Ple extraordinari sobre l'IBI: lluny, cada cop més lluny. I dues conclusions.
El divendres 11 d'abril va tenir lloc un ple extraordinari i urgent, amb un únic punt a l'ordre del dia: la desestimació de les al·legacions al tipus d'IBI que es va aprovar al ple del passat mes de febrer. Al principi del ple, vaig explicar la raó de la urgència del ple, que no és altra que complir amb dos calendaris: un de conegut, que sabíem (el del calendari fiscal de 2014, aprovat a desembre de 2013) i un altre de sobrevingut, indicat per la Diputació de Barcelona en reunió urgent de la mateixa setmana del ple, en virtut de la qual el tipus s'havia d'aprovar definitivament abans del 17 d'abril. Per no entrar en la Setmana Santa i dificultar encara més l'assistència, vam optar per fer el ple el divendres passat.
En el ple es van debatre les quatre al·legacions presentades:
En el ple es van debatre les quatre al·legacions presentades:
- Ciutadans, que va defensar Xavier Alegre,
- Comissió ciutadana de l'IBI/AVV Roses de Llobregat, que va defensar Rafael Godoy,
- PP, que va defensar Sergi Jiménez, i
- PSC, que va defensar Lourdes Borrell.
Els textos de les al·legacions es poden descarregar (suposo) als propis mitjans de comunicació dels partits i l'associació de veïns esmentats. En tot cas, es poden seguir les intervencions dels seus representants en aquest enllaç de Fet a Sant Feliu. Finalment, l'acta completa d'aquest ple extraordinari es pot descarregar aquí.
El guió ja estava prèviament escrit: el govern rebutjaria les quatre al·legacions i el tipus d'IBI s'aprovaria finalment amb els 11 vots d'ICV-EUiA-ISF i CiU i els 10 vots en contra de PSC i PP. Els arguments dels uns i els altres eren coneguts i estaven clars, i els repassaré breument tot seguit. Però em va sorprendre la virulència i la demagògia de totes les intervencions, tret de la del PP. Després del ple de divendres, hi ha posicions tan llunyanes que seran molt difícils d'acostar. Hi ha gent de qui em sento lluny, cada cop més lluny. I sé (i ho entenc) que el sentiment és mutu. A tots, per sort i en només tretze mesos, la ciutadania ens posarà al lloc en què ens voldrà posar.
El guió ja estava prèviament escrit: el govern rebutjaria les quatre al·legacions i el tipus d'IBI s'aprovaria finalment amb els 11 vots d'ICV-EUiA-ISF i CiU i els 10 vots en contra de PSC i PP. Els arguments dels uns i els altres eren coneguts i estaven clars, i els repassaré breument tot seguit. Però em va sorprendre la virulència i la demagògia de totes les intervencions, tret de la del PP. Després del ple de divendres, hi ha posicions tan llunyanes que seran molt difícils d'acostar. Hi ha gent de qui em sento lluny, cada cop més lluny. I sé (i ho entenc) que el sentiment és mutu. A tots, per sort i en només tretze mesos, la ciutadania ens posarà al lloc en què ens voldrà posar.
Ciutadans presenta una al·legació de forma: la data de publicació de l'acord de ple al BOP.
L'al·legació de Ciutadans diu el següent: l'aprovació del tipus d'IBI es va publicar el 3 de març i no l'1, com diu la Llei del Cadastre. S'ha publicat per tant, diuen, fora de termini.
