Yannick, Ashley, Shaïd.

Tots els divendres al matí del segon trimestre rebo els nens i nenes de 3r de Primària, de 8 i 9 anys, que vénen a visitar l'Ajuntament. Es pensen que m'entrevistaran, i jo els intento fer una classe pràctica de democràcia: els faig fer un ple, seure als llocs on seiem els regidors i regidores, agafar els micros, repartir els torns d'intervenció, enraonar sobre algun tema concret de Sant Feliu, aprendre a generar alternatives, escoltar-les i debatre-les fins arribar al moment de votar i decidir. Finalment, l'alcalde o alcaldessa que ha presidit la sessió diu, normalment amb molta solemnitat, "s'aixeca la sessió". Ells i elles s'ho han passat molt bé, i jo espero que recordin sempre un aprenentatge vivencial i pràctic del que vol dir democràcia.

Hi ha vegades que, en aquests plens, entreveig el Sant Feliu del futur. El primer divendres de març, l'alcalde va ser un nen que es deia Yannick. Ros, preciós. Qui li feia l'oposició més contundent era una nena que es deia Ashley. Morena, preciosa. Intervenia sovint i amb molt criteri, un nen que es deia Shaïd. En aquests plens de mitja hora, intervenen tots els nens i nenes, però vaig retenir aquest moment i aquest grup. En un català perfecte en alguns casos i una mica insegur en d'altres, tots els Yannick,  les Ashley i els Shaïd som Sant Feliu, som nosaltres mateixos, els catalans i les catalanes amb orígens d'arreu del món que hem de fer una societat on valgui, absolutament per a tothom, la pena de viure-hi.

Ni tan sols vaig preguntar d'on eren les seves famílies. M'és ben igual. Perquè tots som iguals, perquè hem de fer un Sant Feliu on ells, elles i qualsevol altre ciutadà o qualsevol altra ciutadana tingui igualtat de drets, deures i oportunitats. Ningú no és més que ningú, i veure tants infants de totes les escoles assumir, ni que sigui per mitja hora, un paper tan igual i tan actiu implicant-se en un tema col·lectiu que ells mateixos han triat, em fa venir un sentit molt profund d'esperança. Malgrat tot!

L'any passat, ja vaig parlar d'aquestes visites. I, com llavors, vull tornar a agrair, molt sincerament, molt intensament, la dedicació, la professionalitat i la tasca que diàriament fan els nostres professors i les nostres professores, els i les nostres mestres. També malgrat les dificultats i retallades que pateixen a les seves escoles i als seus instituts. Els i les nostres mestres fan possible el miracle diari que tots els Yannicks, les Ashleys i els Shaïds, que tots els Jordis i Montserrats, que tots els Josés Manuel i Mercedes, puguin ser les persones preparades en coneixements i formades en valors que el nostre municipi/país/estat/món necessita. I també ajuden a fer-ho possible els monitors i les monitores de tots els nostres esplais. GRÀCIES, COMPANYES I COMPANYS DEL MÓN DE L'EDUCACIÓ!!!

Foto amb els i les alumnes de 4t de l'Escola Falguera.