zona agrícola. Però la degradació de la nostra horta ha arribat a tals extrems, que és imprescindible començar a posar-hi ordre. Ja ho explicava en aquest article del meu blog: "Criteris i visió de futur per al riu i l'horta a Sant Feliu".
Fa unes setmanes, hi passejava un diumenge al matí. Tothom ho pot fer. I a tothom se li poden plantejar les mateixes preguntes que a mi: quin futur volem per a la nostra zona agrícola?
Adjunto sis fotografies del meu passeig: tres del futur que voldria, tres del futur que no voldria. I per construir el futur que voldria, no n'hi ha prou amb bones paraules: s'ha de fer complir la disciplina al Parc Agrari, s'ha de reduir el pes de les petites parcel·les no destinades a la producció agrària, i s'ha de recuperar l'explotació agrària sostenible des del punt de vista ecològic i econòmic. Aquestes són les fotografies:
Justament, en el darrer ple del mes de maig, vam aprovar per unanimitat una moció en què els 21 regidors i regidores de l'Ajuntament volem la preservació per al futur de l'activitat agrària a Sant Feliu i, per extensió, a la comarca. Estic convençut que la fragmentació del nostre sòl agrícola i l'abandonament de la seva històrica funció de generar els aliments que necessitem afebleix el Parc Agrari. I amb un Parc Agrari que no sigui ni parc ni agrari, sinó la suma de milers de parcel·letes, no tindrem ni la força legal ni la força econòmica per evitar un nou Eurovegas, un nou atac a aquesta zona natural que avui encara tenim la sort de tenir.
És clar que al costat de la disciplina urbanística, cal que hi hagi alternatives per als ciutadans i les ciutadanes que aspiren a gaudir d'un hort per a ús personal o familiar. Altres ciutats ja fa temps que tenen horts socials i horts urbans: tenim un retard evident en aquest camp, que ara volem també corregir. No n'hi ha prou amb el rigor en protegir, impulsar i fer créixer el sòl agrícola, sinó que cal donar sortida als petits hortelans que ara hi ha a l'horta o que hi tindrien interès a la nostra ciutat. Aquest és el compromís en què ja estem treballant a la nostra ciutat, i que ha començat en el lateral banda riu del carrer del Pla, on s'han creat els primers horts socials de la nostra ciutat.
Sóc conscient que tota aquesta explicació del futur que volem per a l'horta i el riu, i els passos que cal fer per arribar-hi, no convencerà a qui de bona fe ha llogat una parcel·la i ignora tot el que això comporta. Però espero que, amb el cap fred, la major part de la ciutadania entengui que la protecció del nostre sòl agrícola i del nostre entorn natural passa per tenir explotacions agràries que permetin als pagesos viure dignament de la terra. Aquest és, hi insisteixo, l'objectiu de la meva coalició i el que, des de la meva responsabilitat actual a l'Ajuntament, miro de fer realitat.
He intervingut a la polèmica explicant el cas: com deia, un lloguer de parcel·les que incompleix la normativa del Parc Agrari. No per part dels llogaters, que no tenen per què saber si el contracte que signen és o no correcte (i més quan el signen davant d'un professional), sinó per part dels administradors, que posen a lloguer unes parcel·les sabedors que hi ha una norma que han de complir, i que conscientment incompleixen. El que ha fet l'Ajuntament, és requerir que la compleixin: el pla especial de protecció del Parc Agrari no volem que sigui paper mullat, sinó norma d'obligat compliment per a tothom. Sé que en mandats anteriors (tant del PSC com d'ICV, en faig autocrítica), no hem parat prou atenció a la prioritat de protegir i conservar la nostra zona agrícola. Però la degradació de la nostra horta ha arribat a tals extrems, que és imprescindible començar a posar-hi ordre. Ja ho explicava en aquest article del meu blog: "Criteris i visió de futur per al riu i l'horta a Sant Feliu".
Fa unes setmanes, hi passejava un diumenge al matí. Tothom ho pot fer. I a tothom se li poden plantejar les mateixes preguntes que a mi: quin futur volem per a la nostra zona agrícola?
Adjunto sis fotografies del meu passeig: tres del futur que voldria, tres del futur que no voldria. I per construir el futur que voldria, no n'hi ha prou amb bones paraules: s'ha de fer complir la disciplina al Parc Agrari, s'ha de reduir el pes de les petites parcel·les no destinades a la producció agrària, i s'ha de recuperar l'explotació agrària sostenible des del punt de vista ecològic i econòmic. Aquestes són les fotografies:
Justament, en el darrer ple del mes de maig, vam aprovar per unanimitat una moció en què els 21 regidors i regidores de l'Ajuntament volem la preservació per al futur de l'activitat agrària a Sant Feliu i, per extensió, a la comarca. Estic convençut que la fragmentació del nostre sòl agrícola i l'abandonament de la seva històrica funció de generar els aliments que necessitem afebleix el Parc Agrari. I amb un Parc Agrari que no sigui ni parc ni agrari, sinó la suma de milers de parcel·letes, no tindrem ni la força legal ni la força econòmica per evitar un nou Eurovegas, un nou atac a aquesta zona natural que avui encara tenim la sort de tenir.