Heus aquí tota l'explicació: l'acord es va prendre al vespre del dijous 27 de febrer, jo vaig signar la corresponent notificació el divendres 28 de febrer i en aquesta data ho vam trametre al Butlletí Oficial de la Província (BOP), per a la seva immediata publicació. Però com que el dia 1 de març era dissabte, es va publicar el dilluns 3 de març. Sincerament, crec que presentar una al·legació sobre un tema tan important basada només en la pura casualitat que el dia 1 de març fos dissabte, no parla gaire a favor de qui la presenta: és, com dic sovint, una mostra de fer oposició "buscant pèls a la sopa", més que plantejant alternatives globals o propostes concretes per a la nostra ciutat o per al seu govern. Però és que, a més, com va explicar molt bé el regidor d'Hisenda, Manel Carrión, l'obligació legal de complir amb legislació de caràcter superior (com és el cas de la legislació orgànica sobre estabilitat pressupostària) feia impossible una aprovació de la liquidació de 2013 abans del 14 de febrer passat, data a partir de la qual calia prendre decisions sobre el tipus d'IBI. Per tant, aquest s'havia d'aprovar en el ple de febrer, com es va fer, i com s'argumenta sobradament en l'exposició dels serveis jurídics i econòmics de l'Ajuntament que fonamenta el rebuig a aquesta al·legació. En aquest sentit, cal dir que ni la interventora ni el secretari van fer cap informe negatiu en aquest punt: ni amb anterioritat al ple de febrer, ni amb anterioritat al ple extraordinari de divendres passat.
Per exposar aquesta al·legació basada en què l'1 de març era dissabte, l'ex-regidor socialista i proper candidat a l'alcaldia per Ciutadans, el Sr. Xavier Alegre, va construir un discurs desmesurat i tremebund en què va acusar a l'equip de govern de tots els mals del món, va fer una llarga explicació sobre com treballen els trilers de la Rambla i va acabar dient-nos que havia entès, per fi, el sentit de "Reviu Sant Feliu": que tornava l'estalinisme a la nostra ciutat. Sense cap proposta, enfilant coses així. En su línea.
PP i la Comissió coincideixen: diuen que l'IBI hauria de baixar un 15%, com els valors cadastrals.
El portaveu del PP, Sergi Jiménez, va fer una exposició dura però respectuosa. Va explicar que l'economia municipal anava millor gràcies a la política econòmica correcta del Partit Popular i que permetia, en conseqüència, una rebaixa que s'acostés al 15% de l'IBI sense tocar les polítiques socials, que l'economia anava millor amb els diners en mans dels ciutadans que dels governants, etc. En vam discrepar clarament, tant per la realitat del nostre municipi com pel discurs polític general de rebaixar al màxim els impostos... dels que més paguen amb una música que soni bé als que menys paguen. Vam desestimar les seves al·legacions, però, com és habitual, l'estil d'oposició del PP de Sant Feliu no fa venir vergonya aliena.
La intervenció del representant de la Comissió ciutadana de l'IBI, Sr. Rafael Godoy, va ser per recordar, malauradament memorable. Exposant algunes males pràctiques d'algunes institucions per generalitzar-les i desprestigiar així la totalitat de la representació democràtica (que si en este ayuntamiento, que si en aquella diputación, etc), situant les decisions sobre l'IBI de Sant Feliu al mateix nivell que les decisions especulatives dels qui desnonen habitatges, rescaten bancs o autopistes, apugen l'IVA, va fer un discurs catastrofista culpant a l'Ajuntament i a mi particularment de la situació que es viu a Sant Feliu i va il·lustrar el seu discurs amb dades rotundament falses. Només una de les seves perles: l'Ajuntament pressuposta una cosa i després gasta el que vol: 9 milions més del pressupostat, passant després la factura als ciutadans. Aquesta dada és tan falsa, com el famós rebut mig de l'IBI de 598,50€ que, després d'haver informat a l'Idescat de l'error en la base de càlcul, tothom pot comprovar que és de 429,70€. Qui vulgui comprovar que el Sr. Godoy es va treure un despilfarro de 9M€ de la màniga només cal que comprovi les dades oficials de l'Ajuntament sobre la liquidació de 2013: pressupostades unes despeses de 35,64M€ i gastats efectivament 36,65M€, una desviació a l'alça d'un milió d'euros, gairebé equivalent també a una desviació a l'alça d'un milió d'ingressos, que va permetre un tancament absolutament correcte i equilibrat. Aquí es pot descarregar un resum (en concret, pàgina 7), i aquí es poden consultar les dades completes de la gestió municipal de 2013: en aquest primer enllaç tots els ingressos, i en aquest segon enllaç totes les despeses.
