Avui fa 3 anys que sóc alcalde de Sant Feliu.
Avui fa tres anys d'aquestes imatges:
Avui fa tres anys que vaig pronunciar el meu primer discurs com a alcalde de Sant Feliu. Sembla ahir, però ja ens trobem en la recta final del mandat: el 24 de maig de l'any que ve hi torna a haver eleccions municipals.
Quan tot just feia poc més de tres mesos, vaig fer una primera anàlisi del govern de la ciutat. En diversos moments, he anat fent explicació i balanç de l'acció de govern: crec que són destacables les del balanç de mig mandat, al 2013, especialment en el debat que van organitzar Fet a Sant Feliu i Ràdio Sant Feliu i en els vuit actes que vam fer als vuit barris de la nostra ciutat. En la recta final del mandat, voldria fer una anàlisi més global, ara que pràcticament ja estan preses totes les decisions d'aquests quatre anys, i amb la convicció d'haver estat molt fidels al nostre programa electoral.
He volgut fer d'alcalde amb una idea bàsica al cap: igualtat d'oportunitats per a totes les persones, qualitat de l'espai públic a tots els barris, atendre el dia a dia de tothom. O, per fer-ho més senzill encara, contribuir a fer possible que tot estigui a l'abast de tothom. Evidentment, amb alguns errors i amb algunes mancances, però sempre amb aquesta idea de fons al cap: ha estat el meu rumb, el meu nord.
Quan vaig ser proclamat candidat al 2009, només (em) vaig posar una condició per tornar-me a presentar: canviar la política de preus públics de l'Ajuntament i ajustar-la al nivell de renda de les families, per tal d'evitar que el preu fos una barrera a l'equitat en les famílies de rendes mitjanes i baixes. És el que hem explicat com la tarifació social. Si no me n'hagués sortit en aquest mandat, no m'hauria tornat a presentar a la reelecció. Estic content perquè ens n'hem sortit: hem implantat la tarifació social en els serveis educatius municipals (escoles bressol i escola de música) i en els serveis d'assistència domiciliària per a les persones grans o amb dependència. Sé que la tarifació social encara és poc coneguda i que té algun aspecte que cal millorar, però la decisió ja està presa, s'estendrà a més serveis progressivament i el camí ja està iniciat.
He tingut una altra perspectiva, en aquest cas física, d'aquesta convicció de què "tot estigui a l'abast de tothom". Si amb la tarifació social he volgut plantejar un camí de superació de les barreres econòmiques, amb els plans de millora urbana he volgut plantejar també un camí de superació de barreres físiques. Bàsicament, eliminar barreres arquitectòniques, però també barreres més subtils a la mobilitat: evitar llocs insegurs, foscos o hostils com ara els dos passos sota la via del tren, però també fer possible la mobilitat tranquil·la per a tothom: posar bancs més alts i adaptats a la gent gran en tots els carrers, especialment si fan pujada, garantir que els accessos a les escoles siguin amplis i ben acabats, amb espais d'estada per a les famílies, suprimir o rebaixar passos elevats quan s'ha constatat que generen molèsties als conductors, etc.
I, finalment, una tercera perspectiva: atendre prioritàriament les coses petites, el dia a dia de tothom. Des de fer els possibles per atendre els drets de ciutadania (treball amb Càritas i Creu Roja en polítiques socials, amb la PAH i Càritas en polítiques d'habitatge, amb les escoles per garantir la cobertura de beques de menjador, de material escolar, etc) fins fer que les coses "de seny", de sentit comú, es vagin convertint en realitat: obrir els patis de les escoles perquè s'hi pugui jugar els caps de setmana i les vacances, fer que el bus urbà circuli també els diumenges i festius, començar a crear horts socials i urbans, etc.
Crec honestament que tant ICV-EUiA-ISF com CiU hem donat el millor de nosaltres mateixos per treballar en aquesta línia. Sé que hem comès errors, però crec que d'un abast molt menor a les tres grans línies de fons que he apuntat: retards excessius en atendre algunes demandes, informació incompleta en alguns casos, descoordinació puntual entre serveis municipals en alguns moments, etc. Sé també que hi ha hagut decisions polèmiques. Fins i tot complint els respectius programes electorals, com és el cas de la campanya que la comissió ciutadana de l'IBI ha impulsat de manera continuada. Però tinc tota la tranquil·litat de consciència que cap (CAP!) decisió municipal s'ha pres arbitràriament i al marge dels programes electorals que vam presentar fa tres anys a la ciutadania. I, en tot cas, prefereixo rebre crítiques per complir el nostre programa electoral que no pas per incomplir-lo. Estic convençut, finalment, que podem haver comès errors, però en cap cas arbitrarietats o mal ús del poder que ens dóna el fet de representar durant 4 anys a la ciutadania.