És clar que al costat de la disciplina urbanística, cal que hi hagi alternatives per als ciutadans i les ciutadanes que aspiren a gaudir d'un hort per a ús personal o familiar. Altres ciutats ja fa temps que tenen horts socials i horts urbans: tenim un retard evident en aquest camp, que ara volem també corregir. No n'hi ha prou amb el rigor en protegir, impulsar i fer créixer el sòl agrícola, sinó que cal donar sortida als petits hortelans que ara hi ha a l'horta o que hi tindrien interès a la nostra ciutat. Aquest és el compromís en què ja estem treballant a la nostra ciutat, i que ha començat en el lateral banda riu del carrer del Pla, on s'han creat els primers horts socials de la nostra ciutat.
Sóc conscient que tota aquesta explicació del futur que volem per a l'horta i el riu, i els passos que cal fer per arribar-hi, no convencerà a qui de bona fe ha llogat una parcel·la i ignora tot el que això comporta. Però espero que, amb el cap fred, la major part de la ciutadania entengui que la protecció del nostre sòl agrícola i del nostre entorn natural passa per tenir explotacions agràries que permetin als pagesos viure dignament de la terra. Aquest és, hi insisteixo, l'objectiu de la meva coalició i el que, des de la meva responsabilitat actual a l'Ajuntament, miro de fer realitat.
Comentaris
Y por que no, un futuro más social para esa Huerta a Sant Feliu, Sr Alcalde, y no tan enfocado a la explotación agraria industrial. Pensando más, en el jubilado, en los parados, en los jóvenes que no tienen trabajo, en familias enteras y numerosas que se autoproducen sus propios alimentos, por falta de recursos, en la gente joven que empieza en esto y no se puede permitir alquilar parcelas de miles y miles de hectáreas ... Vamos por una vez, pensar en el pequeño y no en el grande … Pensar en el afectado, estaría bien de vez en cuando no?
Pero entendemos y vemos que cada vez cuesta más, ver este tipo de actitudes, por parte de los que dirigen desde los despachos.
Sr Alcalde, Jordi San José Buenaventura, con su postura solo esta favoreciendo, a la actividad agraria profesional de la zona. Nos alegramos por ellos. Pero como usted bien dice en su blog, RECORDEMOS QUE NOSOTROS SOMOS LOS AFECTADOS, y ni mucho menos los únicos causantes de toda esa degradación, y al mismo tiempo, somos NOSOTROS los que estamos siendo citados judicialmente, que paradójico no?
Y si se ha llegado a ese punto de degradación, no es solo culpa nuestra (insistimos, nosotros tampoco la queremos Sr Alcalde) es culpa de los que han ido escurriendo el bulto debajo de la alfombra, vosotros, los que habéis estado gobernando durante muuuuchos años atrás, por haberlo permitido, y no haberlo regularizado de alguna manera mucho antes… y permitir que se llegue a es e nivel de degradación de algunas zonas ( a veces no microparceladas Sr Alcalde)
Creemos que llegados a este punto, puede ser un buen momento para construir, e intentar regularizar este resurgimiento, y necesidad de una pequeña horticultura, no profesional, sino social y ayudarla para que pueda convivir en armonía, con una agricultura profesional dentro del mismo Parque.
Creemos que estos dos estilos pueden convivir perfectamente, pero no nos tenga trabajando 8 horas diarias, sin al menos, un cobijo, resguardo, porcho, pérgola, toldo o algo, para resguardarnos de las inclemencias del tiempo el sol de verano o las lluvias del invierno. ¿Usted, no puede contribuir para cambiar esa Normativa a la que se rigen, un tanto obsoleta y no adecuada a los tiempos y necesidades actuales?
Imagino que en su paseo matinal, como yo tb lo hago, habrá evitado pasar por zonas de miles de hectáreas, destinadas a los payeses profesionales, que no están alquiladas, supongo que por falta de interesados, y tb llenas de suciedad y que por supuesto también contribuyen a esa degradación y abandono no?
(Esta claro que todo depende de los ojos con los que se mire durante el paseo)
Un cordial saludo.
Esto es la demostracion de lo arbitrario que es el ayuntamiento que usted dirige
Al cap i a la fi han estat propietaris, potser pagesos de tota la vida, que han parcel·lat els seus camps, per tal de treure'n més rendiment...econòmic, es clar!
Quan s'ha pogut, s'ha expropiat, s'ha asfaltat. Mossegant terra... quatre carrils, vial de servei, aparcament, un altre vial de servei, sempre a conta dels camps.
De totes maneres, s'accepta l'autocrítica.
Ha costat, us felicito de veritat per aquesta nova mirada cap a la terra i el riu, encara que sigui de reüll. Potser no cal urbanitzar per tal de circular-hi...una mica de manteniment dels camins és suficient.
Anant de Martorell al mar pel costat del riu, podíem/podem comprovar els municipis que miren el riu dels que s'hi posen d'esquena.
Gràcies per la nova mirada.
Andreu