Com és sabut, la Comissió reclama la rebaixa del 15% del rebut de l'IBI. Va convocar a la gent reclamant la rebaixa del 15% de 598,5€ (dades 2011)... quan (com ja els havíem informat al juliol), el rebut mig de l'IBI a Sant Feliu aquell any va ser molt més baix: 429,7€ als quals, si se li resten les bonificacions a les famílies en situació més desfavorida, se situa en els 415,8€ que estem dient des de fa mesos. I és que no és el mateix una xifra que l'altra, una situació que l'altra: no som el novè municipi amb IBI més alt dels 30 de la comarca, sinó el vuitè amb l'IBI més baix. Rebaixar-lo encara més posaria en qüestió les polítiques socials, com insisteixo un cop i un altre, que estem aplicant. Intueixo que els és igual: si fóssim el municipi amb l'IBI més baix de la comarca, intueixo que continuarien dient que encara és massa alt. Però, insisteixo, són només intuicions meves.
Finalment, adjunto un quadre resum que, per a mi, reflecteix la poca credibilitat que tenen les dades que fins ara estan utilitzant els portaveus de la Comissió. De fet, crec que només la podrien recuperar explicant-se amb més rigor i presentant-se a les properes eleccions municipals, això sí, amb propostes i no només queixes.
El PSC ens acusa reiteradament i injustificadament d'il·legalitat.
De les al·legacions i exposicions fetes divendres passat, la que més em va preocupar va ser la que va fer la portaveu del PSC, la Sra. Lourdes Borrell. Més enllà de si l'aprovació del tipus d'IBI es va publicar el 3 o l'1 de març,el que argumentava el PSC és que, com que l'aprovació definitiva (és a dir, després del període d'exposició pública i al·legacions) no es faria fins a meitat d'abril, el tipus d'IBI aprovat el 27 de febrer és il·legal. Aquesta tesi de la il·legalitat d'un acord de ple la va exposar també la ja candidata del PSC a l'alcaldia en el seu article al darrer butlletí municipal. Tal com va fer notar el regidor d'Hisenda, Manel Carrión i jo mateix, acusar a l'equip de govern de prendre acords il·legals és greu i no es pot passar per alt. Manel Carrión va insistir en el fet que ni la interventora ni el secretari han fet, com és la seva obligació, informe contrari si hi hagués la més mínima vulneració de legalitat. Però, inexplicablement, la sra. Borrell, com si fos una experta jurista, va posar en qüestió la visió del secretari municipal i va insistir en la seva tesi d'il·legalitat. Veritablement sorprenent. Espero que la sra.Borrell sigui conseqüent amb la seva tesi d'il·legalitat i presenti la corresponent denúncia als corresponents tribunals. Una acusació així, de la mateixa manera que desd'ICV-EUiA-ISF no es pot passar per alt, no pot quedar només a la sala de plens. I si el PSC creu que la defensa dels interessos de la ciutadania ha d'arribar als tribunals (com va afirmar divendres passat la Sra. Borrell), hi ha d'anar immediatament: parla molt poc d'una força política (i encara més a un any d'eleccions) que adopti la política de tirar la pedra i amagar la mà, o de posar m...davant el ventilador. La Sra. Borrell va formular una acusació sense precedents a la nostra ciutat. Si abans del ple, la distància entre la nostra coalició i el PSC ja era important, després del divendres 11 d'abril és encara més gran. Una distància que em penso que només es podrà escurçar (espero... ja seria hora...) amb els resultats de les eleccions de l'any que ve a la mà.
Dues conclusions finals: sobre pesca i sobre propostes i finançament.
1) Sobre la pesca.