Altres forces polítiques tindran altres visions d'aquests tres anys, evidentment. Totes les visions de la ciutat i del seu govern tenen per davant tot un any per concretar-se i per ser presentades i debatudes amb la ciutadania. Amb el coneixement i el vist-i-plau de totes les forces polítiques del consistori i amb la informació prèvia al Consell de comunicació, durant el mes de juny s'està fent una enquesta de ciutat a 800 ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu, encarregada per l'Ajuntament. L'enquesta té un primer bloc de gestió municipal, amb preguntes sobre valoració dels diferents serveis municipals, i un segon bloc de política municipal, sobre intenció de vot en diferents escenaris (des de la consulta del 9-N fins a les eleccions municipals). És, en definitiva, una enquesta molt similar a les fetes els anys 1998, 2002, 2006 i 2010. Amb la diferència que tots els resultats íntegres d'aquesta enquesta es posaran a disposició de tots els partits, de totes les entitats i de tota la ciutadania poc després de tornar de vacances: serà un bon punt de partida per a tothom per poder elaborar amb més informació i amb més precisió les respectives propostes electorals.
Al maig de 2015, d'aquí a poc més d'onze mesos, jo tornaré a ser el cap de llista de la coalició que formarem Iniciativa i Esquerra Unida. Amb algú més? Encara és aviat per dir-ho: aquestes darreres setmanes hi ha enormes moviments a la política catalana i espanyola, que sens dubte tindran reflex a la nostra ciutat. En tot cas, ICV i EUiA mantindrem ferma, amb qui ens vulgui acompanyar i amb les modificacions que democràticament acordem, la línia de treball que he exposat en aquesta reflexió de fons: tot a l'abast de tothom, honestedat i transparència en la gestió, prioritat al manteniment dels espais i els equipaments públics, igualtat d'oportunitats i drets de ciutadania, etc.
Temps apassionants en la política, tant a escala mundial com europea, espanyola i catalana, que és un enorme privilegi poder viure des de la meva formació política i la meva responsabilitat municipal.
Avui fa tres anys que vaig pronunciar el meu primer discurs com a alcalde de Sant Feliu. Sembla ahir, però ja ens trobem en la recta final del mandat: el 24 de maig de l'any que ve hi torna a haver eleccions municipals.
Quan tot just feia poc més de tres mesos, vaig fer una primera anàlisi del govern de la ciutat. En diversos moments, he anat fent explicació i balanç de l'acció de govern: crec que són destacables les del balanç de mig mandat, al 2013, especialment en el debat que van organitzar Fet a Sant Feliu i Ràdio Sant Feliu i en els vuit actes que vam fer als vuit barris de la nostra ciutat. En la recta final del mandat, voldria fer una anàlisi més global, ara que pràcticament ja estan preses totes les decisions d'aquests quatre anys, i amb la convicció d'haver estat molt fidels al nostre programa electoral.
He volgut fer d'alcalde amb una idea bàsica al cap: igualtat d'oportunitats per a totes les persones, qualitat de l'espai públic a tots els barris, atendre el dia a dia de tothom. O, per fer-ho més senzill encara, contribuir a fer possible que tot estigui a l'abast de tothom. Evidentment, amb alguns errors i amb algunes mancances, però sempre amb aquesta idea de fons al cap: ha estat el meu rumb, el meu nord.
Quan vaig ser proclamat candidat al 2009, només (em) vaig posar una condició per tornar-me a presentar: canviar la política de preus públics de l'Ajuntament i ajustar-la al nivell de renda de les families, per tal d'evitar que el preu fos una barrera a l'equitat en les famílies de rendes mitjanes i baixes. És el que hem explicat com la tarifació social. Si no me n'hagués sortit en aquest mandat, no m'hauria tornat a presentar a la reelecció. Estic content perquè ens n'hem sortit: hem implantat la tarifació social en els serveis educatius municipals (escoles bressol i escola de música) i en els serveis d'assistència domiciliària per a les persones grans o amb dependència. Sé que la tarifació social encara és poc coneguda i que té algun aspecte que cal millorar, però la decisió ja està presa, s'estendrà a més serveis progressivament i el camí ja està iniciat.
