Informer i el difícil diàleg sobre "les conseqüències".

Imatge extreta d'aquest bloc.

• Començament de la conversa: dimarts
• 

  18:24
  

  Jordi San José Buenaventura
  

  
  

  Sóc Jordi San José, l'alcalde de Sant Feliu de Llobregat. Acabo de denunciar aquesta pàgina. Sota l'aparença del bon rotllo i el col·leguisme, és la vella història de la merda i el ventilador. Difamar, encara que sembli que es fa amb gràcia, és difamar. Més que "informer" sóu "emmerder". I això no es pot consentir

• dimecres
• 

  10:42
  

  El Informer de Sant Feliu de Llobregat

  Hola Jordi,

  Sóc l’informer, què tal?

  M’alegra saber que la pàgina ha arribat a l’Ajuntament, veig que li preocupa el que diu la gent jove de Sant Feliu, i que donat que no ha trobat cap mitjà de comunicació encara per tenir fil directe amb aquest col•lectiu, l’utilitzi per veure les inquietuds dels joves i adolescents del poble. Tinc força missatges que parlen de l’Ajuntament, i de les seves competències, com ha pogut veure (complex esportiu, servei de biblioteques i estudi, servei de neteja de les places, oferta d’oci nocturn...). M’alegra saber també que llegeix el Fet a Sant Feliu!

  Dit això, fer-li saber que la idea d’aquesta pàgina no neix, ni creix volent ser un centre de “difamació de merda”, sino donant a la gent jove, com han fet altres informers arreu, la possibilitat de ser autors i lectors en un espai d’entreteniment, sense ser ofensiu ni despectiu cap a ningú. Comentar-li que s’han publicat la meitat dels missatges rebuts, i s’ha contestat educadament i amb dosis de pedagogia a qui pretenien atacar algú, que la pàgina no tenia com a objectiu fer mal a ningú ni que cap persona se sentís ofesa. Dir també que és cert que per l’allau de misstages que l’informer va rebre, es va veure saturat i se li va colar algún que no va passar el filtre, sent immediatament eliminat i havent demanat disculpes a qui ofenia. No cal dir que si algun missatge que a primera vista no era ofensiu, però algú m’ha demanat que el retirés, s’ha eliminat del mur immediatament.

  Per últim, fer-li saber que no per petició expressa seva, que aquí és un mer usuari com jo i com la resta de particpants, sino perquè s’ha desvirtuat la finalitat que tenia la pàgina, i l’informer no vol entrar en bucle de vulgaritats adolescents (aquesta pàgina neix de les facultats i l’informer esperava tenir un target de més edat, error de màrketing meu), l’informer tancarà avui la pàgina, que per cert, en 48 hores ja tenia més fans que vostè en un any de mandat (no sé si l’error és de màrketing aquí). L’últim consell que li dóno, ja que he tingut la sort d’escriure’m amb vostè és que com ha vist, la xarxa pot ser un canal molt útil per saber què pensen els santfeliuencs joves, però fugint de l’oficialitat. Si hagués creat una pàgina on digués que era l’Ajuntament ningú hagués posat m’agrada, i ningú hagués participat, en canvi, l’informer ha esdevingut tot un èxit. De fet, podríem dir que l’informer mor d’èxit.

  Res més Jordi. Espero que amb el tancament de la pàgina no li robi més temps, que hi ha molta feina a fer per Sant Feliu!

  Salutacions

  
  

  You cannot reply to this conversation. Either the recipient's account was disabled or its privacy settings don't allow replies.

  
  

  
  

  Aquesta setmana he viscut un episodi que no m'esperava. Dimarts, vaig llegir al Fet a Sant Feliu una crònica sobre les pàgines "Informer". Hi vaig entrar i vaig veure que hi havia un cas clar de vulneració de drets individuals i de difusió de dades i informació de caràcter estrictament personal. Vestit, això sí, de modernitat i gracieta, de bon rotllo... menys a qui li pugui tocar. En molt poc temps, molta gent participant-hi: el morbo sempre atrau molt i molt, es parla de gent molt i molt propera, i es pot desbarrar de qui es vulgui emparat per l'anonimat. La societat de la banalitat i l'espectacle groller arriba als nostres carrers, a les aules dels nostres instituts,... El tot s'hi val amb tal de fer gràcia (i el que és pitjor: o mal) arriba a cada pantalla d'ordinador, telèfon, etc. Francament, un contraexemple de la societat de valors, respecte i convivència que crec que hem de construir.

  
  

  Vaig denunciar la pàgina des del mateix facebook i vaig escriure al "responsable" de la pàgina. Dimecres em va respondre, amb el correu que adjunto. Li vaig voler contestar, però el compte ja era esborrat i no vaig poder.

  
  

  Hauria volgut dialogar, simplement, sobre la necessitat de reflexió sobre les conseqüències, fins i tot dels actes que neixen sense cap mala intenció. Quan era tutor de 1r FP a l'Esteve Terrades, va haver-hi un accident mortal a partir d'una broma innocent. Uns nois havien posat un cordill que travessava el carrer a mitja alçada amb la intenció de fer una broma: que la gent que passés pel carrer no la veiés, caigués i fer-se el posterior panxó de riure. El que va passar és que un motorista no va veure el cordill, va caure de la moto amb la mala fortuna de fer-se un mal cop i morir. A la tutoria vam tenir un llarg debat sobre el tema. Molts alumnes insistien en la bondat de la intenció (passar-s'ho bé, no tenien intenció de fer mal a ningú, només havia de ser una broma,...) i jo vaig voler plantejar la necessitat de tenir present sempre les conseqüències. Un diàleg clàssic a l'adolescència: el de la intensitat de la immediatesa ("a tope i ara") i el de la visió global i de futur ("quines conseqüències per a mi i per als altres").

  
  

  Al veure l'informer, vaig pensar que aquest diàleg és tan necessari i tan difícil com els que tots els pares i tots els docents plantegem dia a dia amb els adolescents.  Hi ha qui diu que "tan inútil", també. Que sigui difícil i que sovint no en veiem els resultats immediats no és cap argument per no enfrontar-lo. Si abdiquem de parlar de valors de respecte i convivència, de límits a la difamació, de conseqüències del que fem o diem, de necessitat de donar la cara sempre... no ens estranyi després que el reflex d'aquesta societat sigui el que veiem en les nostres televisions, en els nostres governs... en el nostre propi futur. No abdiquem, per tant, de la necessitat de dialogar, ara i sempre, i amb tothom, sobre els valors del respecte i la convivència, de la condemna de tota mena de difamació i d'assetjament, de la necessitat de construir una societat on, sota el pretexte de la gracieta, no hi hagi ningú que pateixi innecessàriament, injustament, fins i tot cruelment, a mans de ningú altre.

  
  

  Tolerància zero, sigui quin sigui el mitjà, amb la difamació i l'assetjament físic, moral o de qualsevol altra mena a cap persona!