Que s'acosten les eleccions municipals ja és tota una evidència. I no només perquè els partits estem començant a pensar en programes i candidatures, sinó perquè tothom comença a voler portar cap al seu molí les aigües dels múltiples descontentaments que avui marquen la nostra realitat local i general. I a Sant Feliu, l'existència de la Comissió ciutadana i de la seva innegable capacitat de mobilització, portarà a tots els grups amb aspiracions a intentar "pescar-hi" el màxim nombre de suports. Ciutadans, PP i PSC es llançaran àvidament a aquesta tasca (com si el Sr. Alegre i la Sra. Borrell no tinguessin responsabilitat en aquesta situació que denuncien), a l'espera de si finalment es configura una candidatura al marge dels partits i entorn dels portaveus de la Comissió ciutadana i l'AVV Roses de Llobregat. Nosaltres, per descomptat, aspirem a tenir el màxim nombre de vots també a la comissió, ja que estem complint allò amb què ens vam comprometre i en tot moment estem donant la cara. A més a més, caldrà tenir també present un factor general: el previsible transvassament de vots que hi pugui haver cap a ERC, C's o CUP (si finalment es presenten) per mera traslació a Sant Feliu de la dinàmica política general a Catalunya.
2) Sobre propostes i finançament.
A l'espera del que facin ara els partits i l'associació que van presentar al·legacions, el cert és que, com vaig dir a l'acabar el ple, divendres es va acabar un capítol que ha marcat durant mesos la vida política local. El tipus d'IBI està definitivament aprovat i els rebuts es giraran el dia 2 de maig, complint en tot moment el que vam comprometre al presentar-nos a les eleccions de 2011: rebaixar els valors cadastrals i ajustar l'IBI al cost de la vida. Una proposta sobre l'IBI que justament és el que, almenys jo així ho defenso, també plantejarem per al 2015.
I, justament en bé de Sant Feliu, un cop tancat aquest capítol, s'hauria d'obrir el que realment interessarà als ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat:
Heus aquí tota l'explicació: l'acord es va prendre al vespre del dijous 27 de febrer, jo vaig signar la corresponent notificació el divendres 28 de febrer i en aquesta data ho vam trametre al Butlletí Oficial de la Província (BOP), per a la seva immediata publicació. Però com que el dia 1 de març era dissabte, es va publicar el dilluns 3 de març. Sincerament, crec que presentar una al·legació sobre un tema tan important basada només en la pura casualitat que el dia 1 de març fos dissabte, no parla gaire a favor de qui la presenta: és, com dic sovint, una mostra de fer oposició "buscant pèls a la sopa", més que plantejant alternatives globals o propostes concretes per a la nostra ciutat o per al seu govern. Però és que, a més, com va explicar molt bé el regidor d'Hisenda, Manel Carrión, l'obligació legal de complir amb legislació de caràcter superior (com és el cas de la legislació orgànica sobre estabilitat pressupostària) feia impossible una aprovació de la liquidació de 2013 abans del 14 de febrer passat, data a partir de la qual calia prendre decisions sobre el tipus d'IBI. Per tant, aquest s'havia d'aprovar en el ple de febrer, com es va fer, i com s'argumenta sobradament en l'exposició dels serveis jurídics i econòmics de l'Ajuntament que fonamenta el rebuig a aquesta al·legació. En aquest sentit, cal dir que ni la interventora ni el secretari van fer cap informe negatiu en aquest punt: ni amb anterioritat al ple de febrer, ni amb anterioritat al ple extraordinari de divendres passat.
Per exposar aquesta al·legació basada en què l'1 de març era dissabte, l'ex-regidor socialista i proper candidat a l'alcaldia per Ciutadans, el Sr. Xavier Alegre, va construir un discurs desmesurat i tremebund en què va acusar a l'equip de govern de tots els mals del món, va fer una llarga explicació sobre com treballen els trilers de la Rambla i va acabar dient-nos que havia entès, per fi, el sentit de "Reviu Sant Feliu": que tornava l'estalinisme a la nostra ciutat. Sense cap proposta, enfilant coses així. En su línea.
PP i la Comissió coincideixen: diuen que l'IBI hauria de baixar un 15%, com els valors cadastrals.
