Merèixer, mantenir, fer créixer, estendre... confiança i autoestima!!!

Dijous passat vaig anar, com milers de persones, a la manifestació de la plaça Sant Jaume en contra de les retallades del govern de CiU als serveis públics de la Catalunya que diuen estimar. Hi vaig ser una bona estona, farcida de pancartes curioses, de gent segurament poc habitual a les manifestacions, amb moments curiosos com l'acabament de l'acte amb l'Internacional i tothom girant-se per mirar-me perquè només jo la cantava (després, amb Els Segadors, ja va cantar molta més gent). En aquesta estona, vaig veure i vaig retratar la pancarta que dóna peu a aquest escrit.

"Els d'abans ens mentien. Els d'ara ens enganyen". Un missatge així és demolidor, trist, improductiu, desesperançador... però segurament reflecteix un estat d'ànim que impregna moltes capes de la nostra societat. A mi, això em produeix una doble sensació. D'una banda, d'una certa impotència: no aprendrem mai a construir una altra democràcia, una altra manera de fer política, una altra manera de treballar per l'interès general i els afers col·lectius que necessàriament compartim? Però de l'altra, una clara determinació: a Sant Feliu haurem de governar de manera que ningú pugui pensar mai això de nosaltres.

Sabem què és el que no volem fer. Ens ho diuen contínuament les persones que vénen als nostres actes i amb qui parlem a les parades que posem al carrer. Com avui al Mas Lluí. No volem ser un govern de confrontació, volem ser un govern de col·laboració. No volem ser un govern que imposi decisions, sinó que acordi solucions. No volem ser un govern que decideixi per la gent, sinó que decideixi amb la gent. No volem veure les entitats i les associacions de veïns com a adversaris, sinó com a aliats. No volem fer polsos amb ningú, sinó estendre la mà a tothom. No volem explicar a la ciutadania les prioritats d'altres, sinó defensar davant d'aquests altres les prioritats de la nostra ciutadania. No volem substituir la ciutadania, sinó simplement, honestament, lleialment, representar-la. Aquest serà, per a mi, el principal repte dels propers quatre anys, que d'altra banda seran molt durs per a les finances municipals: informar amb claredat sempre, compartir anàlisis de situació, definir conjuntament objectius i criteris de treball, saber-los explicar, obrir les portes al seguiment de l'acció de govern, avaluar conjuntament amb entitats i ciutadania com van les coses i quines conclusions cal prendre a partir de l'avaluació. En resum, explicar el que farem i fer el que expliquem. Ni més ni menys que guanyar dia a dia confiança. Confiança en nosaltres mateixos: en les nostres pròpies capacitats com a ciutat i en la certesa que el govern municipal serà sempre motor i guia per exercir aquestes capacitats. La confiança i l'autoestima en les nostres pròpies capacitats ens portarà a fixar-nos grans objectius i a treballar per assolir-los. La desconfiança que vaig veure en el cartell de dijous passat ens porta al qui dia passa any empeny i a la nostra mediocritat com a ciutat, com a país, com a societat. Jo tinc molt clar el que vull per Sant Feliu: confiança i autoestima guanyats i consolidats dia a dia, entre tots, junts!!!

Vull fer ara una altra reflexió, a partir d'una conferència del professor Albert Serra, d'ESADE, en unes jornades que va organitzar l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona. Va explicar que la nostra difícil situació econòmica no es produeix per una crisi clàssica, en què un creixement econòmic sostingut té una sotragada de la qual pot costar més o menys recuperar-se, sinó per una bombolla (anys 90 i primers 00) que produeix un increment transitori d'ingressos ("el boom del totxo", bàsicament) que s'esfondren sobtadament, però amb els que hem comptat com si sempre haguéssim de tenir-los. És el que es reflecteix en aquest gràfic:

En aquestes circumstàncies, Serra reclamava voluntat d'acords i transparència completes en quatre grans apartats:
1) la informació: en quin punt estem, com ens condiciona, amb els mínims retrets, amb els mínims punts foscos, amb la màxima claredat,...
2) la diagnosi: com hem arribat fins aquí, en què ens hem equivocat, quines lliçons hem d'extraure,...
3) el rumb, el model: on volem arribar un cop recuperem una situació d'equilibri, què volem construir, quin és el model de serveis que volem tenir, com el volem finançar, a qui el volem oferir, ...
4) el consens en les mesures transitòries: com hem de transitar des del moment actual fins al model que desitgem, amb quines mesures d'ajustament per quant de temps, amb quines garanties d'equitat per als diversos sectors socials, amb quines salvaguardes per als sectors socials més febles,...

El govern de CiU està fracassant malauradament en tots quatre aspectes. El que més em preocupa a mi és el tercer: quin és el model que proposen per al dia després de certificar l'acabament de la crisi? Potser la sanitat i l'educació privada per a qui se les pugui pagar i les públiques per a qui no pugui? Farien bé d'aclarir quin és el seu model de serveis públics, perquè el que intuïm és francament descoratjador i injust, per més que l'emboliquin amb la senyera.

Però també em preocupa, d'una altra banda, el buit en informació de la situació per part del govern anterior. Jo no sé a vosaltres, però a mi em cal de forma urgent que el senyor Castells, anterior conseller d'Economia del tripartit, expliqui i s'expliqui. Com jo mateix vaig fer, sense anar més lluny, quan el primer govern del nostre tripartit local (aquell de Vázquez, Burgui i Massagué, tots ells avui absents de la política santfeliuenca) va voler desprestigiar els nostres 24 anys de govern inventant-se un forat econòmic milionari i jo vaig explicar fil per randa la realitat de la situació i la inexistència d'aquell forat.

En tot cas, retinc la lliçó del professor Serra. En temps durs: informació completa i clara, diagnosi compartida, rumb conegut i consensuat, mesures transitòries acordades. Si ens mantenim així, estic convençut que ens en sortirem!!!