He tingut una altra perspectiva, en aquest cas física, d'aquesta convicció de què "tot estigui a l'abast de tothom". Si amb la tarifació social he volgut plantejar un camí de superació de les barreres econòmiques, amb els plans de millora urbana he volgut plantejar també un camí de superació de barreres físiques. Bàsicament, eliminar barreres arquitectòniques, però també barreres més subtils a la mobilitat: evitar llocs insegurs, foscos o hostils com ara els dos passos sota la via del tren, però també fer possible la mobilitat tranquil·la per a tothom: posar bancs més alts i adaptats a la gent gran en tots els carrers, especialment si fan pujada, garantir que els accessos a les escoles siguin amplis i ben acabats, amb espais d'estada per a les famílies, suprimir o rebaixar passos elevats quan s'ha constatat que generen molèsties als conductors, etc.
I, finalment, una tercera perspectiva: atendre prioritàriament les coses petites, el dia a dia de tothom. Des de fer els possibles per atendre els drets de ciutadania (treball amb Càritas i Creu Roja en polítiques socials, amb la PAH i Càritas en polítiques d'habitatge, amb les escoles per garantir la cobertura de beques de menjador, de material escolar, etc) fins fer que les coses "de seny", de sentit comú, es vagin convertint en realitat: obrir els patis de les escoles perquè s'hi pugui jugar els caps de setmana i les vacances, fer que el bus urbà circuli també els diumenges i festius, començar a crear horts socials i urbans, etc.
Crec honestament que tant ICV-EUiA-ISF com CiU hem donat el millor de nosaltres mateixos per treballar en aquesta línia. Sé que hem comès errors, però crec que d'un abast molt menor a les tres grans línies de fons que he apuntat: retards excessius en atendre algunes demandes, informació incompleta en alguns casos, descoordinació puntual entre serveis municipals en alguns moments, etc. Sé també que hi ha hagut decisions polèmiques. Fins i tot complint els respectius programes electorals, com és el cas de la campanya que la comissió ciutadana de l'IBI ha impulsat de manera continuada. Però tinc tota la tranquil·litat de consciència que cap (CAP!) decisió municipal s'ha pres arbitràriament i al marge dels programes electorals que vam presentar fa tres anys a la ciutadania. I, en tot cas, prefereixo rebre crítiques per complir el nostre programa electoral que no pas per incomplir-lo. Estic convençut, finalment, que podem haver comès errors, però en cap cas arbitrarietats o mal ús del poder que ens dóna el fet de representar durant 4 anys a la ciutadania.
Altres forces polítiques tindran altres visions d'aquests tres anys, evidentment. Totes les visions de la ciutat i del seu govern tenen per davant tot un any per concretar-se i per ser presentades i debatudes amb la ciutadania. Amb el coneixement i el vist-i-plau de totes les forces polítiques del consistori i amb la informació prèvia al Consell de comunicació, durant el mes de juny s'està fent una enquesta de ciutat a 800 ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu, encarregada per l'Ajuntament. L'enquesta té un primer bloc de gestió municipal, amb preguntes sobre valoració dels diferents serveis municipals, i un segon bloc de política municipal, sobre intenció de vot en diferents escenaris (des de la consulta del 9-N fins a les eleccions municipals). És, en definitiva, una enquesta molt similar a les fetes els anys 1998, 2002, 2006 i 2010. Amb la diferència que tots els resultats íntegres d'aquesta enquesta es posaran a disposició de tots els partits, de totes les entitats i de tota la ciutadania poc després de tornar de vacances: serà un bon punt de partida per a tothom per poder elaborar amb més informació i amb més precisió les respectives propostes electorals.
Al maig de 2015, d'aquí a poc més d'onze mesos, jo tornaré a ser el cap de llista de la coalició que formarem Iniciativa i Esquerra Unida. Amb algú més? Encara és aviat per dir-ho: aquestes darreres setmanes hi ha enormes moviments a la política catalana i espanyola, que sens dubte tindran reflex a la nostra ciutat. En tot cas, ICV i EUiA mantindrem ferma, amb qui ens vulgui acompanyar i amb les modificacions que democràticament acordem, la línia de treball que he exposat en aquesta reflexió de fons: tot a l'abast de tothom, honestedat i transparència en la gestió, prioritat al manteniment dels espais i els equipaments públics, igualtat d'oportunitats i drets de ciutadania, etc.
Temps apassionants en la política, tant a escala mundial com europea, espanyola i catalana, que és un enorme privilegi poder viure des de la meva formació política i la meva responsabilitat municipal.
Comentaris