El portaveu del PP, Sergi Jiménez, va fer una exposició dura però respectuosa. Va explicar que l'economia municipal anava millor gràcies a la política econòmica correcta del Partit Popular i que permetia, en conseqüència, una rebaixa que s'acostés al 15% de l'IBI sense tocar les polítiques socials, que l'economia anava millor amb els diners en mans dels ciutadans que dels governants, etc. En vam discrepar clarament, tant per la realitat del nostre municipi com pel discurs polític general de rebaixar al màxim els impostos... dels que més paguen amb una música que soni bé als que menys paguen. Vam desestimar les seves al·legacions, però, com és habitual, l'estil d'oposició del PP de Sant Feliu no fa venir vergonya aliena.
La intervenció del representant de la Comissió ciutadana de l'IBI, Sr. Rafael Godoy, va ser per recordar, malauradament memorable. Exposant algunes males pràctiques d'algunes institucions per generalitzar-les i desprestigiar així la totalitat de la representació democràtica (que si en este ayuntamiento, que si en aquella diputación, etc), situant les decisions sobre l'IBI de Sant Feliu al mateix nivell que les decisions especulatives dels qui desnonen habitatges, rescaten bancs o autopistes, apugen l'IVA, va fer un discurs catastrofista culpant a l'Ajuntament i a mi particularment de la situació que es viu a Sant Feliu i va il·lustrar el seu discurs amb dades rotundament falses. Només una de les seves perles: l'Ajuntament pressuposta una cosa i després gasta el que vol: 9 milions més del pressupostat, passant després la factura als ciutadans. Aquesta dada és tan falsa, com el famós rebut mig de l'IBI de 598,50€ que, després d'haver informat a l'Idescat de l'error en la base de càlcul, tothom pot comprovar que és de 429,70€. Qui vulgui comprovar que el Sr. Godoy es va treure un despilfarro de 9M€ de la màniga només cal que comprovi les dades oficials de l'Ajuntament sobre la liquidació de 2013: pressupostades unes despeses de 35,64M€ i gastats efectivament 36,65M€, una desviació a l'alça d'un milió d'euros, gairebé equivalent també a una desviació a l'alça d'un milió d'ingressos, que va permetre un tancament absolutament correcte i equilibrat. Aquí es pot descarregar un resum (en concret, pàgina 7), i aquí es poden consultar les dades completes de la gestió municipal de 2013: en aquest primer enllaç tots els ingressos, i en aquest segon enllaç totes les despeses.
Com és sabut, la Comissió reclama la rebaixa del 15% del rebut de l'IBI. Va convocar a la gent reclamant la rebaixa del 15% de 598,5€ (dades 2011)... quan (com ja els havíem informat al juliol), el rebut mig de l'IBI a Sant Feliu aquell any va ser molt més baix: 429,7€ als quals, si se li resten les bonificacions a les famílies en situació més desfavorida, se situa en els 415,8€ que estem dient des de fa mesos. I és que no és el mateix una xifra que l'altra, una situació que l'altra: no som el novè municipi amb IBI més alt dels 30 de la comarca, sinó el vuitè amb l'IBI més baix. Rebaixar-lo encara més posaria en qüestió les polítiques socials, com insisteixo un cop i un altre, que estem aplicant. Intueixo que els és igual: si fóssim el municipi amb l'IBI més baix de la comarca, intueixo que continuarien dient que encara és massa alt. Però, insisteixo, són només intuicions meves.
Finalment, adjunto un quadre resum que, per a mi, reflecteix la poca credibilitat que tenen les dades que fins ara estan utilitzant els portaveus de la Comissió. De fet, crec que només la podrien recuperar explicant-se amb més rigor i presentant-se a les properes eleccions municipals, això sí, amb propostes i no només queixes.
El PSC ens acusa reiteradament i injustificadament d'il·legalitat.
De les al·legacions i exposicions fetes divendres passat, la que més em va preocupar va ser la que va fer la portaveu del PSC, la Sra. Lourdes Borrell. Més enllà de si l'aprovació del tipus d'IBI es va publicar el 3 o l'1 de març,el que argumentava el PSC és que, com que l'aprovació definitiva (és a dir, després del període d'exposició pública i al·legacions) no es faria fins a meitat d'abril, el tipus d'IBI aprovat el 27 de febrer és il·legal. Aquesta tesi de la il·legalitat d'un acord de ple la va exposar també la ja candidata del PSC a l'alcaldia en el seu article al darrer butlletí municipal. Tal com va fer notar el regidor d'Hisenda, Manel Carrión i jo mateix, acusar a l'equip de govern de prendre acords il·legals és greu i no es pot passar per alt. Manel Carrión va insistir en el fet que ni la interventora ni el secretari han fet, com és la seva obligació, informe contrari si hi hagués la més mínima vulneració de legalitat. Però, inexplicablement, la sra. Borrell, com si fos una experta jurista, va posar en qüestió la visió del secretari municipal i va insistir en la seva tesi d'il·legalitat. Veritablement sorprenent. Espero que la sra.Borrell sigui conseqüent amb la seva tesi d'il·legalitat i presenti la corresponent denúncia als corresponents tribunals. Una acusació així, de la mateixa manera que desd'ICV-EUiA-ISF no es pot passar per alt, no pot quedar només a la sala de plens. I si el PSC creu que la defensa dels interessos de la ciutadania ha d'arribar als tribunals (com va afirmar divendres passat la Sra. Borrell), hi ha d'anar immediatament: parla molt poc d'una força política (i encara més a un any d'eleccions) que adopti la política de tirar la pedra i amagar la mà, o de posar m...davant el ventilador. La Sra. Borrell va formular una acusació sense precedents a la nostra ciutat. Si abans del ple, la distància entre la nostra coalició i el PSC ja era important, després del divendres 11 d'abril és encara més gran. Una distància que em penso que només es podrà escurçar (espero... ja seria hora...) amb els resultats de les eleccions de l'any que ve a la mà.
Dues conclusions finals: sobre pesca i sobre propostes i finançament.
1) Sobre la pesca.
Que s'acosten les eleccions municipals ja és tota una evidència. I no només perquè els partits estem començant a pensar en programes i candidatures, sinó perquè tothom comença a voler portar cap al seu molí les aigües dels múltiples descontentaments que avui marquen la nostra realitat local i general. I a Sant Feliu, l'existència de la Comissió ciutadana i de la seva innegable capacitat de mobilització, portarà a tots els grups amb aspiracions a intentar "pescar-hi" el màxim nombre de suports. Ciutadans, PP i PSC es llançaran àvidament a aquesta tasca (com si el Sr. Alegre i la Sra. Borrell no tinguessin responsabilitat en aquesta situació que denuncien), a l'espera de si finalment es configura una candidatura al marge dels partits i entorn dels portaveus de la Comissió ciutadana i l'AVV Roses de Llobregat. Nosaltres, per descomptat, aspirem a tenir el màxim nombre de vots també a la comissió, ja que estem complint allò amb què ens vam comprometre i en tot moment estem donant la cara. A més a més, caldrà tenir també present un factor general: el previsible transvassament de vots que hi pugui haver cap a ERC, C's o CUP (si finalment es presenten) per mera traslació a Sant Feliu de la dinàmica política general a Catalunya.
2) Sobre propostes i finançament.
A l'espera del que facin ara els partits i l'associació que van presentar al·legacions, el cert és que, com vaig dir a l'acabar el ple, divendres es va acabar un capítol que ha marcat durant mesos la vida política local. El tipus d'IBI està definitivament aprovat i els rebuts es giraran el dia 2 de maig, complint en tot moment el que vam comprometre al presentar-nos a les eleccions de 2011: rebaixar els valors cadastrals i ajustar l'IBI al cost de la vida. Una proposta sobre l'IBI que justament és el que, almenys jo així ho defenso, també plantejarem per al 2015.
I, justament en bé de Sant Feliu, un cop tancat aquest capítol, s'hauria d'obrir el que realment interessarà als ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat:
- començar a preparar, concretar i presentar idees i propostes per a Sant Feliu en tots els àmbits,
- concretar la manera de finançar aquestes idees i propostes.
Comentaris